Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La UNESCO decideix aquesta setmana a Rabat si declara els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial

La UNESCO decideix aquesta setmana a Rabat si declara els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial

Coll de Nargó, la Pobla de Segur i el Pont de Claverol confien que aquest reconeixement contribueixi a preservar l'ofici

28/11/2022 12:00

La UNESCO celebra des d'aquest dilluns i fins dissabte, 3 de desembre, la 17a reunió del Comitè de Salvaguarda de Patrimoni Cultural Immaterial a Rabat (Marroc). Durant el transcurs de la trobada es decidirà si els raiers entren a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Coll de Nargó, la Pobla de Segur i el Pont de Claverol confien d'aconseguir aquest reconeixement. El municipi de l'Alt Urgell i les dues poblacions del Pallars Jussà esperen que la distinció sigui una manera de preservar l'ofici i serveixi també per retre un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. A més de l'Estat espanyol, a la candidatura conjunta també hi ha Àustria, Txèquia, Alemanya, Letònia i Polònia, amb el suport de quaranta associacions raieres d'aquests països.

L'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, ha posat en valor la feina feta en la confecció de la petició i conclou que obtenir un resultat negatiu seria una "gran sorpresa". A més, destaca que aquest reconeixement serviria per "enfortir" les entitats que han apostat per commemorar l'antic ofici del transport fluvial de la fusta.

En el mateix sentit s'expressa Emili Molins, que havia presidit l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre i que encara es manté a la junta de l'entitat. Molins ha expressat a l'ACN que viu amb "molta intensitat" el fet que la UNESCO pugui declarar aquesta setmana la festa com a Patrimoni Cultural Immaterial i també destaca que aquest reconeixement suposa el "final d'un camí", tenint en compte tot el procés per aconseguir formar part d'aquesta candidatura. A més, està convençut que la distinció servirà per posar en valor la importància que tenia aquest ofici en l'economia de les zones on es duia a terme.

En el seu cas, la implicació amb la festa li va arribar "una mica de rebot", segons ha manifestat, ja que va començar a participar-hi en el moment en què s'estava preparant un museu dedicat als raiers a Coll de Nargó. Aleshores, li van preguntar si conservava eines del seu padrí, que havia estat raier. Ell, que desconeixia que el seu avi s'havia dedicat a aquest ofici, va començar a buscar i va cedir el material que va trobar a l'equipament. A partir d'aquell descobriment, va decidir començar a ajudar en la construcció dels rais i després ja s'encarregava de lligar i remar.

Un dels raiers més joves que ha participat en el descens pel riu Segre gairebé cada estiu des que tenia 11 anys és Bernat Peytivi. Viu tot aquest procés del reconeixement per part de la UNESCO amb "molta il·lusió" i diu que té ganes de veure com evoluciona la festa un cop es converteixin en Patrimoni Cultural Immaterial. Així, espera que la distinció ajudi a donar-la a conèixer i a que hi hagi més gent, empreses i institucions que s'hi impliquin. Per ell, el fet de viure-la en primera persona li ha servit per tenir més vincle amb les "arrels" i creu que cal continuar commemorant l'ofici en el qual hi van treballar els avantpassats del poble.

De la seva part, l'alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, ha destacat que si els raiers passen a ser Patrimoni de la Humanitat, aquesta població pallaresa sumaria ja tres reconeixements de la Unesco, juntament amb la festa de les falles i el Geoparc Orígens, en què també hi és inclòs el municipi nargoní.

El president de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, Miquel Gordó, hi ha afegit que la distinció hauria d'ajudar a internacionalitzar més la festa i a disposar de més facilitats per donar-la a conèixer. Així, creu que el fet d'assolir-la seria un reconeixement als antics raiers i els actuals, la gent que ha recuperat la festa per honrar l'ofici i que diada a diada baixen amb rai pels rius. Gordó ha subratllat que de sempre hi ha tingut molta relació, ja que la seva família és originària del Pont de Claverol, punt de parada dels raiers quan baixaven per la Noguera Pallaresa des dels boscos del Pirineu. Posteriorment, els seus pares van estar en el moment de la creació de l'associació i anys més tard va ser ell qui la va presidir.

Llarga preparació de la candidatura

Si a la Pobla de Segur hi ha algú que ha estat estretament vinculat amb els raiers, i no solament amb els de la Noguera Pallaresa, és Àngel Portet, president dels raiers durant anys, també de l'Associació Internacional i ara president d'honor d'aquesta entitat. Ell mateix ha recordat que l'any 2010 a Rovereto, al Trentino, en una assemblea de l'Associació Internacional ja es va parlar de demanar incloure els raiers com a Patrimoni de la UNESCO. A la trobada de l'any següent, celebrada a Alemanya, es va acordar iniciar el procés i coincidint amb la Trobada Internacional de Raiers de la Noguera Pallaresa de l'any 2012, que va tenir lloc a la Pobla de Segur amb la presència de més de vint associacions, ja es va començar a treballar en la candidatura.

Portet ha explicat que arribar fins aquí no ha estat un camí senzill, ja que en un primer moment el Ministeri de Cultura no va voler formar part del dossier. Així, ha especificat que la pressió feta per totes les associacions raieres de Catalunya, el País Valencià, l'Aragó, Navarra i Castella-la Manxa va servir per aconseguir formar part de la candidatura presentada l'any 2021. Per aquest motiu, ha indicat a que el reconeixement de la UNESCO posaria en valor la feina dels avantpassats raiers i la festa que rememora aquest ofici, que consistia amb el transport fluvial de la fusta des dels boscos del Pirineu fins al mar.

L'ofici de raier

L'ofici de raier es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la seva feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar.

El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, una forma de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d'aquest desembre, a la Pobla de Segur i a Coll de Nargó confien que sigui reconegut per la Unesco.

  • Diversos integrants de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre ultimant els darrers preparatius abans de dur a terme la baixada del 2022 (Foto d'arxiu/Albert Lijarcio)
    Diversos integrants de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre ultimant els darrers preparatius abans de dur a terme la baixada del 2022 (Foto d'arxiu/Albert Lijarcio)
  • Presentació de l'inici de la candidatura a la UNESCO el 29 de juny del 2012 representants d'una desena d'associacions internacionals (Foto d'arxiu/ACN)
    Presentació de l'inici de la candidatura a la UNESCO el 29 de juny del 2012 representants d'una desena d'associacions internacionals (Foto d'arxiu/ACN)

Mostrar formulari de contacte