L'Ajuntament de la Seu aprova per unanimitat la cessió d'espais a la Generalitat per a l'Hospital Comarcal, la residència i habitatge públic

El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, la cessió al Servei Català de la Salut (CatSalut) d’una parcel·la que es destinarà a serveis complementaris del futur Hospital Comarcal de l’Alt Urgell. La mesura ha rebut el suport tant de l’equip de govern (Compromís) com dels Junts, ERC i la CUP, que han demanat que s’avanci en els tràmits per realitat aquest nou equipament. 

L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, ha explicat que des de Salut es va demanar d’ampliar l’espai previst en el projecte de nou hospital, per ubicar-hi més serveis, i per això se’ls cedeix aquesta peça d’uns 2.000 metres quadrats. Es destinarà a allotjament per als professionals que estiguin de guàrdia, o per a estudiants, i també per a serveis de salut mental. Barrera creu que això pot servir per acabar tenir un nou centre mèdic encara més digne. 

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va recordar que la cessió de la parcel·la principal per a l’Hospital Comarcal ja es va fer a l’anterior legislatura, l’abril de 2022. En aquell moment ja quedava disponible aquest altre terreny i ara se’n formalitza la cessió, com a passa prèvia a la licitació del projecte executiu. En aquest sentit, Fàbrega ha demanat “per què es triga tant” a construir l’edifici i ha recordat que “s’ha aprovat una moció al Parlament en què es contemplava que la licitació s’aprovaria abans d’acabar el 2025 i de moment el més calent és a l’aigüera”. Per això, ha demanat “celeritat, perquè aquest nou hospital és una aposta no només de la Seu sinó de l’Alt Urgell i el Pirineu”.

Per ERC, Francesc Viaplana també expressava el desig “que l’hospital es faci com més aviat millor” i va aprofitar per reivindicar la ubicació escollida la legislatura passada, quan l’oposició va qüestionar l’elecció de l’espai al costat del parc de Bombers i a tocar de la carretera N-260. El portaveu republicà recorda novament, tal com ja havia defensat com a alcalde, que l’equipament sanitari “no es podia posar al lloc on ara ja es construeix l’edifici d’INEFC (a l’Horta del Valira), perquè aquell terreny ja estava compromès i perquè l’hospital no hi hauria cabut”, i que ara això ha quedat encara més clar quan Salut ha demanat també la cessió d’aquest espai complementari.

Finalment, per la CUP, Núria Valls mostrava igualment el suport a l’aprovació, però demanava “agilitat” en els tràmits, tot esmentant que la construcció dels supermercats situats al mateix sector ha anat força més ràpid. Valls apunta que “l’hospital ha de ser una prioritat i, tot i que s’avança, sembla que es fa en petites passes”. Per això, espera que aquest any vinent ja es pugui presentar el projecte executiu.

Terrenys de l'Horta del Valira

En una línia semblant, al mateix apartat del ple s’ha aprovat per unanimitat la cessió a la Generalitat de dues altres parcel·les, en aquest cas a l'Horta del Valira i per impulsar la construcció de fins a 100 pisos de lloguer social i de la futura residencia de gent gran.

Tal com ja havia avançat poques hores abans del ple, Joan Barrera va explicar que l’aprovació és fruit del treball previ fet enguany per concretar la cessió i les condicions, un tràmit que suposa “una passa de gegant” per mirar de fer realitat dos dels objectius actuals més importants de la ciutat. Barrera espera que aquesta promoció d’habitatge serveixi com a mínim per contenir els preus de lloguer, tot assenyalant que no servirà per resoldre del tot la problemàtica actual però que sí que millorarà de manera significativa l’oferta existent.

Sobre la residència, Barrera va dir que el terreny previst al costat del barri de Santa Magdalena és actualment l’únic que pot encabir les 90 places previstes i el centre de dia i va apuntar que ara el procés executiu ja està pràcticament acabat. També va detallar que el pressupost serà d’entre 13 i 14 milions d’euros i que l’edifici s’ha de començar a construir l’últim trimestre de 2026. El batlle recorda que actualment la Seu només disposa de 14 places residencials públiques, una xifra que qualifica de “vergonya” perquè la demanda és molt més alta, i va agrair la tasca feta per la plataforma creada per reivindicar la residència. Alguns dels seus membres eren presents al ple d’aquest dilluns.  

Des de Junts, Jordi Fàbrega va avançar que vetllaran, també des del Parlament, perquè es compleixi aquesta previsió de començar la construcció de la residència al tercer trimestre de l’any vinent. Sobre aquestes previsions, Fàbrega recorda que el projecte executiu ja es va presentar el desembre de 2023, ara fa dos anys, “i llavors es va dir que al 2024 començarien les obres, però som al final de 2025 i això es va allargant”. En tot cas, el també diputat valora positivament que “avui es fa una passa més” i espera “que els compromisos que fan la Generalitat i l’Ajuntament es compleixin”.

Per ERC, Francesc Viaplana també demana que es compleixi "la previsió d'habitatges que va anunciat el president Illa, perquè seran molt benvinguts a la ciutat". I sobre la residència, Viaplana indica que "és també un equipament molt necessari perquè ara només hi ha catorze places públiques, quan tenim una demanda i un envelliment de la població que no paren de créixer". Per tot plegat, espera que aquests projectes comencin com més aviat millor". 

I des de la CUP, Núria Valls recordava que la seva formació va "insistir molt perquè la construcció de la residència la fes la Generalitat" i per això donen suport a la cessió del terreny necessari. I sobre els habitatges, Valls creu que calen també "d'altres mesures que no siguin només la construcció de nous habitatges, com ara la rehabilitació", però conclou que "en la situació actual de la Seu és prioritari destinar-hi el màxim possible d'esforços".