L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aposta per la creació d'un 'Hub' Tecnològic transfronterer a la Ciutadella

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns una moció per impulsar la creació d'un 'Hub' Tecnològic a la Ciutadella de Castellciutat. La proposta, presentada conjuntament per l'equip de govern (Junts i ERC) i per Compromís, va rebre el vistiplau amb els 15 regidors que sumen aquests tres grups, mentre que els dos representants de la CUP hi van votar en contra.

El vicealcalde de la Seu, Francesc Viaplana, va defensar que el 'Hub' és un "projecte estratègic", en la línia dels nous estudis d'INEFC que s'han presentat aquest dilluns mateix, de cara a "crear un ecosistema que estimuli el coneixement entre institucions, empreses i centres d’investigació". Viaplana va avançar que aquest futur espai haurà de ser especialitzat i que aquesta especialització pot ser el desenvolupament de noves tecnologies vinculades a l’activitat de muntanya, tot encabint matèries com ara ramaderia, recursos naturals i turisme sostenible, "en què hi ha molt camp per córrer", assenyala.

El també regidor d'Hisenda va manifestar que cal trobar maneres de "retenir i atraure el talent" i evitar que la gent jove segueixi marxant perquè aquells que ho fan "és difícil que tornin al Pirineu". Viaplana hi va afegir que aquest és "un projecte que transcendeix la Seu i la comarca" i que la seva vocació és territorial, pirinenca i transfronterera.

De la seva part, el portaveu de Compromís, Joan Barrera, va defensar que "els beneficis dels hubs estan comprovats allà on estan implantats" i que aquest concepte va més enllà d'agrupar empreses, perquè permet reunir emprenedors o inversors. Tot plegat, per Barrera, ha de permetre "atraure nous habitants i nova riquesa i retenir el talent local, que massa sovint ha de marxar". Per això, creu que en aquest punt cal "remar en la mateixa direcció". En tot cas, va recordar que "cal fer un esforç superior, perquè fer-ho a la Seu, perquè no és el mateix que a Barcelona".

Des de Compromís plantegen algunes possibles especialitzacions, com ara sector agroalimentari, energies renovables i sector sanitari. Totes elles vinculades amb la muntanya. Barrera també està d'acord en la necessitat que el projecte es basi en la col·laboració publicoprivada, perquè entén que "sense el sector privat no té sentit", i que sigui transfronterer. En aquest punt, va posar com a exemple l'acord entre el Govern d'Andorra i la multinacional catalana Grífols, anunciat la setmana passada, per construir un centre d'investigació a Ordino. Finalment, pel grup municipal van demanar implicar-hi també CEVASA, com a titular del terreny, i que el projecte estigui integrat al medi. Alhora, van agrair el diàleg i l'acceptació de propostes fet per l'equip de govern.

Per part de la CUP, Bernat Lavaquiol es va felicitar del fet que hi hagi un projecte per "recuperar la Ciutadella i dinamitzar el territori", però va justificar el vot en contra en considerar que la idea no s'ajusta a la realitat local. En una llarga intervenció, Lavaquiol va advocar per impulsar un projecte que garanteixi "feina de qualitat per a joves", i creu que s'hauria de centrar en la gestió del territori, del sector lleter i de les races autòctones, per modernitzar la ramaderia i l'activitat forestal i d'aquesta manera prevenir la despoblació als pobles i l'augment del risc d'incendis. En contraposició, va mostrar novament el seu rebuig a grans projectes com els Jocs d'Hivern i també el 'Hub', que qualifica de "macroprojecte carregat de tecno-optimisme" i al qual acusa de "vendre fum" i de cercar "beneficis per a interessos privats".

El regidor cupaire opina que aquests projectes "es fan d’esquenes al Pirineu" i no garanteixen les condicions de vida de les persones que hi viuen, i els vincula al "desenvolupament de polítiques capitalistes i neoliberals" que "deixen la població rural en situació vulnerable" i creen "dificultat de fer-hi projectes productius". En aquest sentit, Lavaquiol reconeix que és difícil centrar l'economia en el sector primari, però creu que cal "replantejar el model econòmic del Pirineu, per diversificar l’economia i desenvolupar projectes que permetin viure-hi, d’acord amb la preservació dels ecosistemes". D'altra banda, el regidor anticapitalista va assegurar que els primers 'hubs' que li vénen al cap són el 22@ de Barcelona i el CITA de Tremp, els quals va titllar de "fracàs estrepitós", o bé el Turó de Gardeny de Lleida, "que sent optimistes funciona a mig rendiment", afirma. Finalment, també va qüestionar la presència en el projecte de destacats exdirigents de l'antiga Convergència i el fet que es confiï en l'arribada de fons Next Generation, quan l'assignació a Espanya s'està concentrant en les grans empreses de l'IBEX.

Francesc Viaplana va respondre que podria estar d'acord en algunes observacions de la CUP, com ara les referents a gestió del territori, incendis o agricultura, però va recordar que "el cert és que actualment no hi ha cap centre de recerca al Pirineu, i és necessari", i entén que tot el que Bernat Lavaquiol plantejava pot estar inclòs en aquest hub. Viaplana va exposar que aquest és un projecte molt gran, però que es vol començar "en petit", amb un espai d'entre 100 i 150 m2 i que vagi agafant cos per recuperar l’espai de la Ciutadella. Pel que fa a la comparació amb Tremp o Gardeny, el vicealcalde va sentenciar que "són precisament el que no volem que sigui", i va esmentar models d'èxit com la Casa de la  Muntanya d’Andorra, "on joves i no tan joves hi han aconseguit tirar endavant". El regidor d'ERC va defensar que "cal assumir riscos en política i en qualsevol gestió, també en la forestal o en la de fauna", i que "si té uns bons fonaments, pot ser un projecte que fructifiqui". Pel que fa al finançament, va negar que estigui vinculat al Next Generation i va recordar que hi ha d’altres fons europeus que potser sí hi tenen encaix, com ara el Poctefa. I hi va afegir que no tenen "cap recança perquè l’empresa privada se situï en un lloc com aquest".

De la seva part, al final del debat, Joan Barrera va subratllar que "la Seu no es pot permetre renunciar a cap projecte" perquè "per desgràcia, ha patit despoblació, empobriment i envelliment, i cal aprofitar tot el que es pugui" i "no tancar-se amb res que pugui ser bo per a la Seu". Així, va proposar també atraure a la ciutat l'Institut de Recerca Agroalimentària (IRTA), per vincular-lo a produccions locals, i seguir avançant en la candidatura de Patrimoni de la Humanitat.