L'ACA decreta restriccions d'aigua a les conques internes catalanes per situació d'excepcionalitat

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha anunciat que limitarà a partir d'aquest dijous mateix l'abastiment d'aigua a les conques internes catalanes, en una àrea en la qual hi viuen uns 6 milions d'habitants; és a dir, al voltant d'un 75% de la població actual de Catalunya.

De moment només s'aplicarà a una part d'aquestes conques -que són bàsicament la del Ter i la del Llobregat, de la quan en formen part el Solsonès i el Berguedà- on l'ACA considera que ja s'ha entrat en "fase d'excepcionalitat". Es restringirà l'ús d'aigua a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat, comportarà a totes aquestes comarques la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades. En aquest darrer cas, només es permetrà per mantenir viu l’arbrat i per al gota a gota o amb regadores. I es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.

En total, aquestes mesures afecten 224 municipis que han entrat en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, bàsicament de les àrees de Barcelona i Girona i de la Catalunya Central. A banda del Ter i el Llobregat, també s'hi inclou l'aqüífer del Fluvià i la Muga, a l'Alt Empordà.

Les principals ciutats, les que han de reduir més el consum

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha dit que en aquesta extensa zona es passa del "semàfor groc al taronja", i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008. Per tornar a una situació de normalitat, segons ha dit Jordà, "haurien de ploure uns 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos". La consellera ha dit que els models van predir un gener i febrer més plujosos de l'habitual i que per sort s'han complert, tot i que ha recordat que habitualment són mesos secs. En el mateix sentit, els models preveuen una primavera plujosa, i això sí que podria ajudar a omplir les reserves. Jordà ha dit que "es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures".

La consellera també ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d'aigua que donin dades a l'ACA sobre l'abastament, i ha recordat que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d'ara. Així, per exemple, tots els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir plans d'emergència contra la sequera, però no tots l'han aprovat encara.

Jordà també ha dit que seran més exigents amb els municipis grans, que és on, admet, "hi ha més marge de millora". De fet, ha dit que durant aquesta sequera el consum urbà d'aigua, en lloc de reduir-se, ha crescut un 3,5% tot i les campanyes de conscienciació.

Més població, més demanda

Tot plegat, a més a més, en un context en què ara aquestes àrees urbanes acullen molta més població que en anteriors sequeres. Les darreres dues dècades, el nombre d'habitants de Catalunya s'ha disparat fins als 7,7 milions, un increment de més del 25% respecte dels poc més de 6 milions que hi havia al començament de l'actual segle. I aquest creixement s'ha concentrat sobretot a les zones més poblades.

En aquest sentit, amb dades del 2020, actualment la demarcació de Barcelona té més de 5,6 milions d'habitants (uns 800.000 més que vint anys enrere), mentre que la de Girona té 765.000 habitants (un increment de 200.000 en només dues dècades), i per tant les dues demarcacions juntes sumen 6,3 milions de persones, 1 milió més que l'any 2000.

Per tot plegat, el Govern insta a reduir el consum, sobretot a les àrees urbanes de Barcelona i Girona -les zones que més depenen dels pantans- però també a la resta del país.