L'Ajuntament de la Seu d'Urgell tanca el pressupost 2024 amb un romanent de més de 6,7 milions d'euros
El ple d'aquest dilluns ha aprovat diverses modificacions de crèdit per incorporar partides als comptes d'enguany. S'hi inclou conceptes com la central de biomassa a Les Monges, despeses sobrevingudes i les mesures pactades amb la CUP per tirar endavant el document
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha donat compte aquest dilluns de la liquidació del pressupost 2024 de la institució, que s'ha saldat amb un romanent de tresoreria de més de 6,7 milions d'euros, una part del qual ara s'incorporarà a necessitats de l'actual exercici. En aquest sentit, en aquesta mateixa sessió s'ha aprovat les primeres modificacions de crèdit als comptes d'enguany, aprovats el mes passat.
La tinent d'alcalde de Finances del consistori, Gemma Tó, ha detallat que d'acord amb l'informe d'intervenció el romanent líquid de tresoreria ha ascendit a 13.095.000 €, fruit de la suma de deutors pendents de cobrament, creditors pendents de pagament, partides pendents d'aplicació i fons líquids. D'aquesta xifra es resta els saldos de cobrament dubtós, que sumen 1.734.000 €, i el romanent per a despeses amb finançament afectat, que és de 4.248.000 €. Tot plegat deixa un romanent per a despeses generals de 7.111.000 €, però encara se n'ha de descomptar al final els saldos d'obligacions pendents d'aplicar al pressupost i de devolucions al final del període, per criteri de prudència financera recomanat per intervenció. Això deixa un romanent definitiu de 6.719.132 euros.
En el mateix apartat de finances, al ple s'ha aprovat una primera modificació de crèdit al pressupost 2025 per un valor total de 435.955 €. S'hi inclou partides compromeses no obligatòries per les que s’ha fet licitació o vals de compra però no s’han adjudicat el darrer any. Hi apareixen, per exemple, prop de 96.000 € per a la instal·lació d'una central de biomassa al recinte de Les Monges, l'increment del 0,5% als sous de la plantilla municipal, uns 12.500 per a estudis sobre contaminació acústica o lumínica, 5.500 € per a ajuts de solidaritat i cooperació, i 36.800 per subministrament de gas al Palau d'Esports.
Aquest punt va comptar amb amb 9 vots favorables, de l'equip de govern (Compromís) i la CUP, i 6 en contra. Per Junts, Carme Espuga va justificar el vot contrari en coherència amb el rebuig al pressupost d'enguany, que consideren que no dóna resposta a les necessitats de la ciutadania i augmenta de manera excessiva els impostos i taxes. I per ERC, Francesc Viaplana va lamentar que, malgrat que hi ha un romanent elevat, això és un símptoma que "un cop més hi ha dificultats per elaborar el pressupost, perquè se’n presenta un i després hi comença a haver modificacions".
Pla de Mobilitat per limitar el trànsit al centre
En una segona modificació de crèdit inclosa al ple, s'hi ha englobat partides recuperades imprescindibles per a activitats d’enguany o bé accions que s'han incorporat a l'acord amb la CUP per aprovar els pressupostos, tal com va detallar Gemma Tó. Això inclou la compra de mesuradors de CO2 (10.000 €), arranjaments al carrer de Joaquim Viola (30.000 €), elaboració d'estudis sobre urbanisme i mobilitat (310.000 €), una subvenció al FeMAP (30.000 €) o 20.000 € per a la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu. Ha tirat endavant, com l'anterior punt, amb 9 vots favorables i 6 en contra, de Junts i ERC. Val a dir que en aquest plenari havien excusat la seva presència per motius personals la regidora de l'equip de govern Christina Moreno i el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega.
La portaveu de la CUP, Núria Valls, ha valorat bé aquest punt perquè s'hi incorpora alguns dels punts pactats per la seva formació a l'acord de pressupostos, entre els quals ha destacat l'elaboració d'un "pla de mobilitat", tant per a la Seu com per a Castellciutat, amb el qual subratlla que pretenen que al municipi hi hagi "menys trànsit motoritzat". I en aquest objectiu s'hi ha inclòs ja una reforma del carrer del Bisbe Benlloch amb l'objectiu de "pacificar-lo"; és a dir, limitar-hi el trànsit, com també volen fer en alguns dels vials més cèntrics de la ciutat. Valls ha esmentat igualment la redacció d'un Pla Local d'Habitatge, que marqui una "estratègia" i complementi les darreres adquisicions d'immobles per destinar-los a persones vulnerables, a més de la creació d'una partida per organitzar "una gran trobada de llengua i cultura catalanes" i un notable augment del suport al festival Els Set Inferns.
El tercer apartat de modificacions aprovat en aquest ple inclou "partides sobrevingudes", tal com ha detallat Gemma Tó, i consta de 57.341 € que inclouen per exemple la compra d'un aparell d'aire condicionat pel Centre Cívic El Passeig, l'arranjament de l'edifici del Molí Vell i millores a l'enllumenat públic o a la il·luminació de l'Espai Ermengol. En aquest punt hi havia un segon bloc, que és de 0 euros perquè s'hi ha inclòs despeses no computables. Aquest punt va rebre 12 vots favorables perquè també hi va donar suport Junts, que el veu justificat en tractar-se de despeses sobrevingudes. ERC es va abstenir perquè, tot i estar d'acord amb la majoria de partides, en qüestionen la destinada al Molí Vell ja que creuen que hi ha d'altres opcions.
Encara en l'apartat financer, el ple ha aprovat una modificació al Pla Estratègic de Subvencions, al qual s'hi ha afegit l'ncrement de l’import d’algunes subvencions nominatives, que afecten la Llibreria El Refugi, l'AEiG Urgellenc, l'Associació Contra el Càncer, la Fundació Integra Pirineus, l'Escola de Teatre o el FeMAP. S'hi ha afegit projectes solidaris locals i el suport al concurs de la rua de Carnaval. I s'ha incrementat l'import per al Retaule de Sant Ermengol, la Llar de Sant Josep i la Fundació Claror. Es va aprovar amb 10 vots favorables, corresponents en aquest cas a Compromís i a ERC. Junts es va abstenir perquè no estava d'acord amb el destí d'algunes de les mesures incloses. També es va abstenir la CUP; en aquest cas, perquè el primer dels ajuts esmentats afecta directament un regidor d'aquesta formació.
Al final del debat l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, puntualitzava que l'elevat romanent de tresoreria amb què s'ha tancat el 2024 es deu a diferents factors, com ara l'augment d'ingressos i la reducció de despeses, i matisa que d'aquests prop de 7 milions hi ha una part que són partides no executades en despeses corrents i que a l'apartat d'inversions el grau d'execució no ha passat del 30%, cosa que atribueix en part a la lentitud burocràtica en molts tràmits administratius. Per això, una part d'aquest romanent ja es destinarà directament a execucions que es faran aquest any o el 2026. En tot cas, Barrera reivindica que "aquesta xifra el que diu és que l'economia de l'Ajuntament és correcta", si bé remarca que han de tendir cap a "l'equilibri" per tal d'haver de fer menys sovint modificacions de crèdit.
