L'Ajuntament de la Seu requerirà l'empresa que ha netejat la llera del Segre perquè completi la retirada de restes

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell requerirà l'empresa que ha fet l'aclarida de la llera del riu Segre perquè completi la neteja de les restes vegetals que hi han quedat. Així ho ha anunciat l'alcalde urgellenc, Joan Barrera, en la resposta a una interpel·lació feta pel grup d'ERC al darrer ple municipal, en què aquesta formació qüestionava novament la manera com s'ha fet aquesta retirada de massa vegetal, que des de l'equip de govern recorden que era del tot necessari per prevenir els possibles danys d'un futur aiguat.

A la seva intervenció, la regidora d'Esquerra Núria Tomàs va exposar que a la llera s'hi han deixat restes arbòries, "que ara sí que són preocupants per a la circulació de l’aigua", indica. Tomàs celebra el fet que aquestes darreres setmanes "per sort ha plogut bé, i ara en queda menys", i que en aquest episodi de pluges abundants no hi ha hagut cap perill de desbordament. Tot i això, ha recordat que a l’última memòria de manteniment, que data del 2022, s'hi indicava dos punts bàsics de seguretat ciutadana i un d'ells és que l’empresa que es contracti per fer la neteja "ha de treure tota la massa arbòria, perquè aquesta no pugui generar risc d’acumulació", i "deixar neta la llera". Sobre tot plegat, la regidora ha assegurat que també s'hi ha trobat restes de formigó o de materials telefònics, a banda de restes d’arbres, i ho atribueix a que "no era una tala fina". I va demanar novament que hi hagi "màxima transparència" en aquesta qüestió.

Per l'equip de govern, Joan Barrera va respondre assenyalant que reclamaran a l'empresa que completi aquesta part del treball, com pertoca i "per sentit comú". Pel que fa als detalls tècnics i econòmics de l'actuació, després que ERC havia preguntat quin havia estat el cost, Barrera va explicar que ha estat "zero". Això es deu a que l'Ajuntament va rebre tres propostes de pressupost, per part d'empreses que fan aquestes tasques, i que en dues el consistori hi havia de pagar però n'hi havia una tercera que era "a cost zero" perquè la companyia s'oferia a retirar totes les restes arbòries i vegetals a canvi de poder-se-les endur i així treure'n un profit econòmic, i van optar per aquesta tercera proposta en entendre que tothom hi sortia guanyant. En tot cas, el batlle urgellenc ha puntualitzat que "la feina no està ben acabada" i que "això no és admissible", perquè hi ha restes als marges, per la qual cosa ho reclamaran a l'empresa. Barrera hi ha afegit que faran seguiment d'aquesta última fase, com han fet amb les anteriors, i n'aniran informant.

Valoració de la Memòria de la Síndica Municipal

Prèviament, al mateix ple hi havia hagut la valoració de la Memòria 2024 de la Síndica Municipal de Greuges, Anna Martí, en què els problemes de convivència veïnal o amb l'oci nocturn, l'habitatge i les queixes per la recollida d'escombraries van ser els tres temes més comentats. Per l'equip de govern (Compromís), Joan Barrera va començar agraint la tasca desinteressada de Martí i recordant que per aquesta feina no en percep cap compensació econòmica, sinó que més aviat hi dedica recursos propis. I pel que fa a habitatge, va dir que prenen nota de les recomanacions fetes, però va voler reivindicar les diverses actuacions que impulsen aquesta legislatura per fer-ne "un tema central", com ara la compra d'immobles per acollir-hi famílies vulnerables, la reforma de Cal Pensament per destinar-lo a l'emancipació juvenil i la previsió de construir, conjuntament amb la Generalitat, fins a un centenar de nous habitatges de lloguer assequible a l'Horta del Valira.

Quant als problemes de convivència i de via pública, Barrera va aprofitar per anunciar que l'Ajuntament prepara actualment la creació d'una ordenança específica per regular la circulació i l'estacionament de patinets i bicicletes. D'aquesta manera es vol afrontar les principals queixes que generen aquests vehicles individuals, que solen estar vinculades a la seva irrupció per voreres o zones de vianants o bé la seva circulació en contra direcció per carrers de sentit únic, amb el risc que això comporta per a la gent que hi camina. La Seu s'afegirà així a d'altres ciutats que ja han impulsat normatives per controlar aquesta situació.

I pel que fa a les queixes per sorolls, per l'oci nocturn o per conflictes entre veïns, el govern municipal recorda que "és un tema complicat", que s'arrossega de fa anys, però que l'Ajuntament hi ha intervingut des de l'inici de l'actual legislatura, fins i tot ordenant el tancament dels locals més conflictius o que incomplien les normes, si bé creu que la millor opció és "seure tots plegats i mirar quin és el millor model d'oci nocturn, que també és necessari".

Per part de Junts, Carme Espuga troba lògic que Martí fes referència a "la preocupació per l'habitatge, perquè és un tema que està de manifest i que surt a tot arreu". Quant als problemes de convivència, Espuga demana que es garanteixi "la conciliació de l'oci nocturn del jovent amb el descans dels veïns" i per això veu necessàries "reunions consensuades amb tots els partits polítics i amb entitats del municipi per arribar a una entesa, perquè evidentment s'ha de trobar un punt intermedi, en què els nostres joves puguin sortir en condicions i sense que tot estigui vinculat a l'alcohol, però permetent que la gent que ho necessita perquè l'endemà treballa pugui descansar de manera adient".

I sobre la recollida de deixalles, la representant de Junts veu evident que hi ha queixes per la informació del nou sistema i per com s'apliquen els descomptes als qui reciclen bé, tenint en compte que paral·lelament s'ha apujat la taxa, un fet que molts usuaris que fan bé la recollida selectiva han trobat incomprensible.

Des d'ERC, Francesc Viaplana creu que "tots els punts exposats són importants, amb la via pública i l'habitatge com els principals i recurrents", si bé volia posar l'accent "en la feina que fa la síndica i en com la fa: de manera exemplar, sabent quin és el seu lloc, interpel·lant al govern quan fa falta i escoltant tothom, arribant a acords o mediant". Per això, Viaplana, agraeix la seva tasca i creu que és una sort que la Seu sigui l'única ciutat de l'Alt Pirineu que té aquesta figura institucional. Sobre la recollida d'escombraries, el regidor lamenta que no s'ha fet prou difusió ni informació dels canvis introduïts, per exemple amb una circular informativa, "i això no ajuda a resoldre aquestes problemàtiques".

Finalment, per la CUP Núria Valls posava l'accent en les referències de la síndica a l'habitatge i creu que "és rellevant que surti a l'informe, perquè és un problema que ens afecta de ple a la Seu, a Castellciutat, al Pirineu i a l'Estat sencer", si bé creu que "aquesta legislatura s'estan fent petites passes" per resoldre-ho. Sobre les queixes per l'oci nocturn, Valls demana que s'eviti mesures que qualifica de "repressives" i proposa que es faci un debat a fons sobre com s'ha de plantejar aquesta activitat, prioritzant que no se centri només en el consum d'alcohol.

Intervenció del Sindicat d'Habitatge sobre el padró

D'altra banda, al final d'aquest darrer ple, al torn d'intervenció del públic, membres del recentment creat Sindicat d'Habitatge de l'Alt Urgell van llegir un manifest amb el qual reclamaven que l'Ajuntament faciliti l'empadronament a la Seu d'Urgell a tothom qui ho sol·liciti, independentment de la seva situació legal o de l'indret o les condicions en què viu. Ho consideren necessari "per dimensionar les necessitats" de la ciutat i opinen que "el padró no ha de ser un instrument per filtrar la població, ni una manera de controlar", sinó que s'ha de limitar a ser "només un registre", independent de si s’està en un domicili com a propietari, com a llogater, si està ocupat o si el demandant viu un alberg o en una barraca.

El nou col·lectiu creu que "no es pot dictar mesures que contradiguin la legislació de l’Estat" i que, en aquest sentit, l'Ajuntament "ha de respondre a totes les sol·licituds d’empadronament". Asseguren que han atès casos de gent "que fa sis mesos" que ha arribat a la Seu "i no està empadronada", i hi afegeixen que des del seu punt de vista que s'ha de "fer prevaldre el dret d’empadronament quan les persones no puguin acreditar l’habitatge", a banda de "respectar la protecció de dades" i "fer front al racisme institucional" perquè, segons admeten, "la problemàtica afecta especialment persones migrades". En una línia semblant a la del Sindicat d'Habitatge es va expressar al final del ple la portaveu de la CUP, Núria Valls, que hi afegia que "no es tracta de flexibilitzar, sinó de complir la llei, sense demanar res d'extra".

L'alcalde de la Seu, Joan Barrera, va respondre tot oferint-se a parlar-ne amb aquest col·lectiu tan aviat com sigui possible, però va criticar que des del Sindicat d'Habitatge se suggerís que hi havia "racisme institucional". Barrera va recordar que des del consistori "no neguem el dret a ningú sinó que ben al contrari, de fet, darrerament s’han flexibilitzat els criteris encara més". Per això, instava al "respecte institucional". 

L'alcalde hi afegia que a la intervenció s'hi havien fet moltes preguntes i que per això ara les han d'"analitzar una per una", però defensa que treballen per "mirar què es pot millorar" i per "tractar tothom per igual". Alhora, recordava que els qui no viuen a cobert tenen l'opció d’empadronar-se temporalment en serveis públics com el Consorci d'Atenció a les Persones, per procediment de notificació. D'aquesta manera es pot evitar que hi hagi empadronaments fraudulents per part de gent que s'inscriu en habitatges o locals particulars en els quals ni hi viuen ni hi tenen cap vincle, com han denunciat darrerament, i cada cop més, molts propietaris o ajuntaments en diferents ciutats catalanes.