L'Ajuntament de la Seu aprova per unanimitat una moció per concretar les actuacions de neteja de la llera del riu Segre

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per unanimitat una moció en què, entre d'altres punts, es demana que el consistori concreti les actuacions de neteja que cal fer a la llera del riu Segre i s'assessori amb experts sobre els riscos existents i "estar assabentats en tot moment" de què es vol fer d’acord amb la memòria i amb dates concretes. També s'hi sol·licita encarregar un nou informe sobre risc d'inundabilitat de la zona. El text, que havien presentat ERC i la CUP, va tirar endavant tot afegint-hi un punt proposat per Junts en què se sol·licita encarregar també una auditoria externa sobre els treballs que s'hi fan actualment. L'equip de govern (Compromís) també es va afegir al vot favorable, però va defensar que la preservació d'aquest entorn s'ha de compatibilitzar amb l'obligació de mantenir endreçat el tram canalitzat d'acord amb el document que va servir de base per construir-lo després dels tràgics aiguats de 1982.

La moció la va presentar la regidora d'ERC Núria Tomàs, que va començar recordant que el setembre de 2023 ja havien demanat informació sobre les previsions de neteja de la llera, però que després que l'actuació dels darrers dies la nova proposta presentada "ja és una acusació directa" perquè opina que hi ha hagut "mala gestió municipal". Tomàs entén que arran dels aiguats de 1982 s'impulsés la canalització entre el pont d'Alàs i el pont de la Palanca, per prevenir noves crescudes del riu, però defensa que "un riu és un espai natural" i que actualment hi ha força debat en el món de la biologia pluvial sobre com s'han de gestionar aquests entorns. Sobre aquest debat, la regidora afirma que si les aclarides són excessives els sediments es poden acumular aigües avall, i que actualment hi ha estudis que defensen no treure tanta vegetació com s’està traient ara. Tomàs assegura que aquesta idea la defensen experts de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre -que és qui en teoria ja hauria d'haver fet la neteja fa molt de temps, com a ens competent- i d'altres organismes com l’Agència Catalana de l'Aigua, el CREAF, la UB, la UAB, el CSIC i estaments europeus que, afirma, "alerten de les conseqüències de les canalitzacions".

La representant d'Esquerra va matisar que no estan en contra que es netegi el riu i que, de fet, anteriorment ja s’havia acordat punts concrets d’actuació, però sí que rebutgen que es faci "d’aquesta manera". I concreta que defensen "una tala selectiva, i no la destrossa" que creu que s’està fent i que s'ha d'acabar d'aquí a pocs dies, tenint en compte que al març ja no s'hi podrà actuar perquè començar el període de cria de peixos. Tomàs, d'altra banda, considera que "no s’ha tingut en compte la memòria ni se n’ha redactat cap de nova", i que el fet que la tècnica de Medi Ambient estigui de baixa "no esgrimeix de l’obligació de tenir l’informe signat", com també que "no s'ha distingit entre arbres autòctons i al·lòctons" i "no s’ha respectat els compromisos que van prendre en plenari que tots els altres grups n’havien de ser informats". Per part de la CUP, Miquel Albero va expressar el suport als punts exposats per ERC i hi va afegir que s'ha posat en marxa a internet una campanya de recollida d'adhesions per defensar els "usos socials" del riu, a la qual de moment s'hi han afegit més de 600 usuaris de la xarxa.

Responsabilitat assumida davant la inacció de la CHE

Per part de l'equip de govern el tinent d'alcalde de Medi Ambient, David Servat, va començar la seva intervenció esmentant que els darrers dies molta gent ha opinat sobre la qüestió però que cal recordar que s'està abordant "un tema molt seriós", com és la seguretat de la ciutat enfront d'un nou aiguat que arribarà tard o d'hora. Servat va explicar que des del 2020 ja es va fer una memòria per als treballs de manteniment i que al 2025, ara que finalment ha arribat el permís de la CHE, "no podem perdre l’oportunitat", perquè si no es tornaria a arribar a l'any vinent "sense cap treball fet", i cada any que no s'hi actua augmenta més el potencial dels danys greus que pugi causar una gran vinguda d'aigua. Servat també va aprofitar per remarcar que la neteja de la llera és en primer lloc "obligació de la CHE" i que, atès que ni aquest organisme ni l'ACA no hi feien res, "l’Ajuntament hi ha actuat per responsabilitat", tot comptant amb l'assessorament extern i l'aval d’Enric Vadell, nou director dels serveis territorials del Departament d'Agricultura a l'Alt Pirineu i Aran.

David Servat va esmentar que la memòria, aprovada ara fa cinc anys, es basa en la canalització existent que es va construir als anys 80 i remarca que "no és una memòria qualsevol, era un projecte i un document tècnic molt estricte". Per mostrar-ho, va exhibir davant els regidors els cinc volums que la conformen i en els quals, subratlla, "s’hi indica que cal fer-ne manteniment per garantir-ne la seguretat". A més a més, el tinent d'alcalde recorda que "la canalització es va fer gràcies a donacions de més de 400 propietaris" que van permetre que hi hagués l’espai suficient. En aquest extens projecte s'hi detalla totes les característiques del tram i el manteniment que se n’ha de fer. D'altra banda, Servat va aprofitar per assenyalar que "quan passa una desgràcia com la de València, de seguida es busca responsabilitats i s'investiga si s’ha seguit les instruccions", i que en el cas de la llera del Segre "és el que hem fet" davant la manca d’actuació de la CHE i amb l’assessorament adequat. Un assessorament que també preveuen cercar en els següents treballs que s'hi facin, perquè considera que el següent objectiu ha de ser obtenir una autorització de manteniment constant i ja hi ha hagut reunions amb l’ACA per aconseguir-ho, com també fer alguna actuació semblant al riu Valira.

Finalment, el representant del govern municipal va indicar que el diàmetre dels arbres ha canviat molt respecte del 2020 (quan es va aprovar el document), perquè han seguit creixent, i defensa que "no es pot generalitzar quan es parla de tendències", perquè ells mateixos estan totalment d'acord de renaturalitzar el tram, però que "ara el més urgent és el manteniment que s’havia de fer, per responsabilitat i d’acord amb el document de la canalització". Servat ha puntualitzat que sí que tenien l’autorització de l’ACA i que, de fet, aquest organisme ha vingut a controlar pas a pas i arbre per arbre.

Per part de Junts, el seu portaveu, Jordi Fàbrega, va defensar que "no és fàcil compaginar la seguretat amb el respecte pel medi" i que el record dels tràgics aiguats de 1982 encara és ben present, però que "els temps evolucionen" i cal tenir en compte "les evidències científiques d’aquestes actuacions". Tanmateix, Fàbrega va retreure a l'equip de govern que hagin afirmat "que des del 2012 no s'hi havia fet res", perquè recorda que "es pot consultar i comprovar fàcilment que s'hi van fer actuacions del 2013 al 2018", mentre que al 2019 ja es va començar a treballar per obtenir els permisos d’ACA i la CHE. El regidor del primer grup de l'oposició hi afegeix que "els estudis d’inundabilitat probablement ara estan desfasats" perquè "ara quan plou fort, ho fa amb més força". Per tot plegat, veu necessari "prioritzar la seguretat, però avalats pel rigor científic", i per això està d'acord que cal planificar-ho amb experts "i, almenys, informar-ne a l’oposició". I conclou que "és un tema complex, però cal anar a una".

Al final del debat, Núria Tomàs va criticar que es fes referència als recents aiguats del País Valencià perquè considera que la comparació ara mateix "és de mal gust" i "no té res a veure". I sobre la manca de resposta a les trucades que es va fer a la CHE i l'ACA, va dir que s'hi hauria hagut d'insistir i, si cal, anar personalment a les seves oficines, tal com ja va fer ella mateixa l'any 2019 al costat de la tècnica Ester Canturri i del llavors director del Parc del Segre, Francesc Ganyet. Tomàs també ha assegurat que fonts de l'ACA li han dit que l'actuació dels darrers dies els sembla agressiva i en qüestionen la gestió, perquè inicialment es va dir que seria una "aclarida limitada". 

Intervencions del públic

I al final del ple, un grup de veïns van llegir el 'Manifest del riu', en què també es critica l'actuació, i van demanar que es concretés més els criteris seguits, com ara el diàmetre, el tipus d’espècie, l'existència d'un corredor biològic, la densitat d'arbres o la coherència amb la reivindicació de l'entorn natural local.

D'altres veïns, però, van aprofitar per mostrar el seu ple suport a la neteja de llera actual i fins i tot van defensar que se n'hauria de fer més, tot recordant que hi ha arbres que hi van créixer després de la canalització, damunt les roques, i que en no estar ben assentats sota terra poden ser un perill greu quan arribi un nou aiguat. Per això, consideren que de fet les actuacions de manteniment s'haurien de fer cada any.