L'alcalde de la Seu lamenta que es perdi "una oportunitat per al Pirineu" per motius polítics amb la renúncia als Jocs d'Hivern
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, ha rebut "amb tristesa" l'anunci que el Comitè Olímpic Espanyol renuncia a presentar candidatura dels Pirineus per als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030. Viaplana sosté que aquesta cita "era una oportunitat per al Pirineu" i lamenta especialment el fet que la retirada de la proposta "no és per un motiu tècnic ni perquè els pirinencs i pirinenques haguem dit que no a la consulta que estava prevista", sinó "per una història política".
Concretament, consultat per TV3, el batlle urgellenc ha assenyalat directament, com a principal culpable, el bloqueig institucional que ha exercit al llarg dels darrers mesos el president de l'Aragó, Javier Lambán, però també l'Estat espanyol. Així ho demostra, afirma, el fet "que no hi ha cap portaveu del Govern espanyol que hagi sortit" per donar explicacions sobre aquestes traves. En aquest sentit, Viaplana recorda que "en altres ocasions hi ha hagut candidatura només de l'Aragó" i no ha passat res, i veu sospitós "que ara no pugui ser una candidatura de Catalunya" mentre el país "estigui a dins d'Espanya".
Pel que fa precisament al fet que el COE obri ara la porta a una candidatura catalana per al 2034, Francesc Viaplana es pregunta "què haurà canviat al 2034". I tot i que desitja que llavors "hagin canviat moltes coses", creu que tant aquest comitè com el govern espanyol "haurien d'explicar" clarament perquè per al 2030 no pot ser i, en canvi, sí que pot ser al cap de quatre anys, perquè ell personalment no hi veu "cap diferència".
Francesc Viaplana hi ha afegit que espera que la Generalitat compleixi ara amb la intenció anunciada d'"invertir al Pirineu amb Jocs o sense", tot i que creu que l'objectiu del 2030 era "una oportunitat" perquè "marcava una data" perquè s'executessin com més aviat millor, atès que es crearia la necessitat inajornable de tenir determinades infraestructures a punt per als Jocs. Pel que fa al Govern espanyol, l'alcalde de la Seu es mostra més pessimista i afirma que "sense Jocs, no se sap què invertiran". Viaplana ha recordat que ara fa tot just deu dies van rebre la visita de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, amb motiu de la Trobada Empresarial, i assegura que com a alcalde li va "doldre" que Sánchez "es referís a l'N-260 com una 'gran artèria' del Pirineu", tenint en compte l'actual traçat de l'Eix Pirinenc, totalment obsolet i en molts trams perillós. Per això, el batlle urgellenc convida la ministra "a que vagi un dia de Ripoll al Pont de Suert i gaudeixi d'aquesta artèria".
Jordi Fàbrega lamenta que “ha guanyat Lambán, ha perdut el Pirineu”
El vicealcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, també s’ha pronunciat sobre la suspensió de la candidatura i ho ha valorat igualment com ”una oportunitat perduda pel Pirineu”, i a més a més, “sense deixar-nos opinar en un referèndum”. Fàbrega denuncia que, amb aquesta decisió, “Espanya prefereix no tenir Jocs Olímpics abans que els pugui organitzar Catalunya en solitari”, en referència al fet que el COE hagi fet marxa enrere en la idea d‘apostar per una candidatura que no hagués de dependre de l’Aragó.
Per això, el també diputat al Parlament per JxCat conclou que “ha guanyat Lambán, ha perdut el Pirineu”, i que amb aquest desenllaç es demostra una vegada més que “només amb la independència decidirem nosaltres”.
L'alcalde de Puigcerdà creu que cal fer "autocrítica" per la manca de divulgació del projecte
També consultat per TV3, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha coincidit a lamentar que es perdi "una oportunitat". Tot i això, Piñeira creu que els representants polítics han de fer "autocrítica" perquè considera que no s'ha aconseguit explicar, de manera clara i amb dades, què significa organitzar uns Jocs d'Hivern i si podrien ajudar a millorar algunes de les principals problemàtiques actuals de la població pirinenca.
Recentment, quan el Govern va anunciar l'ajornament de la consulta, el també vicepresident de la Diputació de Girona va instar la Generalitat a explicar si, per exemple, l'esdeveniment serviria per modernitzar la línia fèrria R3 o bé si les petites viles olímpiques projectades -a Puigcerdà i Vielha- servirien posteriorment per disposar de més habitatge assequible de primera residència, entre d'altres hipotètiques solucions a aquestes demandes.
Els representants empresarials del Pirineu, "molt emprenyats" i "decebuts" amb els polítics
Al respecte, Castellarnau ha mostrat ja el seu suport al Govern català i al Comitè Olímpic Espanyol (COE) perquè comencin a treballar, si ho veuen viable, en una candidatura per al 2034. El representant del món econòmic pirinenc ha aprofitat per reclamar a la Generalitat que, tot i la fallida de l'objectiu del 2030, avanci en la millora de totes aquelles infraestructures que s'havien de fer i que "han de millorar la vida dels pirinencs", tenint en compte que el govern ha assegurat que cal invertir al Pirineu amb Jocs o sense.
La plataforma pro-Jocs també ha demanat que, en tot cas, les administracions facin "tot l'esforç possible perquè al 2034, ja sigui sols o acompanyats, es pugui disputar la competició olímpica". I pel que fa justament a les estacions d'esquí i muntanya, Castellarnau ha dit a l'ACN que cal seguir ajudant a modernitzar les instal·lacions, tant pel seu impacte econòmic en moltes valls del Pirineu com perquè arribin al 2034 "en molt bon estat" i preparades per a uns hipotètics Jocs.