L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova la nova Ordenança Municipal de Civisme, que vol prioritzar la prevenció i la mediació
La norma incideix en el respecte pel descans veïnal, amb un article específic sobre sorolls, i contempla accions reparadores com a alternativa a les sancions, amb especial atenció a menors i joves. El text tira endavant amb el vot favorable de l'equip de govern (Compromís) i Junts i el vot en contra d'ERC i la CUP
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquest dilluns al vespre la nova Ordenança Municipal de Civisme i Convivència, un text que substitueix l’antiga Ordenança Reguladora de la Via Pública i que actualitza de dalt a baix el marc que regula la convivència als carrers, places i parcs de la ciutat. El nou text, segons l'equip de govern, "respon als reptes que la Seu ha anat afrontant els darrers anys com a capital de l’Alt Urgell", especialment a "un ús cada cop més intens de l’espai públic, la necessitat de garantir el descans dels veïns i la voluntat de preservar el patrimoni històric i natural de la ciutat".
El document ha tirat endavant amb 11 vots favorables, dels regidors presents de l'equip de govern (Compromís) i del grup municipal de Junts, i 4 vots en contra, corresponents als grups d'ERC i la CUP. Sobre aquesta aprovació, en nom del govern municipal, l'alcalde Joan Barrera ha manifestat que "aquesta ordenança neix d’una idea molt clara: la convivència no es construeix a base de multes, sinó de respecte mutu i de corresponsabilitat". Barrera creu que cal posar l'accent en el fet que "l’espai públic és de tothom i ha de permetre que hi convisquin maneres diferents de viure la ciutat". Per això, detalla, han procurat que "hi prioritzi la prevenció, l’educació cívica i la mediació", com també "que es reservi la sanció per als casos en què realment calgui protegir els drets de la resta de la ciutadania".
Un dels eixos centrals del nou text que s'ha consensuat és el "principi de proporcionalitat" i la seva finalitat educativa. Des de l'Ajuntament han avançat que per això s'hi estableix expressament que "l’actuació municipal s’ha de fonamentar prioritàriament en la prevenció, la sensibilització i la mediació", i incorpora la possibilitat de substituir totalment o parcialment les sancions econòmiques per mesures alternatives. Aquestes mesures poden ser treballs en benefici de la comunitat, actuacions de reparació del dany, accions formatives o bé activitats de sensibilització vinculades a la infracció comesa. Aquesta mesura es prioritzarà especialment en el cas dels menors d’edat i joves. Barrer ho justifica perquè "quan un jove comet una infracció, el que ens interessa no és castigar-lo, sinó que entengui per què allò afecta els altres”. En aquest sentit, entén que "una acció formativa o una feina per a la comunitat educa molt més que una multa que, sovint, acaben pagant els pares i les mares”.
Protecció del descans veïnal i de les persones vulnerables
El text reforça especialment la protecció del descans dels veïns, amb un article específic sobre les molèsties acústiques -sorolls- procedents d’habitatges o d'espais privats. En aquest punt, també es regula les "conductes que alteren la convivència a l’entorn dels establiments de pública concurrència".
Alhora, la nova ordenança incorpora una "perspectiva social" explícita, perquè preveu que, quan es detectin situacions de vulnerabilitat, dependència, sensellarisme o exclusió social, els agents municipals ho comuniquin als serveis socials perquè valorin les mesures assistencials oportunes. La norma deixa clar que no seran objecte de sanció les situacions derivades, exclusivament, de la pobresa o la manca d'habitatge; sempre i quan, això sí, aquestes persones no cometin "conductes que alterin efectivament la convivència".
Règim sancionador i garanties
Al nou text les infraccions es classificaran en "lleus" (amb multes de fins a 750 euros), greus (fins a 1.500 euros) i "molt greus", que poden arribar fins als 3.000 euros. El règim s’ha adaptat plenament als principis de les lleis 39/2015 i 40/2015 de procediment administratiu, garantint els drets de les persones interessades en la tramitació dels expedients.
L’ordenança també preveu l’elaboració d’una memòria pública anual sobre convivència i civisme, que inclourà les incidències registrades, les sancions imposades i les actuacions preventives realitzades, i que serà presentada i debatuda a la Comissió de Civisme i Convivència, també de nova creació.
Coordinació i entrada en vigor
El nou text es declara expressament compatible i complementari amb l’Ordenança General de Circulació (SE ORD 2025/1), de manera que les qüestions de trànsit i mobilitat continuen regint-se per aquella normativa, i s’aplica també la perspectiva de gènere en l’exercici de la potestat sancionadora.
L’ordenança entrarà en vigor un cop transcorregut el termini de quinze dies previst a la Llei reguladora de les Bases del Règim Local, comptats des de l’endemà de la publicació íntegra del text al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.
Posicionament dels grups municipals
Pel que fa a la nova ordenança, el portaveu de Junts per la Seu, Jordi Fàbrega, ha assenyalat que "arriba tard, perquè feia molt de temps que calia modificar-la i no s'avançava en els tràmits perquè no hi havia una voluntat política clara". En aquest sentit, Fàbrega ha indicat que va ser una de les seves línies vermelles per a l'aprovació dels pressupostos municipals. "Tothom sap que tenim un problema de convivència ciutadana a la Seu", ha manifestat. Pel portaveu juntaire, "era necessària una regulació que afavorís la convivència i la bona sintonia entre els habitants de la Seu", però que "quan això no fos suficient es convertís en una eina per penalitzar les persones incíviques o situacions com botellots, soroll al carrer o baralles".
El portaveu de Junts ha remarcat també que s'ha treballat molt el text perquè fos útil per a l'Ajuntament, "amb aportacions de tots els grups i altres entitats i cossos de seguretat". Així mateix, Fàbrega ha defensat que "en cap cas la nova normativa estigmatitza la pobresa", ja que s'ha aconseguit un criteri de "proporcionalitat" i d'actuació dels serveis socials.
Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marian Lamolla, ha criticat la forma en què s'ha portat a votació la moció. Lamolla ha lamentat que no s'hi hagi inclòs les propostes de col·lectius com la Unió de Botiguers de la Seu d'Urgell, que ha enviat el seu escrit aquest mateix dilluns. "Considerem important el punt de vista de les entitats a les quals se'ls ha demanat la opinió", ha puntualitzat, alhora que ha qüestionat que no s'hagi consensuat els afegits aportats pel cos dels Mossos d'Esquadra. "Per tot això hem instat a deixar sobre la taula el punt de l'ordre del dia, però se'ns ha dit que no", ha argumentat.
Finalment, la CUP hi ha votat en contra perquè considera que l'ordenança aprovada assenyala els col·lectius més vulnerables. L’organització apunta com a "especialment greu" el fet que, "posteriorment al treball conjunt realitzat entre els grups municipals i sense consens, s’hi hagin incorporat disposicions que posen el focus sobre situacions de pobresa, exclusió social o sensellarisme". En concret, el portaveu cupaire, Miquel Albero, ha mostrat el seu rebuig a l’article 11, que regula i sanciona determinades formes de mendicitat com a infraccions greus, i a l’article 20, que prohibeix dormir a l’espai públic, entre altres usos que es consideren “impropis”.
La formació considera contradictori regular aquestes conductes des d’una lògica sancionadora i, alhora, voler-ne excloure les situacions derivades de la pobresa o el sensellarisme. Per a la CUP, "col·locar la mendicitat en l’àmbit de l’incivisme contribueix a assenyalar els col·lectius més vulnerables i a assumir el marc de l’extrema dreta, que converteix problemes socials en qüestions d’ordre públic i criminalitza qui els pateix". Els anticapitalistes han defensat que aquests casos "no se solucionen expulsant aquestes persones de l’espai públic, sinó reforçant els serveis socials, els recursos d’emergència, l’acompanyament i les polítiques d’habitatge". Albero ha lamentat que no s'hagi retirat el punt i debatut més a fons amb tots els grups municipals.
En relació amb la intervenció de l'oposició, l'alcalde Joan Barrera ha puntualitzat que va ser Compromís qui va demanar l'any 2021 l'actualització de l'ordenança de Civisme i s'ha mostrat convençut que funcionarà molt bé, tal com ha passat amb l'aplicació de la nova ordenança de Mobilitat. També ha volgut expressar la voluntat de protegir sempre les persones en situació de vulnerabilitat. "No és la intenció sancionar, excepte en casos molt puntuals", ha subratllat. Així, Barrera s'ha mostrat obert a canviar el text "si així es considera necessari". També ha recordat que el període d'al·legacions permetrà incloure les propostes pendents d'entitats com l'UBSU.
