L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova les dedicacions i retribucions dels regidors per a la nova legislatura
La mesura tira endavant, amb 8 vots a favor i 8 en contra, pel vot de qualitat de l'alcalde, atesa l'absència d'un regidor de la CUP al ple. L'oposició afirma que s'ha doblat la quantitat total dedicada a aquest concepte, mentre que l'equip de govern sosté que es mantenen les xifres individuals de la darrera legislatura d'acord amb cada responsabilitat
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquest dilluns diversos punts relatius al funcionament de la corporació i al nou cartipàs per a la legislatura 2023-2027. Entre aquests punts hi ha les dedicacions i retribucions al regidors, que és el que va generar més discussió i que es va resoldre de manera més ajustada, amb els 8 vots a favor de l'equip de govern (Compromís) i 8 vots en contra. Tot i que Junts, ERC i la CUP -que sumen 9 regidors- van coincidir a mostrar-hi el seu rebuig, finalment la mesura ha tirat endavant pel vot de qualitat de l’alcalde, Joan Barrera, atesa l’absència al plenari d’un representant de la CUP; concretament, el seu portaveu, Bernat Lavaquiol.
La mesura contempla que l’alcalde tindrà una retribució de 43.900 euros anuals, la mateixa que fins ara, amb una dedicació del 85%. Els tinents d’alcalde David Servat, Gemma Tó i Christina Moreno percebran en cada cas uns 22.500€ anuals, amb una dedicació del 50%. I el regidor Antoni Nadal rebrà 36.000€ l’any, amb una dedicació del 80%. En el mateix punt s’ha acordat les compensacions a tots els regidors per l’assistència a plenaris, que serà de 170€; a la Junta de Govern Local, 110,50; i a les comissions informatives, 23,75. No es preveu compensacions per assistència a d’altres òrgans.
Joan Barrera ha afirmat que les xifres individuals són semblants a les de la legislatura passada, que “són les retribucions que s’han de cobrar per la feina que es fa” i que “en tot cas, la gent ja fiscalitzarà si ho fem millor o pitjor i si ens ho mereixem o no”.
Valoració dels grups
En el torn de valoració dels grups, el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, ha assegurat que el conjunt de retribucions que ha aprovat l’equip de govern en solitari “dobla” la xifra de la legislatura passada, quan entre tots els regidors de l’equip de govern amb dedicació parcial sumaven 77.000 euros l’any. Ara, segons ha dit, la xifra s’eleva fins als 153.283,64€ anuals, “un increment del 99% que suposarà una previsió de despesa municipal de més 613.000€ durant els quatre anys de mandat”, indica. Fàbrega tem que per aquest motiu calgui “retallar d’altres partides de serveis, activitats o inversions, o bé incrementar impostos municipals”.
El representant del primer grup de l’oposició ha matisat que defensen que els regidors amb dedicació percebin una compensació per la seva feina, però qüestiona que “la primera mesura real i visible del canvi a la Seu hagi estat doblar la partida de sous per als membres del govern municipal quan, a més, hi ha un membre menys al govern que en l’anterior mandat”. En la mateixa línia, Fàbrega qüestiona que “un dels regidors amb menys responsabilitats és qui més cobrarà, per darrera de l’alcalde i per davant de les tinències d’alcaldia”, en referència a Antoni Nadal.
Pel que fa justament al repartiment de responsabilitats del cartipàs, que ja es va presentar el 19 de juny passat, des de Junts creuen que és “molt desequilibrat” per “la concentració de regidories en la segona i tercera tinents d’alcalde; no pas per la seva capacitat, que no en dubtem en cap cas, sinó perquè són àrees que requereixen una gran dedicació”. I creu que això pot ser “contraproduent: o no s’arribarà a fer tota la feina com pertoca, o es cremaran”. Concretament, Jordi Fàbrega calcula que “el 60% de les responsabilitats municipals recauen en dues regidores: la tercera tinent d’alcaldia, Christina Moreno, de qui depenen 6 àrees amb 12 responsables d’àrea; i la segona tinent d’alcaldia, Gemma Tó, que gestiona 4 àrees amb 9 responsables”. Això inclou, detalla, les àrees d’Educació, Escoles municipals i Biblioteca, Joventut i Infància, Polítiques d’igualtat, Festes, Serveis Socials, Hisenda, Recursos humans i règim intern, Empresa, turisme i ocupació, Comerç, Fires i mercats. El també diputat al Parlament conclou que “mai l’Ajuntament de la Seu havia tingut un cartipàs així, amb regidors que gestionen una o dues àrees, algunes d’elles sense gairebé competències municipals”. Finalment, ha lamentat que el nou govern no doni rang de regidoria a les àrees d’atenció ciutadana i de sistemes d’informació i noves tecnologies.
De la seva part, el portaveu d’ERC, Francesc Viaplana, ha qualificat de “desmesurat” increment global de de despesa pels regidors amb dedicació. Viaplana ha coincidit amb el grup de Junts a expressar l’”especial sorpresa pel que fa a la dedicació i salari del regidor Antoni Nadal”, perquè opina que “les seves responsabilitats municipals no queden reflectides en la distribució del cartipàs per tal que sigui justificat el percentatge de dedicació i, per tant, el salari”. El fins fa poc alcalde urgellenc creu que aquest increment “no té cap mena de justificació en una situació econòmica global com l’actual, i encara menys havent-hi un acord de mesa paritària que preveu que no s’augmenti cap salari dels treballadors de l’Ajuntament fins que no estigui aprovada la Relació del Llocs de Treball (RLT)”.
D’altra banda, el grup municipal d’ERC la Seu ha lamentat que aquest increment “hagi estat aprovat gràcies a l’absència d’un dels regidors de la CUP”. Per això, Viaplana ha fet “una crida a la responsabilitat i a la necessitat d’assistir a les comissions, plens i d’altres tasques municipals que els han encomanat els seus electors”, especialment quan s’han d’aprovar punts rellevants pel funcionament de l’Ajuntament, tot recordant que els regidors “representen la ciutadania urgellenca”. En aquest sentit, el portaveu d’Esquerra ha subratllat que “amb el vot en contra dels dos representants de la CUP, aquest desmesurat increment no hagués tirat endavant”, si es té en compte que el nou equip de govern no té majoria absoluta i per tant ha de consensuar els punts que es debaten al ple, sempre i quan tots els seus electes hi assisteixin i, per tant, votin.
Pel que fa justament a la CUP, la nova regidora Núria Valls -que aquest dilluns exercia de portaveu en absència de Bernat Lavaquiol- va justificar el seu vot contrari a les noves retribucions perquè les veu "desmesurades". Valls coincideix amb la resta de grups en el fet que cal compensar d'alguna manera la dedicació a l'Ajuntament i a la ciutadania, però considera que els sous que es fixen per als regidors de l'equip de govern "superen de molt el que cobra la majoria de la població" i entén que "haurien de ser més baixos". Sobre aquesta proposta, la representant cupaire apunta que el seu partit disposa d'un codi ètic que "posa un topall de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI), cosa que representaria uns salaris d'entre 1.600 i 1.900 euros al mes". Valls conclou que "s'hauria de respectar" aquesta possibilitat per tal que la retribució dels electes fos més semblant a la de la majoria d'habitants. Quant a la resta de punts, a grans trets, la CUP sí que hi ha votat a favor, tot i que ha mostrat els seus dubtes sobre el fet que les sessions plenàries es facin a les set del vespre, perquè creuen que és una hora en què molta gent treballadora no hi poden assistir perquè encara estan a la feina.
Resposta de l'equip de govern
En resposta a aquestes intervencions, i en nom de l’equip de govern, Joan Barrera ha defensat que en aquesta proposta “no s’han apujat ni un cèntim les retribucions de l’alcalde, dels tinents d’alcalde i dels regidors”, sempre d’acord amb el seu percentatge de temps de dedicació al consistori, que afirma que serà "una mica superior". I sobre si estan justificats, Barrera es mostra convençut que la feina que duran a terme ho demostrarà i que “donaran fruits al llarg d’aquests quatre anys”.
Pel que fa a l’increment de la xifra total, que l’oposició assegura que s’ha doblat, l’alcalde urgellenc apunta al fet que aquesta darrera legislatura sempre hi ha hagut un dels dos principals responsables, l’alcalde o el vicealcalde, que no cobraven de l’Ajuntament perquè han estat diputats al Parlament, “per tant percebent també un sou públic”, i creu que en el cas del seu equip, com que entre els regidors de Compromís no hi ha cap diputat, “no ens podem estalviar aquest sou”.
Des de Compromís han valorat la reacció dels grups de l’oposició com “una resposta de ‘no a tot’, de la crítica per la crítica i de confrontació desmesurada, sobretot per part del grup de Junts”. I pel que fa a la retribució de Toni Nadal, Barrera ha defensat que “des d’ara s’encarrega de totes les brigades municipals, cosa que inclou neteja dels carrers, jardineria, obres i el cementiri, amb què suma un total de 52 persones, i també s’ocupa de la Policia Municipal”. Segons assegura l'alcalde, “tot això comporta un esforç molt gran”. I quant als tres tinents d’alcalde, sosté que cobraran el que correspon a la feina que faran, amb una dedicació del 50%. I conclou que "s’ha de ser molt rigorós amb aquestes dades sensibles, defugint de polítiques populistes i destructives".
Després del ple, des de l'equip de govern han publicat un comunicat en què asseguren que "l'any 2019, al ple del cartipàs, ERC i Junts van aprovar uns salaris de 124.313 €", en referència a la quantitat global a percebre per l'equip de govern, "sense tenir en compte el salari del diputat, en aquell moment Francesc Viaplana", i que "l’any 2021 es van pagar 115.895 €, sense tenir tampoc en compte el sou del diputat". L’any 2022, amb aquest mateix supòsit la xifra havia baixat fins als 96.206 €. I aquest any 2023 també estava previst que seguís baixant, fins a situar-se en els 78.981 €. Sobre aquesta darrera xifra, per part de Compromís han assenyalat que, com a diputat, Jordi Fàbrega va cobrar aquest any passat 80.150 €, "segons consta a la pàgina web del Parlament de Catalunya", i que des del novembre passat la regidora d'ERC Marian Lamolla "cobra salari públic com a Responsable de l’Oficina de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran", tot i que en aquest cas no n'han especificat la quantitat.
