L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova la creació de l'associació La Seu Tech City

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns al vespre la creació de l'associació La Seu Tech City, que ha de liderar la posada en marxa d'un 'hub' tecnològic al recinte de la Ciutadella de Castellciutat. La mesura s'ha acordat amb 14 vots a favor, tant de l'equip de govern (Junts i ERC) com de Compromís, i 2 vots en contra, de la CUP.

En l'exposició de motius, el vicealcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va expressar la satisfacció per la ratificació d'aquest projecte per àmplia majoria. Fàbrega va defensar novament la proposta de 'hub' perquè entén que significa "apostar per les noves tecnologies i per l'economia i l'ecosistema de talent" i que ha de servir per crear llocs de feina i per retenir i atraure jovent qualificat. Tot plegat en un sector que, subratlla, és també un dels que crea més ocupació femenina de qualitat. Inicialment el 'hub' s'ubicarà al Centre Empresarial i Tecnològic de l'Alt Pirineu (CETAP), al complex de Les Monges, i s'hi faran adequacions puntuals en espera que es condicioni la Ciutadella com a seu definitiva.

De moment ja hi ha 14 empreses que s'han compromès a formar part de l'associació i 24 més que s'han mostrat interessades a entrar-hi. La constitució de l'associació, de la qual ja es va aprovar els estatuts aquest mes de febrer, és prevista pel 19 de maig vinent. Fàbrega assegura que tenen "moltíssimes ganes que això tiri endavant" perquè és "una aposta de futur molt important per a la ciutat, que dinamitzarà molt l'economia, no només en el sector de les noves tecnologies sinó en sectors de muntanya com el primari i el d'esports".

L'alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, també va defensar la posada en marxa de l'associació en el sentit que "és un projecte estratègic per a la ciutat, tal com ja s'ha explicat moltes vegades". Viaplana, a més, es mostra "molt content per la resposta tant de les empreses del territori com d'àmbit nacional". De les institucions i companyies que ja s'hi han adherit, n'esmenta la presència de la Diputació de Lleida i Ferrocarrils de la Generalitat, però també d'empreses locals que aposten per aquesta idea, tant les que ja han fet el pas com les que s'hi han interessat i tenen fins al 19 de maig per formalitzar la inscripció. Viaplana conclou que "inicialment la intenció era arribar a una vintena de socis fundadors" i que per això estan molt satisfets del fet que hi hagin mostrat el seu interès gairebé una quarantena d'empreses i administracions.

El portaveu de Compromís, Joan Barrera, va recordar que el seu grup "ha donat suport des del començament a aquest projecte, que també portàvem al programa electoral, perquè pot portar treball a la Seu, perquè pot ser positiu per a la Seu i perquè ara s'ha presentat un projecte no tan faraònic i més sostenible, i això és positiu". Barrera, tot i això, apunta que el futur equipament "s'ha de continuar treballant i evolucionant, per aconseguir que sigui coherent amb la Seu i que doni oportunitats a la gent jove i a la població de la Seu en general, que moltes vegades ha de marxar perquè hi ha manca d'oportunitats al territori". 

Per la CUP, Bernat Lavaquiol va expressar novament el rebuig a aquesta iniciativa perquè creu que no s'adequa a les necessitats actuals de la Seu i el Pirineu. Lavaquiol va reiterar que des de la seva formació preferien que una proposta com aquesta se centrés en el sector de la llet i el formatge, de cara a crear ocupació en un àmbit molt vinculat a l'economia tradicional de la comarca. Sobre aquesta idea, la CUP valora el 'hub' com "un macroprojecte que ha anat mutant, d'una obra faraònica a un altre projecte, però continua sent un model econòmic no arrelat al territori sinó vinculat a grans empreses o entitats públiques". I malgrat que entre els impulsors també hi ha empreses locals, segueixen considerant que la proposta "no acaba d'arrelar al teixit econòmic del territori, que és el que cal potenciar".

Sobre aquest debat, Jordi Fàbrega hi va afegir que entenen que "la CUP creu en un altre tipus d'economia i, per tant, no creuen en el 'hub'", però subratlla que l'aprovació s'ha fet amb el suport dels tres principals grups del consistori, cosa que garanteix que La Seu Tech City tirarà endavant i es consolidarà.

Pregunta sobre les gestions per al Centre de la Llet i el Formatge

Al final del ple, la portaveu cupaire, Xènia Antona va preguntar en quin punt estan les gestions fetes per l'Ajuntament mateix per a la constitució d'un Centre de Desenvolupament i Recerca de la Llet i el Formatge, perquè veuen amb "preocupació" la possibilitat que resti "en punt mort". Antona defensa que aquesta alternativa "es veia viable, positiva, funcional i arrelada al territori" i comprèn que "és legítim que l'equip de govern tingui un altre projecte econòmic, com és el 'hub', però no és legítim que no es treballi per tirar endavant aquest altre quan hi havia un consens per fer-ho". En aquest sentit, sí que valora positivament que en aquest ple s'hagi anunciat la convocatòria d'una segona reunió de caire polític.

La tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Mireia Font, va respondre que ara mateix els tràmits estan en una fase molt tècnica i que en aquest àmbit ja s’han fet una vintena de reunions. En aquestes trobades, detalla, el sector làctic va expressar la inquietud pel seu futur, tant des de la Cooperativa Cadí com des d'altres representants d'aquest àmbit. Font va matisar que aquesta proposta ja es va començar a treballar just abans de l'inici de la pandèmia, abans que la CUP anunciés la idea de crear un centre de recerca de la llet i el formatge. Més enllà d’aquesta taula, que "ha donat algun fruit", es va convocar el novembre passat una nova reunió, amb representants del Departament d'Acció Climàtica i amb grups del consistori, per a gestions a nivell més polític.

La tinent d'alcalde sosté "no s'ha amagat res" sobre aquestes reunions i que "s’ha anat treballant" sense "cap intenció de bloqueig", sinó "simplement treballant amb el sector làctic". Ara, conclou, estan "pendents del que ens pugui explicar el Departament d’Acció Climàtica". Des de l'equip de govern sostenen que "el sector làctic és cabdal per a la comarca i també necessita precisament aquest recolzament de les noves tecnologies aplicades al sector, que facin que les explotacions ramaderes siguin més fàcils i la gent jove s'hi pugui dedicar, perquè és un sector que ha canviat moltíssim".