Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'Ajuntament de la Seu d'Urgell rebutja la inhabilitació de Quim Torra

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell rebutja la inhabilitació de Quim Torra

El plenari ha aprovat per àmplia majoria, amb el ple suport de Junts, ERC i la CUP, una moció que reprova la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Compromís recolza quatre dels set punts del text, s'absté en un i vota en contra dels dos restants

Ajuntament de la Seu d'Urgell
Ajuntament de la Seu d'Urgell
09/10/2020 19:55

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell rebutja la decisió del Tribunal Suprem espanyol d'inhabilitar el 132è president de la Generalitat, Quim Torra, pel fet d'haver penjat al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta en què es reclama la llibertat dels presos polítics i exiliats. La moció per refusar la sentència, presentada pels grups de l'equip de govern, es va aprovar al darrer ple municipal de dilluns passat per àmplia majoria: 11 dels 17 regidors (Junts, ERC i CUP) van donar suport a tots els punts del text, mentre els 6 representants de Compromís van recolzar quatre dels set punts, van votar en contra als punts 3 i 5 i es van abstenir al punt 6.

En nom de l'equip de Govern, l'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va començar el debat fent un agraïment públic a Quim Torra i un reconeixement "pel seu coratge i humanisme, i per haver assumit la presidència en un moment complicat". Fàbrega va destacar que Torra "ha actuat amb dignitat, honestedat i governant per a tothom" i confia que "a Europa hi trobarà justícia".

La moció lamenta que l'Estat espanyol "ha tornat a tombar la màxima autoritat de Catalunya" i posa l'accent en el fet que "un Estat suposadament de dret, membre de la Unió Europea, en ple segle XXI i en plena pandèmia, inhabilita un president per una pancarta". I apunta que "això ens interpel·la a tots els demòcrates", perquè, segons va assenyalar Fàbrega, "se l’ha inhabilitat per accions semblants a les que han fet Pedro Sánchez o Inés Arrimadas" en campanyes electorals. Per això, l'equip de govern conclou que "potser el problema és el que hi posava a la pancarta".

El text recorda que "l'Estat ha de garantir la separació de poders" i que "la llibertat d’expressió és un d’ells i els càrrecs electes no hi renunciarem". També s'hi denuncia que "Catalunya és un poble que sempre té l’estat en contra" i que és constantment "tractat com una colònia", i alerta que l'Estat espanyol "els darrers anys ha anat més enllà i ha anat contra totes les institucions catalanes, incloses les locals". Per això, s'hi exigeix "una justícia que no faci política i respecti la separació de poders". Finalment, s'hi deplora la "instrumentalització de diverses institucions de l’Estat" i el fet que Quim Torra "ha patit dos processos injustos per defensar la llibertat dels presos polítics i la llibertat d’expressió". Per tot pleagat, la moció fa una crida a refermar el "compromís per materialitzar l’Estat català" i "que s’acabi la persecució contra un moviment polític com és l’independentisme".

El grup de Compromís va demanar votar els punts de la moció per separat. El seu portaveu, Òscar Ordeig, va indicar que dins del seu grup hi ha "llibertat de vot" en aquelles mocions que consideren que "no tenen a veure directament amb competències de la Seu", si bé va matisar que en aquest cas havien acordat votar tots el mateix en cada punt. Ordeig va afirmar que actualment es viu "moments històrics molt complexos, per molts motius, tant a nivell polític com econòmic, i més encara a les zones rurals", i creu que "no calen solucions fàcils o extremistes, sinó complexes i a llarg termini, fugint si cal de les dinàmiques de partit".

El també diputat al Parlament va advocar per "trobar un camí per fer les reivindicacions de coses que cal millorar". I hi va afegir que "és respectable discrepar d’una sentència", però creu que "cal recordar com funciona la junta electoral en període electoral" i entén que "tothom ho ha de complir" perquè "està prohibit exhibir símbols partidistes". Tot i això, va matisar que "una altra cosa és si la sentència és proporcional". Compromís, finalment, va votar a favor dels punts que feien referència als conceptes més genèrics de defensa de la llibertat d'expressió i els drets fonamentals, però van descartar recolzar aquells que consideraven de caràcter més ideològic.

De la seva part, la CUP va donar suport a tots els punts per mostrar la "solidaritat antirepressiva davant la sentència" i va criticar el fet que la inhabilitació sigui per una pancarta que recorda que a l'Estat espanyol actualment hi ha presos polítics, a més de representants públics que s'han hagut d'exiliar per evitar la persecució judicial també per motius polítics. La portaveu del grup municipal, Xènia Antona, va denunciar l'existència d'una "causa general contra l’independentisme" perquè, afirma, l'Estat espanyol "aplica el dret penal contra l’enemic". I va posar d'exemple el fet que ja siguin prop de 3.000 les persones represaliades a Catalunya pel fet de defensar els drets del poble català. Tanmateix, Antona creu que la inhabilitació de Torra és la "síntesi d’una legislatura marcada per les intromissions de l’Estat", tot recordant que les darreres eleccions al Parlament, el 21 de desembre de 2017, "ja van ser amb moltes limitacions i amb candidats a la presó o a l’exili".

Tot i el suport a la moció, la CUP creu que "no es pot fer un blanqueig de la repressió de la Generalitat contra l’independentisme de base, com ha fet Meritxell Budó acusant la CUP i compartint espai amb Miquel Buch i Felip Puig, responsables de les bales de goma i de les denúncies contra manifestants independentistes". Sobre aquest punt, Xènia Antona va lamentar que l’equip de govern municipal no va donar suport a la moció en solidaritat amb "les 7 de la Seu". Al respecte, va denunciar que actualment "els Mossos se senten intocables i arriben a demanar penes de presó per a manifestants". Per tot plegat, la formació cupaire exigeix "que s’acabi tot l’aparell repressor contra les persones represaliades" i "l’ús de la policia com a braç armat del capitalisme, en casos com manifestacions per l’aturada de desnonaments".

Mostrar formulari de contacte