L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova una moció de suport a l'autodeterminació del poble saharauí
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat, a la sessió d'aquest mes d'abril, una moció de suport al dret d'autodeterminació del poble saharaui. La proposta, presentada per l'equip de govern (Junts i ERC), es va acordar amb un total d'11 vots a favor, després que s'hi va sumar la CUP, i 6 abstencions, del grup de Compromís X La Seu.
El regidor de Solidaritat i Cooperació, Joan Gurrera, va començar l'exposició de motius de la moció tot recordant que el conflicte actual del Sàhara Occidental es remunta a l'any 1975, quan el règim franquista va abandonar la fins llavors colònia espanyola i això va facilitar la 'Marxa Verda' amb la qual el Marroc va envair aquest territori. Al marge dels motius d'aquest conflicte amb prop de cinquanta anys d'història, Gurrera va esmentar també la "relació especial" de la Seu amb el poble saharauí, per les campanyes d'acollida d'infants o d'enviament de material que s'han dut a terme, l'agermanament amb un dels camps de refugiats i l'existència de l'ONG Pirineu amb el Sàhara.
La moció, proposada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, condemna el fet que "el 18 de març passat, Espanya va trencar la seva posició neutral amb el Sàhara", en deixar de reconèixer-ne el dret d'autodeterminació i alinear-se amb les pretensions del Marroc, i d'aquesta manera va trencar el consens existent fins ara sobre el conflicte a escala internacional. En aquest sentit, el text recorda que la condició que el Front Polisario havia posat per acceptar el diàleg era que s'avancés en aquest dret de decidir el propi futur del territori.
Segons el Fons Català, l'origen d'aquest gir estratègic pot estar motivat per la recent hospitalització del líder de l'FP i la pressió del Marroc tot facilitant l'entrada d'immigrants a Espanya, una crisi política que el Govern espanyol ha volgut resoldre amb aquest canvi de postura sobre el Sàhara. Per tot plegat, la moció demana que l'executiu del PSOE i Unides Podem rectifiqui i torni a reconèixer la reivindicació d'autodeterminació del poble saharauí, com també que Catalunya tingui representació institucional pròpia amb relació al Sàhara Occidental.
Per Compromís, Carlota Valls va justificar l'abstenció en considerar que "el 'tot o res' està portant molt patiment" al Sàhara Occidental i creu que "cal explorar noves vies" per resoldre el conflicte". Prèviament, Valls va mostrar-se "totalment d'acord" en el fet "que això a la Seu ens toca de prop" i per això va mostrar el seu suport a aquesta causa, si bé va dir que "aquest col·lectiu ha viscut amb molta frustració els darrers intents fallits de solucionar el conflicte". La regidora hi va afegir que creu que "el Sàhara té l'hàndicap que abans de la colonització no era un estat, perquè era un poble nòmada, i això el feia més vulnerable", i lamenta que els darrers anys "han fracassat totes les intervencions de l'ONU" i que ara mateix "el que endarrereix l'acord és el cens". Tot plegat, indica, ha portat al fet que actualment ja hi hagi diverses generacions que només han conegut els camps de refugiats.
La portaveu de la CUP, Xènia Antona, va mostrar "tot el suport" a la moció i va recordar que, des del Congrés, la seva formació ja ha demanat la compareixença del PSOE perquè expliquin el per què d'aquest canvi i d'aquest suport al Marroc". Antona va mostrar alhora la plena solidaritat amb el poble saharauí.
Al final del ple, des de l'equip de govern van expressar la sorpresa pel fet que, tot i haver expressar el suport a les reivindicacions saharauis, Compromís acabés optant per l'abstenció, i ho atribueixen "a que és el seu partit, el PSOE a Madrid, qui ho ha fet", en referència al "gir de timó de l'Estat espanyol posant-se al costat de l'agressor, el Marroc, i esdevenint gairebé l'únic estat que se situa contra els posicionaments de l'ONU" respecte d'aquest conflicte.