L'Ajuntament de la Seu d'Urgell porta a l'aprovació del ple municipal el nou Pla de Protecció a la Infància i l'Adolescència
El document busca garantir que tots els espais i activitats municipals siguin entorns segurs, protectors i de bon tracte. La regidora d’Educació, Joventut i Infància, Christina Moreno, ha detallat el contingut i l'abast del marc normatiu intern
L'equip de govern de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell (Compromís) debatrà i sotmetrà a aprovació al ple municipal d'aquest dilluns, 16 de novembre, el Pla de Protecció a la Infància i l’Adolescència, una eina estratègica destinada a prevenir, detectar i actuar davant qualsevol situació de risc o vulneració dels drets dels nens, nenes i adolescents del municipi. La regidora d’Educació, Infància i Joventut i Serveis Socials de l’Ajuntament de la Seu, Christina Moreno, ha detallat aquest dilluns el contingut i l’abast del nou marc normatiu intern, que ha estat redactat per les expertes Lourdes Juan Torres i Pepa Horno Goicoechea, de l’entitat Espirales Consultoría de Infancia.
El document dona compliment a la Llei Orgànica 8/2021 de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront la violència (LOPIVI) i a la Llei catalana 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. En aquest sentit, la regidora Moreno ha manifestat que no es tracta d'un planejament en què "passa alguna cosa i s'actua", sinó que vol "preveure". El consistori urgellenc subratlla que aquests documents "no han de quedar en un calaix" i que "només que hi hagi un infant o jove amb una situació específica de patiment, ja té tot el sentit del món realitzar aquest tipus de pla".
El planejament vol esdevenir "un projecte de ciutat, un paraigües que ens ajudi a tenir un llenguatge compartit i a reduir escletxes a l’hora d’actuar", segons ha incidit la regidora, que ha conclòs: "La protecció dels menors és una responsabilitat compartida que ens implica a tots i a totes".
Codi de conducta i acompanyament als menors
Un altre aspecte rellevant de la iniciativa és el paper del codi de conducta i l’acompanyament als menors. En el cas del codi de conducta, permet assumir la responsabilitat d’acompanyar un infant o un adolescent en el seu procés evolutiu, "deixant molt clar quins comportaments són respectuosos i quins són inacceptables perquè vulneren els seus drets”, ha explicat Christina Moreno. Així mateix, ha afegit que un altre element clau perquè la Seu d’Urgell esdevingui una “ciutat educadora i protectora" és la revisió dels espais públics perquè siguin "amables i comunitaris", revisant la visibilitat i la il·luminació de carrers i places "per evitar punts negres”.
Tres documents per a una protecció integral
El Pla de Protecció a la Infància i l’Adolescència s’estructura al voltant de tres documents principals que estableixen tant els principis i les responsabilitats de l’organització com les pautes que cal seguir en la pràctica diària. En primer lloc, la Política de Protecció a la Infància i l’Adolescència defineix el marc general d’actuació a partir de principis com l’interès superior de l’infant, la no-discriminació, la participació infantil i la tolerància zero davant qualsevol forma de violència, inclosa la digital. Així mateix, determina una estructura organitzativa basada en tres nivells de responsabilitat: els Referents de Protecció, que són les persones que mantenen un contacte directe i quotidià amb els infants i adolescents, incloent-hi personal intern, voluntariat i persones en pràctiques; els Responsables de Protecció, que disposen de les competències necessàries per gestionar les intervencions i les comunicacions oficials, com ara els Delegats i Delegades de Protecció en l’àmbit esportiu i els Coordinadors i Coordinadores de Benestar en l’educatiu; i, finalment, la Comissió de Protecció, constituïda com a òrgan municipal encarregat de coordinar i supervisar l’aplicació del pla, fer el seguiment dels casos i avaluar-ne anualment el funcionament.
En segon lloc, el Codi de Conducta estableix les normes de comportament que han de respectar i signar obligatòriament totes les persones que, des de l’àmbit municipal o en qualitat de col·laboradores, voluntàries o en pràctiques, tinguin contacte amb menors d’edat. Aquest document recull dotze actituds positives que cal adoptar, com ara utilitzar exclusivament canals institucionals de comunicació, participar en formacions periòdiques i promoure la resolució pacífica dels conflictes, així com deu conductes expressament prohibides, entre les quals destaquen establir contacte amb els infants mitjançant xarxes socials personals, captar imatges amb dispositius propis, romandre a soles amb menors en espais tancats sense visibilitat o transportar-los en vehicles privats.
Finalment, el Protocol d’Actuació proporciona les pautes d’intervenció davant vuit possibles situacions, diferenciant entre conflictes entre iguals, circumstàncies de vulnerabilitat i sospites o evidències de risc o violència, independentment de si aquestes provenen d’un professional, d’un altre menor o d’una persona externa a l’entorn municipal. En aquest sentit, estableix els procediments de comunicació i derivació als Serveis Socials, les Forces de Seguretat o la Fiscalia, d’acord amb el deure de comunicació qualificat i amb l’obligació de traslladar les situacions d’evidència en un termini màxim de 24 hores. Tot el procés s’ha de desenvolupar garantint la confidencialitat de la informació i evitant qualsevol actuació que pugui comportar la revictimització de l’infant o adolescent afectat.
Antecedents
Durant la presentació, la regidora Moreno també ha posat en relleu que l’Ajuntament ja compta amb una "sòlida" trajectòria en la promoció del bon tracte i el treball en xarxa a través d’òrgans com el Consell Municipal d’Infants, el Consell Municipal d’Adolescents, el Pla Educatiu d’Entorn o els protocols comarcals d’assetjament escolar i d’infància en risc. Tanmateix, ha afirmat que amb aquest nou pla, "el consistori fa un pas endavant per sistematitzar i blindar la protecció en tots els serveis, programes i instal·lacions municipals -com la Llar d’Infants Municipal «Els Minairons», les instal·lacions esportives, els espais culturals, les activitats extraescolars i de lleure, la Policia Local o el CAPAU-, així com en les entitats i empreses externes que treballin amb menors d’edat en l’àmbit municipal".
Amb l'aprovació plenària, el consistori urgellenc vol "consolidar el seu compromís per fer del municipi de la Seu d'Urgell un referent al Pirineu i a Catalunya en la defensa dels drets de la infància i l'adolescència, i en la creació d'entorns segurs".
