L'afectació de la darrera sequera als boscos de l'Alt Urgell, superior a la d'episodis semblants anteriors
Tot i l'increment, la superfície danyada segueix sent menor que la de comarques veïnes com la Noguera, el Pallars Jussà, el Berguedà, el Pallars Sobirà i el Solsonès. Al conjunt de Catalunya s'ha detectat danys en 63.000 ha
L'afectació de la sequera dels darrers dos anys als boscos de l'Alt Urgell ha estat força superior a la d'episodis semblants anteriors i, concretament, al de l'any 2012, que és quan s'havia registrat els danys més importants dels anys previs a nivell català.
Segons un informe que ha presentat el Departament d'Acció Climàtica, de fet, l'impacte de la recent sequera a l'Alt Urgell ha multiplicat per més de tres el que hi havia hagut una dècada abans i ha arribat a superar les 500 hectàrees. D'aquesta manera, apareix entre les 15 comarques més afectades. La setzena també és del Pirineu: l'Alta Ribagorça, tot i que en aquest cas han resistit millor l'episodi, perquè els danys que van patir al 2012 van ser més grans que els actuals.
De fet, l'Alt Urgell és la zona de l'Alt Pirineu i el Prepirineu on l'augment ha estat més destacat, malgrat que totes les comarques veïnes la superen en superfície danyada. La que en té més d'aquesta zona és la Noguera, amb unes 7.000 hectàrees afectades, de les quals, però, només una mínima part és recent. Tot seguit hi ha el Pallars Jussà i el Berguedà, amb unes 5.000 hectàrees en tots dos caso, si bé el Berguedà ha resistit aquests darrers mesos millor que el Jussà, perquè la seva superfície registrada nova és molt baixa, de menys de mig miler.
Els boscos més resistents, al Solsonès i el Pallars Sobirà
Just per sota, però ja a més distància, al Pallars Sobirà han comptabilitzat més de 3.000 ha afectades de les quals, com al Berguedà, només una petita part es relacionen amb la sequera iniciada el 2022. Per tant, en aquesta comarca els boscos han resistit bé aquest episodi. Finalment, al Solsonès l'impacte és d'unes 1.000 hectàrees, per sobre del de l'Alt Urgell. Tot i això, el Solsonès destaca perquè és l'única d'aquestes comarques on pràcticament no s'ha constatat afectació nova i, per tant, els boscos hi han mostrat una gran resiliència.
Pel que fa a la resta de comarques incloses a l'estudi, la més afectada per la sequera dels darrers dos anys ha estat, amb molta diferència, el Baix Empordà, amb més de 10.500 hectàrees, de les quals només unes 1.500 són atribuïbles a sequeres anteriors i la resta es deuen a l'actual. En segon lloc hi ha una comarca veïna del Baix Empordà, la Selva, que suma 10.000 ha més, tot i que en aquest cas més de la meitat corresponen al recompte del 2012. I a la mateixa àrea hi ha la tercera zona més danyada: Osona, on les sequeres d'aquest començament de segle han deixat tocades unes 7.000 ha, si bé només 2.000 són de nova detecció. De la seva part el Gironès, que també limita amb aquestes comarques, apareix en sisè lloc amb unes 5.000 hectàrees (a poca distància del Pallars Jussà), de les quals la gran majoria, més de 3.000, són recents.
Per tant, el conjunt d'aquestes quatre comarques - que inclou els massissos de les Guilleries, el Montseny i les Gavarres- suma unes 18.000 hectàrees de nova superfície afectada (32.000 sumant els anteriors episodis), de les 63.000 que es calcula que han quedat danyades al conjunt de Catalunya, una xifra de rècord respecte de les darreres dècades.
L'alzina, l'arbre més danyat
Pel que fa a tipus d'espècie, a nivell català l'arbre amb més exemplars danyats per la sequera ha estat l'alzina (Quecus Ilex), amb unes 14.000 hectàrees, tot i que la que ha tingut més afectació recent ha estat l'alzina surera, amb més de 12.000 ha de les quals 8.000 són dels dos darrers anys. Els segueixen els roures (amb prop de 12.000 ha), el pi roig (5.000), el pi pinyoner (també amb 5.000), el pi negre (2.000) i el pinastre, ja amb menys de 2.000.