L'absència de noms de carrers complica les tasques d'emergències, correus o paqueteria a l'Alt Pirineu

El costum, molt arrelat a l'Alt Pirineu, d'identificar les cases pel seu nom familiar dificulta actualment la tasca de col·lectius com ara els serveis d'emergències o bé els repartidors de correus i paqueteria, aquests últims cada vegada amb més activitat per l'augment de compres per internet. Per això, en molts casos aquests professionals comencen a reclamar als usuaris que no es limitin a donar-los el nom tradicional de la casa sinó que els facilitin una adreça concreta per poder-la situar en el mapa.

Casa Alegre, Casa Bellera, Casa Cardaire o Casa l'Oncle són, per exemple, alguns dels noms de casa ancestrals que es poden llegir a les façanes al Pallars. Per contra, en molts d'aquests pobles petits no hi ha ni noms als carrers ni número a les portes. Aquest fet fins fa poc temps no suposava cap problema, perquè tothom es coneixia i només dient el nom de la casa ja n'hi havia prou. Ara, les coses han canviat i serveis com emergències mèdiques, Correus o missatgeria ja no en tenen prou amb el nom de la casa. Per superar aquest primer tràmit, si el nucli té un sol carrer, la majoria dels veïns opten per posar el nom 'Carrer Únic s/n'. Professionals d'aquests serveis, però, es queixen que això complica igualment la localització d'una direcció concreta.

Miquel Bretxa, metge de família i director de l'equip de l'Atenció Primària del Pallars Sobirà, ha explicat a l'ACN que moltes vegades la solució és quedar amb algun familiar del pacient en un lloc concret del poble, com pot ser la font, l'església o bé la plaça. Quan un veí truca als serveis d'emergències mèdiques se li demana una direcció que en molts casos no existeix i s'opta per 'Carrer Únic s/n' o fins i tot per inventar-se un número per agilitzar els tràmits. Bretxa ha detallat que, per sort, la majoria de persones que treballen al servei d'emergències mèdiques, en el cas del Pallars Sobirà, fa temps que viuen al territori i ja es coneixen la majoria de cases. El problema sorgeix quan arriba algun metge nou i s'ha de familiaritzar amb els noms, més que guiar-se per una direcció.

Necessitat de localitzar les cases

Joan Ordi, cap de repartiment de la unitat de distribució de Correus a la Pobla de Segur, ha concretat que cada cop més propietaris de cases posen rètols amb el nom familiar a les façanes, però creu que amb això no n'hi ha prou, sobretot si són professionals que fa poc que són a la comarca. Els carters a la Pobla de Segur s'han fet mapes per quadrar el nom de les cases amb una ubicació concreta.

El mateix problema amb què es troben els carters també el viuen molts repartidors, que sovint han d'invertir més temps en localitzar una direcció que en portar el paquet.

A l'inrevés també sorgeixen problemes; és a dir, que els habitants d'aquestes cases tenen dificultats per fer tràmits. Com per exemple quan algú vol fer una compra per internet i als camps obligatoris es demana un carrer i un número. L'opció fàcil és inventar-se'l, atès  que 'Carrer únic s/n' tampoc serveix per salvar aquest tràmit.

Costum ancestral

Jordi Abella, de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, ha recordat que durant moltes generacions la distribució urbana dels pobles s'ha identificat pels carrers, però que per damunt d'això sempre ha existit el nom de les cases. I és que a l'Alt Pirineu el nom de les cases va més enllà d'un element d'identificació geogràfic d'una finca o d'un nucli. Segons resumeix Abella, "és un element d'identificació de famílies presents i dels seus avantpassats". Tradicionalment també ha estat un signe d'identitat sobre el nivell econòmic, social, de prestigi i fins i tot d'identitat, orgull o arrelament al territori.

De mica en mica, amb el pas del temps, els noms de les cases dels pobles van desapareixent, però encara són mot presents a l'imaginari col·lectiu i a les façanes de les cases dels pobles petits.