L'Ajuntament de la Seu d'Urgell tanca els comptes del 2022 amb un romanent de més de 4 milions d'euros
L'estalvi aconseguit permet incorporar noves partides per enguany i ha coincidit amb l'amortització d'1,3 MEUR de crèdits. Les modificacions inclouen suport a activitats o esdeveniments, millores a la Llar Els Minairons, renovació de la xarxa informàtica i la candidatura de la Catedral a Patrimoni de la Humanitat
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns diverses modificacions de crèdit per incorporar-les al pressupost municipal del 2023. En part, les noves partides es cobriran gràcies al romanent de tresoreria amb què s'ha tancat els comptes del 2022, que en aquesta ocasió ha ascendit fins a més de 4 milions d'euros. Les incorporacions d'aquestes noves inversions han tirat endavant amb 10 vots favorables, de l'equip de govern (Junts i ERC) i del regidor no adscrit Àngel Rubio, i 7 vots en contra, dels grups de Compromís i la CUP.
El vicealcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va destacar al plenari el fet que haver tancat l'any passat aquests 4.072.000 € "és una molt bona notícia", perquè per entendre-ho fàcilment "són els estalvis que ha aconseguit l'Ajuntament gràcies a fer una bona gestió econòmica". Fàbrega subratlla que "això és important dir-ho perquè en el mateix any passat s'ha amortitzat 1,3 milions d'euros de crèdits pendents de pagar", cosa que no ha impedit assolir aquest estalvi en un any que, a més a més, ha estat marcat per un fort augment del cost de l'energia i dels preus en general. Paral·lelament, tot plegat ha permès reduir encara més la ràtio d'endeutament del consistori, fins a situar-la en només un 44%.
El també regidor d'Hisenda i portaveu de Junts remarca que ara, d'aquesta manera, l'ens municipal urgellenc "té prou múscul financer per fer front a les inversions importants que ara vindran, com són l'edifici d'INEFC Pirineus, els pisos socials a l'edifici de Cal Pensament o l'edifici de pisos amb serveis per a la gent gran". Jordi Fàbrega conclou que, a punt d'acabar la legislatura, deixen l'Ajuntament "en una bona situació econòmica per poder fer front als projectes estratègics", de cara a l'equip de govern que sorgeixi en el nou mandat.
Tres blocs de noves partides
Pel que fa a les modificacions de crèdit per al pressupost d'enguany, Fàbrega ha recordat que al ple de l'abril sol ser quan s'hi incorporen les més importants, tot coincidint amb el tancament dels comptes de l'any anterior, i que per això l'import afegit ascendeix fins a un total d'1,47 milions d’euros, mentre que els 2,3 milions restants de romanent serveixen per deixar l'Ajuntament sanejat. Aquestes novetats a l'actual pressupost consten de tres grans blocs. El primer se centra en activitats diverses programades pel segon semestre de 2023, com ara les Jornades sobre Conservació del Medi, actes relacionats amb la igualtat o l'agricultura, la programació cultural estable, els complements de despesa de les Festes Majors de la Seu i de Castellciutat, d’altres festes locals i el complement a partides d'esdeveniments com la Fira de Sant Ermengol i el Món Màgic de les Muntanyes.
El segon bloc engloba inversions que ja s'havia contemplat de fer amb el romanent i que, ara que ja s'ha confirmat de sobres aquesta disponibilitat dels diners, sumen uns 340.000 euros. Això inclou, per exemple, la dotació d'armilles de seguretat per a la Policia Municipal, material per a les proves de la selectivitat, mesures de sostenibilitat necessàries per rebre ajuts Next Generation, un nou parquet a la Llar d'Infants Els Minairons, nova senyalització i material de la Biblioteca Sant Agustí, equips informàtics, la renovació de tota la xarxa informàtica de l’Ajuntament, la continuació de la recerca al jaciment arqueològic de les Monges, completar renovació enllumenat amb llums LED i la compra d’un aspirador per a neteja.
I el tercer bloc inclou 485.000€ per a l'aplicació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) del personal de l’Ajuntament, a més una partida de 50.000€ per cobrir l'increment dels tipus d’interès, una altra de 56.000€ per afrontar augment de costos energètics. També s'hi ha incorporat partides per a formació del personal, aportació a la subvenció del Pla de Camins, el nou contracte de gestió de l’àrea d’autocaravanes, la licitació de la direcció tècnica del Festival del Joc del Pirineu i l'aportació a la candidatura de la Catedral, conjuntament amb Andorra i Foix, perquè sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
També per l'equip de govern, l'alcalde, Francesc Viaplana, valora com "una bona notícia el fet que s'ha tancat l'any amb un bon romanent", perquè "dóna marge per tirar endavant les seves polítiques". Quant a les modificacions de crèdit per enguany, el també portaveu d'ERC assenyala que s'hi inclouen "partides que ja estaven compromeses de l'any passat però també d'altres que no s'havien pogut executar aquest darrer any i alguna intervenció nova que ara s'ha de fer". El batlle, a més a més, ha posat l'accent en el fet que, tot i que la xifra de diners incorporada al nou pressupost és important, el consistori s'ha pogut permetre "deixar 2,2 milions per a l'equip de govern que hi hagi després del maig" i que "l'Ajuntament tindrà una bona salut econòmica per tirar endavant les seves polítiques".
El portaveu de Compromís, Joan Barrera, va valorar positivament el fet que hi hagi romanent de tresoreria, perquè considera que sempre és necessari disposar d'una reserva "per prudència financera i per si hi ha qualsevol problema al llarg del 2023". Tot i això, Barrera creu que l'estalvi obtingut aquest darrer any "és una quantitat molt elevada que al final es presenti un pressupost irreal, amb partides que ja sabem que hi falten com per exemple les de la Festa Major, el Món Màgic, cultura, formació dels treballadors, les armilles antibales de la Policia i moltes altres partides ordinàries".
Barrera va matisar que estan d'acord amb "moltes" de les partides que s'han acordat en aquesta extensió dels comptes d'enguany, entre les quals també ha esmentat la candidatura de la Catedral a Patrimoni de la Humanitat, la formació i l'RLT dels treballadors, perquè entén que són temes en què "tothom hi ha d'estar d'acord", però justifica el vot en contra per coherència amb el seu sentit de vot en l'aprovació del pressupost el desembre passat.
En una línia semblant, la portaveu de la CUP, Xènia Antona, expressava que el vot contrari segueix la línia de la valoració "crítica" que ja van fer del nou pressupost en el seu moment. Tot i estar d'acord en la necessitat d'algunes de les partides, com per exemple l'RLT, Antona va qüestionar que se n'inclogui d'altres com el desenvolupament del nou 'Hub' tecnològic, un projecte sobre el qual ja han manifestat el seu desacord en diverses ocasions. La regidora conclou que aquests comptes no representen la línia política de la seva formació. I pel que fa al romanent, considera que "és massa alt" i, per això, entén que no concorda amb el que acaba sent el pressupost real al final de l'any i que "això vol dir que segurament les partides inicials contemplades no es corresponien amb l'import real necessari per al funcionament de la casa".
Finalment, Àngel Rubio va mostrar el seu suport a les modificacions perquè entén que són positives per a la ciutat. Tanmateix, el regidor no adscrit va demanar a l'equip de govern que expliqui les causes de la quantitat referent a "saldos de dubtós cobrament", que ascendeix a 1,3 milions d’euros, una xifra que considera elevada, i si hi té a veure la no liquidació per part de l’empresa que gestionava anteriorment la zona blava. Jordi Fàbrega va respondre tot matisant que aquesta quantitat total no va referència només a aquest any passat, sinó que inclou també diners que han quedat pendents de cobrar en anys anteriors, i hi va afegir que comprovar si hi és present la liquidació a la qual es referia Rubio. En tot cas, Fàbrega, va agrair-li el seu vot favorable en aquests punts del plenari.