L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova el Pla Econòmic i Financer

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns el seu Pla Econòmic i Financer 2026-2027. La mesura ve motivada pel fet que aquest any passat el Govern espanyol ha tornat a activar un conjunt de regles fiscals, d'obligat compliment per a les administracions locals, que havien quedat suspeses des de la pandèmia de COVID. El document ha rebut els vots favorables de l'equip de govern (Compromís), Junts i la CUP, mentre que ERC s'ha abstingut. 

La tinent d'alcalde de Finances, Gemma Tó, va explicar durant el ple que en el tancament del pressupost 2025 s'hi ha detectat l'incompliment de dues d'aquestes regles: les de despesa i de sostre de pressupost. Tó ha volgut subratllar que en el context actual aprovar aquest pla financer no és motiu d'alarma, perquè ara mateix l'Ajuntament disposa d'una "solvència estructural demostrada", amb un estalvi net del 15% i uns pagaments a proveïdors que estan dins els termes previstos, i que es tracta bàsicament d'una mesura tècnica, que pot comportar un endarreriment en algunes inversions però que no obliga a fer mesures correctores remarcables.

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va mostrar-se d'acord amb l'aprovació "per responsabilitat" i perquè defensa que cal evitar un endeutament excessiu. En aquest sentit, Fàbrega va recordar que des de la seva formació ja havia demanat contenció en la despesa i creu que aquest incompliment s'ha degut sobretot a "algunes inversions", perquè pel que fa a les despeses corrents aquestes solen quedar cobertes amb els ingressos corrents. El regidor matisa que no estan d'acord amb les regles establertes des de Madrid, perquè "no ajuden a tirar endavant", però hi afegeix que des d'intervenció han comunicat que cal "que aquest deute no s’incrementi", tenint en compte també que a les inversions caldrà afegir-hi els prop de 4 milions d'euros que l'Ajuntament aportarà al Pla de Barris, després d'haver estat inclòs per la Generalitat a la primera convocatòria. Fàbrega conclou que "caldrà mirar de no estirar més el braç que la màniga". 

Des d'ERC, Marian Lamolla va justificar l'abstenció perquè, tot i puntualitzar que "el document presentat és molt tècnic i hi estem d'acord", des del seu grup havien presentat una proposta, vinculada a la recent negociació del pressupost, "perquè aquest pla es fes amb una mirada més llarga i de futur, i no limitar-nos a aquest període fins al 2027". La portaveu ha concretat que en aquell moment no es va acceptar aquesta proposta i per això han decidir desmarcar-se del vot favorable.

I la portaveu de la CUP, Núria Valls, va recordar que les normes vigents "són les que va imposar l’estat al 2012 en un moment de crisi, per fiscalitzar els ajuntaments", quan el ministre d'Hisenda era Cristóbal Montoro. En tot cas, Valls apunta que, a diferència del que va passar amb la crisi de la dècada passada, aquesta vegada no s'hi contemplen mesures tan dràstiques com en aquell moment. La regidora conclou que l’informe que ha presentat l'equip de govern "està molt ben justificat" i per això l'han ratificat. 

Al final del debat, l'alcalde Joan Barrera va agrair que el pla tiri endavant i les apreciacions dels grups. Barrera hi afegia que l'han donat a conèixer pocs dies abans perquè abans de tirar-lo endavant havien necessitat de concretar algunes inversions importants. De fet, el batlle va assenyalar que enguany "s'acumulen diverses inversions", en alguns casos perquè no s'han executat l'any anterior a causa d'endarreriments burocràtics. Barrera ha volgut subratllar que ara mateix l'Ajuntament gaudeix d'una "bona salut econòmica", amb una ràtio d'endeutament que enguany es quedarà en el 68%, i manté la capacitat de retorn dels préstecs o de pagament de les despeses corrents. I també remarca que serà "un pla puntual, no conjuntural", per la qual cosa no caldran mesures correctores.  

Al mateix apartat de finances, al ple s'ha donat compte dels darrers informes trimestrals de morositat. Entre d'altres dades, Gemma Tó va explicar que els períodes de pagament a proveïdors estan aproximadament en uns 13 dies pel que fa a l'Ajuntament com a la societat HIULS, menys de 10 dies en el cas de Turisme Seu i 24 dies per a Parc de Segre SA. 

Tot seguit, es va aprovar una modificació de crèdit, que ascendeix a més d'un milió d'euros i en la qual hi destaquen partides per a les actuals obres a l'edifici llegat per Juanito de Cal Pensament, una aportació al Pla de Barris i la partida per a la celebració de la 2a Trobada de Llengua i Cultura Catalanes al Pirineu. També s'hi ha inclòs conceptes referents al projecte tècnic del teatre-auditori, reparacions de maquinària, el programa Insomni, els tallers de l'Espai Ermengol, les primeres contractacions per al Món Màgic, programes informàtics o estudis fiscals.

Junts hi va votar a favor i va destacar les partides per a INEFC Pirineus i l'edifici d'habitatges per a joves, com també el fet que es doni continuïtat a la Trobada de Llengua i Cultura Catalanes. ERC va votar en contra perquè, tot i estar d'acord amb alguns dels punts, en rebutja d'altres com ara els projectes tècnics. I la CUP es va abstenir perquè creu que la modificació. Així doncs, el punt va tirar endavant amb 11 vots favorables, 3 en contra i una abstenció. En aquest ple hi havien excusat la seva presència, per motius personals, la regidora de Compromís Christina Moreno i el regidor de la CUP Miquel Albero.

ERC pregunta pel Llegendària i el català

D'altra banda, al final del ple, ERC va presentar dues interpel·lacions, referents a l'esdeveniment Llegendària i a l'ús del català. D'una banda, la regidora Núria Tomàs va expressar la seva preocupació per l'evolució del Llegendària, creat l'any 2021 com a "proposta cultural, al voltant del món literari i els contes, per fomentar la literatura en català, i vinculat a Sant Jordi". Tomàs recorda que al 2024 l’equip de govern va decidir traslladar-lo al juny, amb l’argument de donar-li més entitat, però llavors el va fusionar amb la Trobada Intercultural, un fet que des d'Esquerra ja van criticar, i creu que ara, amb la seva fusió amb la recuperada Fira Medieval, "ja queda en un segon o tercer pla". La regidora tem que hi hagi una voluntat de "fer-lo caure del programa" i té "la sensació" que aquesta activitat "sempre ha fet nosa, potser perquè era una aposta de l’anterior equip de govern". També va afirmar que el canvi tampoc no ha servit perquè s'hi impliquin més les llibreries de la Seu, perquè en aquesta darrera edició només una d'elles hi ha instal·lat parada. Per tot plegat, demana "que torni a ser un esdeveniment únic i que no es deixi morir".

En nom de l'equip de govern, l'alcalde Joan Barrera es va mostrat totalment "en desacord" amb aquesta anàlisi i, començant pel paper de les llibreries, va indicar que quan van assumir l'equip de govern "el Llegendària estava a punt de morir" perquè aquests establiments "no estaven gens d'acord amb fer aquest esdeveniment just abans de Sant Jordi". Barrera també va recordar que al 2025 no es va fer coincidir amb cap altre esdeveniment i que, tot i que enguany sí que s'ha unit amb la Fira Medieval, alhora "se n'ha ampliat moltíssim el pressupost, per potenciar-hi la cultura, la lectura i la poesia". El batlle va voler deixar clar que aquesta activitat "no ens destorba, tot al contrari", i que enguany s'ha volgut fer una prova per veure si pot encaixar amb el mercat medieval. I conclou que des del govern municipal no tenen cap intenció que "decaigui".

Tot seguit, també per ERC, Francesc Viaplana va demanar que l'Ajuntament sigui més curós a l'hora de garantir la presència del català en les activitats en què el consistori hi està implicat o hi col·labora. Com a exemple recent, va esmentar que a la Fira Medieval un espectacle d'aus rapinyaires es va fer en castellà. Viaplana valora que s'està impulsant accions a favor de la llengua i la cultura catalanes i que s'està començant a advertir els establiments que incompleixen la normativa de retolació, però creu que això ha d'anar acompanyat del fet de garantir que el català es faci servir sempre com a llengua vehicular a la institució. I tot i reconèixer que "no és senzill", demana que es tingui en compte cada cop que es contracta una empresa, com també que es vetlli per la correcció lingüística. Joan Barrera va respondre que "sempre" procuren "que sigui així" i que treballaran "per seguir potenciant el català, com ha de ser".