L'Ajuntament de la Seu dóna suport a la proposta de canvis legals per combatre els delinqüents multireincidents

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell dóna suport a la proposta de canvis legislatius, presentada al Congrés dels Diputats, per combatre amb més contundència la multireincidència delictiva. El ple celebrat aquesta setmana ha aprovat per àmplia majoria la moció presentada pel grup municipal de Junts, amb 15 vots favorables. Al suport del primer grup de l'oposició s'hi va afegir el de l'equip de govern (Compromís) i d'ERC, mentre que els dos representants de la CUP hi van votar en contra.

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va advertir que els delinqüents multireincidents han esdevingut "un problema social, tant a Catalunya com a tot l’Estat", a causa de "l'onada de delictes poc greus però reiterats perpetrats per un petit percentatge d’individus". Fàbrega puntualitza que "per intentar tallar-ho en sec, hi ha sistema policial, però no hi ha un sistema judicial ni polític adient" i que, de fet, això acaba generant "sensació d’impotència als cossos policials i fins i tot a la judicatura". Entre d'altres dades, la moció apunta que s'ha confirmat un augment del 6% de la delinqüència a Catalunya i que aquesta reiteració de casos està generant "col·lapses als jutjats". L'exemple més contundent d'aquesta problemàtica és la capital catalana, Barcelona, on s'ha constatat que hi ha 283 multireincidents que sumen més de 2.270 detencions i més de 5.600 delictes, en què sovint actuen amb molta violència contra veïns o visitants de totes les edats.

I tot i la referència a aquestes dades alarmants de Barcelona, Fàbrega remarca que "a la Seu també hi ha aquesta problemàtica", com també a d'altres capitals comarcals catalanes, amb un grup reduït de delinqüents que han fet augmentar la sensació d'inseguretat a la ciutat. Des de Junts veuen ara mateix imprescindible "donar eines per revertir-ho", perquè actualment els estaments judicials reconeixen que "un reincident, ara, només entra a presó si hi ha una sentència ferma per 3 delictes de més de 400 €", i que tot això en molts casos acaben igualment tornant a quedar en llibertat amb càrrecs. A més a més, detalla Fàbrega, "el sistema judicial no està informatitzat" i en conseqüència "no se sap quantes sentències té cada investigat". Per tot plegat, els canvis legislatius que ha impulsat el grup parlamentari de Junts al Congrés proposen, entre d'altres mesures, que qualsevol furt sigui motiu de presó, a més de reforçar la connexió de dades entre jutjats, de manera que sigui més fàcil detectar multireincidents i enviar-los a la presó. També es demana que els ajuntaments es puguin personar com a part acusatòria en els judicis contra aquests delinqüents.

Per l'equip de govern, el regidor de Seguretat, Toni Nadal, va mostrar el suport a la moció perquè coincideixen en el fet de constatar que la majoria de fets delictius, també a la Seu d'Urgell, són comesos per reincidents. Nadal hi afegeix que els ajuntaments no tenen les eines necessàries per combatre aquesta realitat actual i per això veu necessari que el Congrés avanci en aquestes noves tipificacions, perquè esperen ben aviat "poder actuar amb més contundència".

En nom d'ERC, Núria Tomàs va mostrar-se a favor del text presentat perquè la moció no fa en cap cas referència a l'origen dels delinqüents, en un tema en el qual actualment "és fàcil caure en un discurs xenòfob o contra alguns col·lectius, que l’extrema dreta vol utilitzar". Tomàs entén que cal actuar enfront d'aquesta problemàtica, tot i que creu que actualment les xarxes socials tendeixen a magnificar-la, perquè assegura que pot donar fe que la Barcelona dels anys 80 era tan o més insegura que l'actual. En tot cas, la regidora creu que no es pot treure importància al que està passant i que no es pot obviar que "hi ha un negoci molt important rere aquesta delinqüència", perquè per exemple, sovint, el robatori d'un mòbil o un ordinador no cerca només obtenir l'objecte sinó també les dades personals que hi ha a dins. I hi afegeix que, a banda de les mesures punitives, "cal una feina de fons a nivell social i d’educació de carrer", a més de millorar "un sistema judicial cada cop més buit de personal i obsolet en el tractament de dades".

La portaveu de la CUP, Núria Valls, va justificar el seu vot en contra d'aquests canvis legals tot emparant-se en que, afirma, "es presenta en un moment en què l’extrema dreta vincula la delinqüència amb la immigració", i hi va afegir que "liders de Junts han parlat d’aquesta multireincidència relacionant-la amb la immigració i fins i tot demanant-ne l’expulsió". La representant cupaire creu que "reformar el Codi Penal no aportarà cap solució, perquè farà que les presons s’omplin de persones pobres". En aquest sentit, des de la CUP consideren que la delinqüència només està "vinculada a la retallada de serveis públics i socials" i a l'"empobriment de les persones", per la qual cosa opinen que "la via punitiva fracassa" i que la solució hauria de passar per "reduir les desigualtats" i per "mesures perquè no s’arribi a la multireincidència", entre les quals esmenta "l'escola inclusiva".

Davant d'aquesta valoració, la resta de grups van recordar a la CUP que en aquesta moció no es fa ni una sola referència a la immigració, a la nacionalitat o a la condició social dels delinqüents. En aquest sentit, Jordi Fàbrega lamentava que era la CUP mateix qui havia introduït aquesta vinculació al debat i que fins aquell moment al plenari "no s'havia parlat en cap moment de l’origen, sinó només de delinqüents i dels fets delictius que fan". Fàbrega reitera que l'augment de la sensació d'inseguretat entre la gran majoria de la població "és un problema, i cal donar-hi solucions". I hi afegia que no es pot deixar de banda per més temps aquesta qüestió, perquè les formacions polítiques que ara intenten defugir o amagar el malestar social existent amb la delinqüència "l'únic que fan és precisament donar ales a l'extrema dreta".

Enllestir la Relació de Llocs de Treball

D'altra banda, en aquest darrer ple també s'ha aprovat una altra moció presentada per Junts, en aquest cas per demanat que "es reprengui de manera immediata la taula de treball de la Relació de Llocs de Treball (RLT)". La regidora Carme Espuga recordava que ja s'hi va avançar la legislatura passada però que encara no s'acaba de resoldre. Espuga indica que aquest juny passat a la mesa de negociació es va presentar un nou punt i l’equip de govern va dir que es presentaria el definitiu aquest setembre. Per això, demanen que es reprengui de seguida, com també "que reflecteixi la realitat actual, perquè en 14 anys hi ha moltes coses que han canviat".

L'alcalde Joan Barrera s'hi ha mostrat d'acord perquè "l’RLT és una de les prioritats actuals" i perquè "ja fa fa 14 anys que està sobre la taula i ara ja genera problemes". Sobre aquest llarg període, Barrera apunta que la relació que es va fer en el seu moment "ja neix obsoleta, perquè ara hi ha llocs que ja no hi són i d’altres de nous" i que a més a més és un document farragós i difícil, però es compromet a tenir-lo aprovat abans d’acabar l’any perquè entri al pressupost 2025. ERC i la CUP també es van mostrar d'acord amb la moció.