L'Ajuntament de la Seu d'Urgell crearà una comissió per estudiar canvis al nomenclàtor

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell estudiarà la incorporació de més noms de dona al nomenclàtor de la ciutat. Així ho ha anunciat l'equip de govern municipal (Junts i ERC) en resposta al prec que han presentat, al plenari d'aquest dilluns, el Comitè 8-M de la ciutat i el Col·lectiu Feminista de l'Alt Urgell, com a cloenda de la seva campanya 'Carrers per descobrir, dones ocultes'. Els grups de Compromís i la CUP també s'han mostrat d'acord amb la proposta.

Al torn d'intervenció del públic, en nom del Comitè 8-M, Genisa G. Carricondo va presentar les conclusions de l'estudi que han desenvolupat sobre els noms dels carrers de la Seu. Aquesta anàlisi conclou que de 177 vials (carrers, places, avingudes, passeigs o passatges), 41 fan referència a homes (23%) i només 7 estan dedicats a dones (4%). El col·lectiu també incideix en el fet que en els noms dels carrers hi ha predomini de personatges religiosos. En aquest sentit, demanen una revisió del nomenclàtor per augmentar-hi la presència femenina.

La seva primera proposta és que la Seu dediqui un carrer a les Trementinaires, que va ser el nom més votat en l'enquesta que van fer aquesta primavera passada. I més concretament, demanen que aquest nom es posi a l'actual carrer del Bisbe Iglesias Navarri. Carricondo ho justifica tant per la gran presència de noms dedicats a religiosos com pel fet que, en aquest concret, es tracta d'un personatge que va estar estretament vinculat a la dictadura franquista. La portaveu matisa que no plantegen en cap cas un canvi radical al nomenclàtor, però sí fer-hi alguns canvis. També ho justifica perquè aquest carrer finalitza en una plaça amb vistes al Cadí i, per això, entén que seria un lloc ideal per homenatjar les trementinaires, relacionades especialment amb la vall de la Vansa i Tuixent.

Per l'equip de govern, l'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va respondre que "és evident que hi ha una mancança de noms femenins als carrers" i que ja fa temps que ho estudien, però que el canvi "no és fàcil, perquè actualment gairebé no hi ha cap carrer de la Seu sense nom". Fàbrega va agrair la proposta perquè s'ha presentat "un estudi molt ben fet". I, tot i que es desconeix quants participants a l'enquesta eren veïns de la Seu, conclou que "és evident que hi ha una majoria a favor de dedicar un carrer a les Trementinaires". Una petició que també ha tramès al consistori urgellenc l'alcaldessa de Josa i Tuixent, Marta Poch, que ha agraït el fet que es proposi aquest nom per a un vial de la capital comarcal.

Per Compromís, Òscar Ordeig creu que cal seguir desenvolupant el nomenclàtor, si bé va matisar que no és cert que des de 1979 no s'hagi modificat i va recordar que des de llavors ha seguit evolucionant. En tot cas, Ordeig va coincidir en la necessitat d'incorporar-hi més noms de dona.

La plaça de l'1 d'Octubre, també pendent

Sobre aquest debat, Jordi Fàbrega va aprofitar per recordar que en aquesta comissió també caldrà plantejar la petició veïnal de dedicar un carrer o una plaça a l'1 d'Octubre. El batlle urgellenc remarca que ja es va fer una recollida de signatures, en què prop d'un miler de persones van demanar que l'Ajuntament posi aquest nom a un vial, en record del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i de les mobilitzacions populars que hi va haver a la ciutat els dies anteriors i posteriors a la votació.

La campanya, impulsada l'any 2018 per Òmnium i l'ANC de l'Alt Urgell, demanava de manera específica que aquest espai fos a l'actual plaça de les Monges, on es van dur a terme moltes de les mobilitzacions d'aquells dies. Actualment diverses poblacions de l'Alt Pirineu, com Oliana, Adrall i Sort, ja disposen d'espais dedicats a l'1 d'Octubre.

Delegacions del Govern

Al torn d'intervenció del públic d'aquest dilluns també hi va prendre la paraula l'exalcalde Amadeu Gallart, que va demanar que l'Ajuntament de la Seu se sumi a la petició de desplegament de les delegacions del Govern a l'Alt Pirineu i Aran. Gallart es va referir a àrees cabdals com la de Salut -en la qual des d'ara Jordi Fàbrega és el portaveu de JxCat a la comissió temàtica del Parlament- i va definir com a "imprescindible" aquesta presència dels departaments de la Generalitat al Territori, perquè entén que així "serà més fàcil trametre totes les peticions" d'àmbit local.

En aquest sentit, el també president del Consell Consultiu de la Gent Gran de l'Alt Urgell creu que no n'hi ha prou amb tenir subdelegacions, perquè això significa seguir depenent de Lleida, o de Girona en el cas de la Cerdanya. Finalment, Gallart va recordar que a les Terres de l'Ebre i a la Catalunya Central ja estan molt més avançats que a l'Alt Pirineu pel que fa a aquest desplegament, i conclou que si no s'aconsegueix serà "un gran fracàs" per a les comarques pirinenques.

Jordi Fàbrega va coincidir amb Amadeu Gallart a defensar que, tal com ja passa amb les Terres de l'Ebre, el desplegament de les delegacions "fa que, com a mínim des del punt de vista estructural, les conselleries pensin en les Terres de l'Ebre, i no en la província de Tarragona, i això al Pirineu encara no passa perquè seguim depenent de Lleida". Això fa, hi afegeix, "que la dedicació a l'Alt Pirineu per part dels delegats sigui menor, com a molt del 25% de la seva jornada, i sempre i quan no hi hagi problemes grans a Lleida, que de vegades passa". Per tot plegat, el batlle urgellenc veu necessari el ple desplegament veguerial tant a l'Alt Pirineu com al Penedès, l'altre àmbit territorial que encara no està desenvolupat.

Fàbrega va assegurar que tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el vicepresident, Jordi Puigneró, ja els han mostrat la voluntat de tirar endavant aquesta petició i confia que entre aquest any i el vinent ja hi hagi novetats en algunes conselleries.

Des de Compromís, Òscar Ordeig va afegir-hi que, a banda de les delegacions, també cal reclamar d'altres millores que considera tan o més necessàries, com ara que la gent tingui el màxim possible de serveis a prop de la seva població i que hi hagi la inversió pública necessària per fer-ho possible. Ordeig creu que cal un "planejament ampli" al respecte. Sobre aquestes valoracions, Amadeu Gallart va respondre que en tot cas cal no endarrerir més el desplegament de les delegacions, perquè les considera prioritàries per garantir aquesta proximitat i per deixar de dependre de Lleida en molts àmbits.