L'Ajuntament de la Seu d'Urgell se suma al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per àmplia majoria -15 vots a favor (CiU, ERC i PSC-Progrés), una abstenció (ICV) i un vot negatiu (PP)- sumar-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La moció, presentada pels grups municipals de CiU i ERC, acorda que l'ajuntament urgellenc s'adhereixi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www.dretadecidir.cat amb la voluntat de treballar pels objectius que es proposa.

La proposta també recull que l'Ajuntament promourà que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i cíviques del municipi s'adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i participin de forma activa en aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, creu que l'Ajuntament, com a administració més propera al ciutadà, és important que acompanyi el país en el procés democràtic que ha de portar el poble català a escollir el seu futur nacional.

La moció va ser presentada davant del ple municipal tot recollint la voluntat del poble de Catalunya i les seves institucions de decidir el seu futur polític a través de diverses formes "per fer front a l'actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic". Pel portaveu d'ERC, Miquel Caminal, és un moment històric en què cal ajudar a que el país es manifesti lliurement en un procés transparent i amb acords unificats.

Votació al plenari

El PSC-Progrés va optar per donar suport a la moció amb una modificació del text per evitar interpretacions de contingut ideològic. El portaveu Òscar Ordeig va defensar el dret a decidir i dur a terme una consulta "d'una manera serena i rigorosa". Ordeig es mostra convençut que el debat sobre el sí o no a la independència haurà de ser posterior i que ara cal buscar el consens.

El regidor i portaveu del PP al consistori, Pere Millàs, va defensar el seu vot en contra de la moció emparant-se en la Constitució i en l’Estatut de Catalunya, i va criticar al Govern de la Generalitat per no fer res a favor de la recuperació econòmica. “Només es gasta diners per finançar polítiques i actes de caire identitari”, va afirmar Millàs.

El regidor popular va qualificar la moció sobre el Dret a Decidir “d’oportunista”, i considera que és un debat que “només serveix per fer perdre el temps”. “El que necessitem els catalans és crear ocupació i treballar per la recuperació econòmica, i negociar amb el Govern central per aconseguir un bon sistema de finançament per a Catalunya”, indica.

Per la seva banda, el portaveu d'ICV, Antoni Viñals, va abstenir-se perquè creu que "sota la bandera del dret a decidir i l'autogovern s'amaguen problemàtiques socials en què també caldria que es pogués opinar".

Pacte Nacional pel Dret a Decidir

El passat 6 de maig, el president de la Generalitat de Catalunya va manifestar la voluntat del Govern català de constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com a punt de trobada i de participació de tots els agents i institucions catalanes. Aquest pacte "ha de permetre garantir un procés democràtic, transparent, de respecte de la pluralitat d'opcions a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que resulti de l'exercici del dret a decidir sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular".

En aquest sentit, el 26 de juny passat es va constituir, amb l'assistència de representants de les institucions més rellevants del país, del món local, dels agents econòmics i socials, de les entitats culturals i cíviques i de les forces polítiques favorables a l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, més enllà de la posició final.