L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova el pressupost 2024, que ascendeix a 34 milions d'euros

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat el seu pressupost municipal 2024, que ascendeix a un total de 34.275.085 euros incloent-hi els organismes municipals (Parc del Segre SA, HIULS i Turisme Seu). La mesura ha estat acordada finalment amb una majoria àmplia, amb els 13 de vots favorables que han sumat l'equip de govern (Compromís), ERC i la CUP, i 4 vots en contra, de Junts.

En l'exposició del projecte, al ple extraordinari d'aquest dimarts al vespre, la tinent d'alcalde de Finances, Gemma Tó, ha detallat que el pressupost propi de l'Ajuntament, al marge dels òrgans municipals esmentats, ascendeix a 28 milions d'euros, dels quals 13 milions seran en inversions gràcies, en part, al suport obtingut d'administracions superiors com són l'Estat, la Generalitat i la Diputació.

Tal com ja havia avançat en la presentació de la proposta, aquest mes passat, Tó ha indicat que els comptes es divideixen en tres grans eixos. El primer fa referència a l'espai públic i inclou, entre d'altres punts, el reforç del servei de neteja amb l’ampliació de personal i adquisició de maquinària (350.000 euros), la millora del carrer Major en els porxos i la il·luminació (170.000), una inversió "històrica" a Castellciutat per a la reforma d'un carrer i el parc del Rastillo (250.000 euros), la millora de la via pública i de l’enjardinament general (270.000 euros) i el colideratge amb Andorra per a la declaració de la Catedral i el romànic andorrà com a Patrimoni de la Humanitat.

Amb relació al segon eix, que fa referència a les necessitats socials de la població, Tó en destaca l'"aposta decidida per la construcció d’una nova residència per a gent gran, 500.000 euros per a reforma i adquisició de nou habitatge de cara a un parc d’habitatge públic i "tornar a situar la joventut com a protagonista de les polítiques públiques" amb la contractació de dos educadors de carrer, atenció formativa en la seva transició laboral i habitatge per facilitar l’emancipació amb la reforma de l’edifici de Cal Pensament.

Finalment, el tercer eix és la "reactivació econòmica" i inclou l’aportació de la Generalitat i la Diputació de Lleida per a la construcció de l’edifici d'INEFC (10.000.000 euros), una "gran aposta" pel centre urbà (500.000 euros), per facilitar la inversió dels privats amb més activitat econòmica, i "fer de la Seu una ciutat més atractiva amb un urbanisme més pacífic", a més de la contractació d’un tècnic de comerç per donar suport a modernitzar aquest sector, amb la voluntat de creació de l’oficina de reactivació econòmica per donar suport a empresaris i emprenedors.

Junts demana que es congeli l'IBI i rebutja l'augment de l'endeutament

En el torn d'intervenció dels grups, el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va justificar el vot negatiu als comptes perquè considera que "no són uns bons pressupostos per la Seu i per Castellciutat, sobretot perquè incrementen d'una manera molt significativa els impostos que repercuteixen en totes les butxaques dels veïns i veïnes". Fàbrega hi afegeix que des del seu punt de vista "això no era necessari, perquè el Ministeri d'Hisenda ja ha emès una circular que informa que la participació dels ajuntaments en tots els tributs de l'Estat s'incrementaran en un 22,6 per cent". En aquest sentit, el regidor recorda que aquests tributs "són la principal font d'ingressos de l'Ajuntament, amb 2,8 milions d'euros, i aquest increment implica disposar de mig milió d'euros més", i apunta que darrerament "hi ha d'altres ajuntaments que amb aquest increment, i en funció del seu nombre d'habitants, han decidit paralitzar els augments d'impostos que havien aprovat a l'octubre, o fins i tot baixar-los, com és el cas de Torredembarra, Amposta o Lleida". Des de Junts creuen que a la Seu "es podia fer exactament igual, com a mínim amb l'IBI i l'impost de plusvàlues". I conclouen que "s'ha optat per la via fàcil d'apujar impostos, cosa que farà que a molta gent de la Seu i Castellciutat els costi més arribar a final de mes".

Durant el debat, Jordi Fàbrega va oferir a Compromís la proposta d'abstenir-se si es comprometien formalment a no tornar a apujar l'IBI l'any 2025. Des de l'equip de govern van respondre que tenen la voluntat de no tocar els impostos si la conjuntura és positiva, si bé matisen que ara mateix no ho poden garantir perquè s'espera un 2024 incert econòmicament. Per tot plegat, finalment el primer grup de l'oposició va decidir mantenir el vot negatiu. Des de JxSeu també han justificat el vot en contra per la previsió de destinar 5 milions d'euros a préstecs, perquè això comporta que "després de més vint anys aconseguint reduir un deute que era molt elevat, i deixar-lo en 4,3 milions, en un any es passarà novament a gairebé 10 milions i, per tant, s'arribarà novament a una ràtio d'endeutament per sobre del 80% o el 90%". Per això, Fàbrega tem "que el llegat d'aquest govern de Compromís serà el deute, sense solucionar els problemes de ciutat". I entrant al detall de les partides, el portaveu apunta que "hi ha retallades pràcticament a tot arreu, excepte a Turisme, Comerç, Hub tecnològic, Esports i, per poc, a Infància", i concreta que "a Cultura hi ha una davallada molt important, en Educació hi ha una disminució del 29%; per a la candidatura de la UNESCO, un projecte vital i transformador, només hi ha 2.900 euros, i no hi ha cap increment a nivell d'urgències socials". Alhora, no veu clar quina utilitat tindrà la partida d'habitatge "tenint en compte que no han volgut destinar 100.000€ a l'acord amb Hàbitat 3, que garantia sis pisos i que ja haurien de ser-hi".

En tercer lloc, des de Junts també han justificat el vot negatiu perquè consideren que no s'ha atès la majoria de les 11 propostes que havien presentat a la negociació, malgrat que algunes sí que han estat incorporades. Jordi Fàbrega creu que aportaven idees "realistes i assumibles, perquè hi hagués les persones al centre". Sobre una d'elles, la congelació dels sous de l'equip de govern, ha qüestionat que aquest capítol pugi un 9%.

ERC valora bé la incorporació de les seves demandes

Des d'ERC, el seu portaveu, Francesc Viaplana, ha justificat el suport al projecte perquè l'ajornament de l'aprovació els ha donat "més temps per negociar" i han aconseguit incorporar-hi algunes de les seves propostes. Entre d'altres punts, Viaplana valora positivament la retirada de la compra d'una nova màquina de neteja viària i de la supressió de la pista de la plaça de Joan Sansa, que Compromís ja havia pactat amb la CUP. I celebra que ara s'hi hagi inclòs, tal com demanaven, una partida per dotar d'un nou local el Cau (Agrupament Escolta), a la primera planta de l'Escola Llar, tenint en compte que l'entitat perdrà l'espai que tenia al costat del Parc de Bombers a causa de la construcció de l'Hospital Comarcal.

Esquerra també ha incorporat al projecte una partida de 150.000 euros per a la reforma dels antics jutjats i per ubicar-hi un espai docent, que ha de permetre "dotar d'un espai definitiu l'Escola de Formació d'Adults, amb totes les condicions necessàries, alhora que podria disposar d'un espai per al PTT i la UEC, que ara són en llocs provisionals, tot i que aquest espai podria ser també al primer pis d'una ala del Centre Cultural Les Monges, per a la qual hi ha una altra partida". En aquest sentit, Viaplana apunta que semblarà igualment bé si es decideix ubicar el PTT al ja consolidat complex cultural, si bé recorda que la part que falta reforma "té una forma molt peculiar i la seva utilització és difícil". A més a més, "amb aquestes dues actuacions, s'allibera l'espai actual de l'Escola d'Adults i s'hi podria reobrir l'antiga Llar Municipal d'Infants La Gradalla", indica el regidor, que ho veu com "una necessitat, perquè ara mateix la llar Els Minairons està col·lapsada i es tem que no tingui més capacitat per acollir infants, cosa que no és un tema menor perquè es tracta de permetre a les famílies la conciliació laboral".

En tercer lloc, Francesc Viaplana també ha agraït la incorporació als comptes de "l'aposta pel nostre patrimoni històric, amb 120.000 € per realitzar el projecte de cobriment del jaciment de Les Monges". I és que el portaveu d'ERC considera que la museïtzació es pot fer en el futur però que ara mateix és imprescindible protegir aquestes restes, pel seu valor a l'hora d'explicar el passat de la ciutat i del seu nucli antic. Finalment, Viaplana ha explicat que han pactat consensuar les actuacions més importants que es facin en el capítol de via pública, tenint en compte que aquest inclou molts conceptes diferents. Per tot plegat, conclou que han "aprofitat aquest temps que ens ha donat el calendari per aconseguir les demandes que havíem plantejat", i que "malgrat que és clar que no és el nostre pressupost", celebra que inclogui accions com ara una important inversió a Castellciutat o l'aposta per l'habitatge i els serveis socials. 

La CUP defensa la creació d'una empresa pública pirinenca per a l'Hospital

Per part de la CUP, Bernat Lavaquiol ha reiterat que no són els seus pressupostos però que els considera "adequats per deixar enrere una etapa i fer una Seu més social, amb polítiques decididament d’esquerres, per a la gent més senzilla", fruit d'una "negociació llarga" però de la qual valoren que se'ls ha donat "marge per construir el projecte des de zero". En l'àmbit sanitari, quant al futur Hospital Comarcal, pel qual ara es prepara el terreny, el portaveu de la CUP ha reivindicat que el nou centre sigui gestionat per una empresa pública pròpia del Pirineu, perquè consideren que GSS, tot i ser-ho també, "es mou per paràmetres d’eficiència econòmica, i això fa que tendeixi a fer-nos anar molt més cap a Lleida". Per això, demanen que l'hospital de la Seu s'integri directament a l'Institut Català de la Salut (ICS) i que, si això no es possible, es creï l'ens gestor netament pirinenc que proposen. 

En la mateixa línia, pel que fa a la futura residència de gent gran, Bernat Lavaquiol ha volgut denunciar que "les cures s’han convertit en un negoci molt lucratiu, fins i tot per a fons d’inversió i immobiliàries", i que "moltes residències de Catalunya han esdevingut una manera de traspassar fons públics a mans privades, i això repercuteix en la qualitat assistencial". Per això, defensa "un model 100% públic" per a l'equipament urgellenc, "perquè no es faci negoci amb la salut de la nostra gent gran", i demana que la Generalitat també assumeixi la gestió d'aquesta residència, si bé lamenta que "el Departament d'Acció Social, amb ERC, no vol aquest model". Per això, la CUP planteja que no es descarti directament la gestió municipal i creu que això també podria servir de "paraigua" per resoldre "el problema amb les treballadores de l’atenció domiciliària a l’Alt Urgell".

Sobre la resta d'apartats, el portaveu de la formació anticapitalista ha valorat especialment els 500.000 euros previstos en habitatge, gestionat directament per l'Ajuntament, "perquè no havia passat mai" i perquè l'anterior cop que havien pactat un pressupost, amb Junts i ERC, tot just s'havia arribat a 250.000 € en aquest concepte. Tot i això, afirma que romandran "en alerta", perquè considera que "el problema de l'habitatge ve fortament marcat pel que passa a Andorra, i això serà només una tireta que de poc servirà si l'alcalde continua apostant per portar més vols cap a l'aeroport de la Seu, que ara ja és l'aeroport d'Andorra, per augmentar la turistificació i la gentrificació a Andorra, que fa que la gent més vulnerable i que cobren menys no puguin pagar un pis a Andorra i baixin a la Seu". D'altra banda, la CUP celebra la partida de 200.000 € per ubicar la UEC i el PTT a les Monges, com també la millora de carrers i de la plaça del Rastrillo a Castellciutat. Finalment, pel que fa als sous de l’equip de govern, Lavaquiol ha assumit la seva part de responsabilitat en el fet que s'aprovessin durant el ple del cartipàs, si bé hi afegeix que posteriorment han plantejat a ERC d'"anar a la una" i presentar una proposta "perquè l'equip de govern que s’abaixi els sous", per a la qual esperen resposta. Sobre aquesta idea, Francesc Viaplana ha respost tot puntualitzant que Esquerra qüestiona no tant la quantitat prevista com el nombre de regidors que s'ha inclòs en aquesta partida, i que "en tot cas al ple de pressupostos ja no és el moment d'abordar això".

Valoració de la intervenció dels grups

Després de la intervenció dels grups, l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, va dir agrair el to cordial de tots els grups en la negociació, al marge de si han votat a favor i en contra, i va dir que els "hauria agradat un pressupost millor" si bé afirma que "la despesa estructural es menja la possibilitat de fer més polítiques". Barrera va agrair a la CUP el suport "per donar un to positiu i social en temes com habitatge, residència, hospital, educació i urbanisme", i creu que comença "una etapa diferent, amb més aposta social", alhora que celebra que ERC s'hagi afegit a l'aprovació. Sobre la valoració de Junts, va indicar que pel que fa a l'increment previst a la taxa d'escombraries cal gestionar una mesura que l'anterior equip de govern "ja es va comprometre a fer" i que en aquest punt "res d’això és culpa de l’equip de govern". I sobre l'aportació que es rebrà dels tributs de l'Estat, assegura que hi ha "incertesa sobre la xifra que rebrà la Seu" i que per això, d'acord amb intervenció del consistori, s'ha decidit que l’aportació que tenien previst rebre "ja era una xifra prou alta" i han mantingut la previsió del 2023.

Quant a les partides de les diverses àrees de l'Ajuntament, Barrera ha afirmat que s'ha analitzat la despesa real de cadascuna i s'ha ajustat d'acord amb l'execució real que hi va haver ara fa dos anys, al 2022. Entre d'altres àrees, ha esmentat que a Promoció no hi ha partida pel Mercat Medieval però sí per a d'altres iniciatives com ara crear una nova fira a l'estiu al carrer dels Canonges; en Educació, justifica el descens pel fet que l'any passat es va organitzar la final estatal de la World Robot Olympiad; i en atenció domiciliària, ha dit que al 2022 d'una partida de 60.000€ de previsió se’n va gastar finalment 22.000, mentre que al CAPAU se'n va gastar 72.000 d'una previsió de 87.000. Amb tot plegat, hi afegeix, volen fer el pressupost "més eficient", si bé es comprometen que si sorgeix alguna necessitat important imprevista s’incorporarà al pressupost, sobretot pel que fa a la gent més vulnerable.

Aprovació de la plantilla orgànica

En aquest ple extraordinari, i també vinculat al pressupost, s'ha aprovat la plantilla orgànica per aquest 2024. Aquest punt ha tirat endavant per unanimitat. L'actualització no presenta grans canvis, si bé la tinent d'alcalde Gemma Tó n'ha destacat que s’extingeix el notificador i es posa un auxiliar administratiu, com també  que s'incrementa la plantilla de neteja amb un nou xofer, es contractarà dos educadors de carrer, hi ha una plaça d’informàtica que passa de la categoria C1 a la B i es crea la plaça de coordinador de l’Espai Ermengol.

La regidora d’Hisenda i Règim Intern ha explicat que "d’aquesta manera aconseguim reflectir la realitat de la plantilla de l’Ajuntament a la plantilla orgànica". Per tant, segons detalla Tó, "només és de nova creació la incorporació d’un xofer de neteja viària".