L'Ajuntament de les Valls d'Aguilar presenta denúncia per actes vandàlics a les obres de portada d'aigua a Argestues

L’Ajuntament de les Valls d’Aguilar ha presentat una denúncia davant els Mossos d'Esquadra pels actes vandàlics que, segons asseguren, uns veïns han perpetrat contra les obres de portada d’aigua potable en alta al nucli d’Argestues. Els treballs van començar el mes de maig passat. El consistori ha aportat gravacions en les quals, afirmen, s'hi pot veure "el moment en què persones de Berén i Espaén ocasionaven els danys". La policia ha obert una investigació sobre els fets i ja han citat a declarar diverses persones.

Des de l'ajuntament han explicat que els fets denunciats es van produir el 2 de juliol passat "després d’alguns episodis de tensió motivats per la disconformitat de persones relacionades amb el nucli de Berén, que s’oposen a aquesta obra". Des de l'administració local valoren els actes vandàlics com a "greus" perquè "es van arrencar uns 230 metres de canonades, enterrades aproximadament a un metre de profunditat" i "es van tallar diverses claus de pas, es van trencar comptadors i es va destruir el tancament de les fonts". La valoració dels danys que ha fet el director de l’obra ascendeix a uns 30.000 euros.

A causa d'aquest sabotatge, el consistori ha hagut de contractar d’urgència la reposició de la infraestructura malmesa per portar aigua potable al poble d’Argestues, que a data d'avui, detallen, "ja pateix l’escassetat d’aigua, en un estiu de sequera extrema". En el comunicat, l'equip de govern municipal "lamenta profundament els fets ocorreguts i el punt al qual s’ha arribat, sobretot perquè sempre s’ha vetllat per garantir l’abastament d’aigua necessària al poble de Berén". Si no fos així, apunten, "difícilment s’haurien aconseguit tots els permisos requerits per dur a terme l’obra".

Els regants de Berén neguen la relació amb els fets

En relació amb aquesta denúncia davant els Mossos, aquest dilluns mateix la Comunitat de Regants de Berén ha emès un comunicat en què neguen que tinguin relació amb els actes vandàlics denunciats per l'Ajuntament. Els usuaris han dit que, des del seu punt de vista, el consistori té "un clar interès de desinformar", i opinen que "si hi ha hagut algun incident, ha estat per un problema per les obres que ha realitzat l'Ajuntament en una finca privada". Segons aquesta versió, el 27 de juny passat el propietari d'aquesta finca "va informar a l'Ajuntament que hi havien entrat sense cap autorització, per fer passar unes canonades, i va denunciar els fets davant els Mossos d'Esquadra tot exigint a l'Ajuntament de sortir de la seva propietat i deixar-la en el seu estat inicial".

En el comunicat, els regants de Berén aprofiten per assegurar que la Comissió d'Urbanisme de l'Alt Pirineu i Aran -òrgan del Departament de Territori de la Generalitat- els ha donat "la raó per silenci administratiu" en el sentit que "no s'hauria d'haver licitat ni executat aquesta obra". Alhora, reclamen a l'alcaldessa, Rosa Fàbrega, que abans "d'intentar prendre l'aigua de Berén per endur-se-la cap a Argestues, primer declari l'aigua" que consideren que "sempre ha tingut el poble d'Argestues" i que "els ha permès rebre les corresponents autoritzacions per construir un gran edifici i diverses cases rurals, que són propietat de l'alcaldessa". Finalment, acaben afirmant que si aquest nucli necessita aigua, els propietaris de Berén estaran "disposats a parlar-ne i a ajudar-se entre veïns perquè tothom tingui aigua".

Garantir l'aigua a un nucli amb població permanent

Pel que fa als orígens del conflicte amb els regants de Berén, l'Ajuntament de les Valls d'Aguilar defensa el fet que "a Argestues hi viuen una trentena de persones tot l'any, hi ha una explotació agrària i ramadera d’unes 300 ovelles i cabres, una botiga de productes de proximitat i cases rurals". El consistori també té en compte que fins ara aquest poble ha estat "l’únic dels 13 nuclis de les Valls d’Aguilar que no disposava de dipòsit d’aigua de boca, i probablement sigui el darrer poble de tot el Pirineu, habitat de forma permanent, en què s’instaura aquest servei bàsic". Un servei que, d’altra banda, l’Ajuntament està obligat per llei a garantir i subministrar.

Alhora, l'ens recorda que "a Berén, els darrers 60 anys no hi ha viscut ningú" de manera permanent -durant tot l'any- i que "només aquest darrer hivern s’hi ha traslladat una parella a viure-hi". En aquest sentit, asseguren que "les cases de Berén són de segona residència i tenen un consum d’aigua equivalent al consum anual d’una única persona". La resta de l’aigua que subministren les fonts del Gos i del Reguers, hi afegeixen, "podria abastir una població d’entre 150 i 200 habitants, però fins ara era aigua que no s’utilitzava i es perdia barranc avall".