L'Ajuntament de la Seu es dota d'un mapa digital i un cens comercial per transformar el centre històric

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha rebut els informes de diagnosi del comerç i els serveis del centre històric, un treball exhaustiu encarregat a la consultora J3B3 ECONOMICS que ofereix una radiografia detallada de la situació econòmica, social i comercial d’aquest àmbit emblemàtic de la ciutat. 

El treball combina la recerca quantitativa amb la visió dels agents socials i econòmics. S'hi ha inclòs sis entrevistes en profunditat, quatre sessions participatives i una enquesta al teixit comercial que ha recollit 60 respostes. A més, l’actuació ha permès elaborar un inventari complet de locals a peu de carrer, cartografia temàtica i la posada en marxa d’un portal GIS que integra informació territorial i comercial. Aquestes eines serviran com a base tècnica i jurídica per orientar les futures actuacions municipals de revitalització i ordenació d’usos del nucli antic.

Segons el cens de camp realitzat el juny de 2026, el nucli antic compta amb un total de 177 locals de planta baixa. D’aquests, 135 es troben actius i 42 estan buits, fet que representa una taxa de desús del 23,7%. Com a dada positiva, l'estudi mostra un teixit divers i sense monocultiu: el sector amb més pes, el de la restauració i l'hostaleria, representa el 23,1%. El segueixen els serveis personals (17,9%) i l’equipament per a la persona (16,4%). 

Facilitar el relleu generacional

La diagnosi també posa de manifest que la desocupació de locals no és uniforme, sinó que es concentra especialment als dos extrems de l’eix comercial. En aquest sentit, al tram nord del nucli antic s'arriba a un elevat 72% de locals buits, mentre que en canvi al tram central hi ha una ocupació força alta i continuada. Sí que es constata una elevada ‘propietat passiva’, atès que la gran majoria dels locals buits no són actualment al mercat de lloguer o venda. 

L'estudi també permet saber que la totalitat dels negocis oberts els darrers cinc anys ho ha fet en règim de lloguer, fet que segons els autors demostra la importància de mobilitzar el parc de locals desocupats per afavorir el relleu generacional i la incorporació de nova activitat.

Dinàmica demogràfica, entorn i marc legal 

L’informe analitza també l’impacte dels condicionants demogràfics i econòmics sobre la demanda comercial de proximitat. Malgrat que la Seu d’Urgell exerceix de capital comarcal i pol d’atracció (amb uns 13.600 habitants empadronats actualment, i concentrant el 60% de la població de la comarca de l’Alt Urgell), el centre històric presenta la renda per persona més baixa del municipi i un parc d’habitatges antic, cosa que ha desplaçat part de la població de més edat cap als eixamples. 

L’estudi remarca la necessitat de connectar millor els grans actius de la ciutat -com el Parc Olímpic del Segre, el patrimoni cultural o el mercat setmanal- amb l’oferta comercial del centre. Pel que fa a les eines d’ordenació, la diagnosi conclou que l’Ajuntament disposa de la cobertura legal necessària per elaborar un Pla Especial Urbanístic o desenvolupar ordenances municipals que regulin els usos en planta baixa i protegeixin la continuïtat de l’eix comercial, garantint sempre el compliment del marc normatiu català i europeu sobre la llibertat d’establiment. 

Els treballs s’han desenvolupat amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Comerç.