La Val d'Aran vol ser Patrimoni de la Humanitat de la Unesco
El Crist de Mijaran i el Sant Crist de Salardú, els campanars dels pobles aranesos o la festa dels 'Barbacans' per carnestoltes, són alguns dels valors que es destaquen
La Val d'Aran vol aconseguir el certificat de Patrimoni natural, cultural, artístic i identitari com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Com a punts forts de la candidatura es destaca el conjunt d'esglésies araneses i els seus béns mobles; el Crist de Mijaran i el Sant Crist de Salardú, peces majors de l'escultura romànica; els campanars i les campanes dels pobles aranesos, i la festa dels 'Barbacans' per carnestoltes, que és l'escenificació ancestral de l'anomenat 'Bal der Os'.
L'assessor en matèria de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d'Aran, Jèp de Montoya, creu que ''la infraestructura aranesa esportiva, lúdica, hotelera, així com la restauració i la gastronomia tradicional, pròpia i única, juntament amb les instal·lacions hidroelèctriques seran claus per aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat''. Montoya també remarca el fet que des d'una societat i economia de subsistència, la Val d'Aran hagi evolucionat cap a ser un país modern i de serveis, "però sense renunciar a reivindicar la primera i més primitiva de les essències araneses".
Aran combina patrimoni natural i cultural, amb un conjunt creat per l'home, amb pobles, esglésies, llengua, cultura, història i identitat, envoltat de la bellesa d'indrets com la Ribera de Toran, de Canejan i el Tuc del Montlude, la Ribera de l'Artiga de Lin, la Ribera de Varradòs; Beret i Montgarri, Aiguamòg i Valarties.