L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova demanar l'ajornament de l'Agència de la Natura de Catalunya
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, el principal municipi de l'Alt Pirineu, ha aprovat aquest dilluns una moció amb la qual demana al Parlament que ajorni l'aprovació de la Proposició de Llei per crear l'Agència de Patrimoni Natural de Catalunya. La petició, presentada per Compromís X La Seu, s'ha acordat amb 10 vots favorables, després que s'hi ha sumat també ERC. De la seva part, Junts per la Seu s'ha abstingut i la CUP ha votat en contra d'aquest ajornament.
En nom del principal grup de l'equip de govern (Junts), l'alcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, va justificar l'abstenció perquè considera que votar a favor de la moció seria obviar tota la tasca que s'ha fet les darreres setmanes des dels ajuntaments i EMD de l'Alt Urgell per acordar un posicionament comú, al qual s'han adherit 17 dels 19 alcaldes i alcaldesses de la comarca, entre ells el de la Seu. Fàbrega comparteix el fet que la llei "genera dubtes" al Pirineu "fruit de la manca de diàleg amb el territori", però matisa que de bon començament no hi estan en contra sinó que prioritzen que el Govern i el Parlament els aclareixin aquests dubtes. També defensa que "no crearà nova burocràcia, sinó que substituirà la ja existent".
Per això, a banda de llegir el contingut de la proposició, Fàbrega ha detallat que els batlles han mantingut reunions amb el diputat i també vicealcalde Francesc Viaplana, amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i amb el director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles. També esperen trobar-se els propers dies amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. Les principals reclamacions a les administracions superiors són "més participació del món rural" en el futur òrgan i que se n'ampliï l'organigrama de 19 a 21 membres, perquè hi hagi representants del món agrari i ramader. També demanen que la seu de l'Agència no sigui a Barcelona i que les subseus siguin en aquells territoris amb més incidència de la seva activitat. Finalment, els municipis afectats exigeixen que el Govern garanteixi que no s'imposarà noves limitacions per a activitats econòmiques, sobretot les agrícoles i ramaderes.
D'altra banda, des de Junts per la Seu van recordar que l'aprovació de l'Agència de la Natura és proposada pels grups parlamentaris de JxCAT, ERC, PSC i En Comú Podem i que ja figurava a l’ordre del Parlament del 17 de març passat, tres dies abans de l'inici de l'estat d'alarma. Per això, Jordi Fàbrega es pregunta "per què no es va demanar al març més participació, per què els diputats que en formaven part no van donar el crit d’alerta, per què no van anar a buscar llavors els representants locals i per què presenten ara mocions i no les van presentar abans?".
Des d'ERC, el vicealcalde Francesc Viaplana va justificar el suport a l'ajornament de l'Agència perquè el debat ara "no és tant el contingut de la llei, sinó que no hi ha hagut un debat amb el territori". Viaplana va entonar el "mea culpa" en admetre que com a diputat li "hauria pertocat explicar-ho al territori", però assegura que al Parlament ja va expressar dubtes sobre la tramitació i que el també diputat i regidor urgellenc Òscar Ordeig (PSC) ho veu d'una manera semblant. El vicealcalde de la Seu conclou que "cal escoltar el territori, que no està dient que hi estigui a favor o en contra". I hi afegeix que "el món local, els electes, són els qui estan a primera línia del territori i se’ls ha d’escoltar". Com a elements a favor de l'ens, Viaplana considera que "aportaria agilitat als espais protegits i a la gestió dels boscos madurs, enfront del risc d’incendis", però insisteix que "el que es demana ara és que s’escolti el territori, i la Seu s’ha de sumar a aquesta demanda".
Des de la CUP, el regidor Bernat Lavaquiol va justificar el rebuig del seu partit a l'ajornament de la mesura perquè creu que "l’agència està dotada de personalitat jurídica i recursos humans i materials" i la veu "necessària per revertir el procés de degradació que han sofert el patrimoni natural i la biodiversitat del Principat". Pel que fa al fort rebuig que la proposició ha generat entre ens locals de tot el Pirineu i associacions agràries i forestals, Lavaquiol va acusar els contraris de "tenir generalment una concepció extractivista de la natura i unes tendències polítiques fortament conservadores", i també els hi va atribuir "formar un entramat que ha controlat tradicionalment les polítiques relacionades amb la natura, hostils amb els plantejaments més conservacionistes". La formació cupaire advoca per "la ruptura de relacions de poder establertes" i perquè, en lloc dels titulars dels terrenys, s’afavoreixi d'altres associacions que qualifiquen "de caire més obert".
Finalment, Lavaquiol creu que "no és del tot cert" que la tramitació s'hagi fet d'esquenes al territori perquè, afirma, "en les compareixences hi han participat representants territorials i propietaris forestals", i opina que la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern "sí que seria un exemple de projecte d'esquenes al territori".
En relació a la valoració de la CUP, Francesc Viaplana va respondre que les compareixences al Parlament han estat més de 30, però que en tot cas no es pot permetre el fet "que molts alcaldes i associacions no se’n hagin assabentat fins ara fa pocs dies". Viaplana hi va afegir que, si la CUP està en contra dels Jocs d'Hivern perquè creuen que es fa d'esquenes al territori, resulta contradictori que, en canvi, sí que estiguin a favor de tirar endavant ja l'Agència de la Natura sense consultar el mateix territori.
Pel grup de Compromís, el seu portaveu, Joan Barrera, va valorar positivament l'aprovació de la moció i va recordar a la CUP que "aquesta llei ha tingut el posicionament contrari de gent de totes les comarques i de tots els colors polítics: ERC, Compromís, PSC, Junts i, segurament, també de gent de la CUP". Per això, creu que no té sentit que s'atribueixi l'oposició a l'Agència ”a grups de caire conservador". En aquest sentit, Barrera va recordar que també s'hi han mostrat en contra col·lectius professionals com el Col·legi d’Enginyers Forestals, el qual ha recordat "que el patrimoni natural també és fruit del treball dels homes i les dones que cuiden el territori" i que "la pèrdua de biodiversitat també la causa la pèrdua de pastures i explotacions agràries i el creixement descontrolat de la superfície forestal, per la manca de gestió".
Pel que fa a l'al·lusió de Bernat Lavaquiol als Jocs Olímpics, el regidor de Compromís va aprofitar per reivindicar que "els Jocs d'Hivern poden ser un gran projecte si es fa bé i amb el territori", i va posar d'exemple el fet que la mateixa ciutat de la Seu d'Urgell encara gaudeix avui, gairebé 30 anys després, dels beneficis d'haver estat subseu de Barcelona'92, un projecte que defineix com "tot un èxit" i que va suposar un salt endavant per al municipi. Barrera conclou que no estan en contra de la llei, perquè "pot aportar coses positives", però consideren que "ara s’ha de posposar, perquè no s’ha dialogat prou amb el territori".
Durant el debat, Compromís va defensar que la Seu d'Urgell, com a municipi més poblat de l'Alt Pirineu i Aran, havia d'exercir la seva capitalitat i sumar-se a la crida de les comarques pirinenques i de bona part del territori català perquè es debati més a fons la creació de l'Agència de la Natura i si és o no necessària tal com s'ha plantejat.