L'Alt Pirineu ha rebut aquest hivern entre dues i tres vegades més pluja o neu de l'habitual

Les comarques de l'Alt Pirineu han rebut entre dues i tres vegades més precipitació de l'habitual aquest hivern, que serà especialment recordat perquè ha estat el de més neu acumulada dels darrers anys i un dels més plujosos i, especialment, nivosos de les darreres dècades. El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat aquest dimarts el seu balanç de l'hivern 2025-2026, que confirma amb dades el que de fet ja s'ha pogut constatar al llarg dels darrers tres mesos. Cal recordar que a nivell de dades meteorològiques l'hivern es mesura des de l'1 de desembre fins al 28 de febrer, malgrat que a nivell astronòmic finalitza d'aquí a tres setmanes. 

Pel que fa a l'Alt Urgell, el mapa de precipitació respecte a la mitjana climàtica, que fa la comparació amb les darreres tres dècades completes (1991-2020), indica que a quasi tota la comarca hi ha plogut entre un 100% i un 200% més de l'habitual; és a dir, entre dues i tres vegades més. Agafant el 100 com a índex de referència de normalitat, han arribat fins a un nivell d'entre 200 i 300 sobre la mitjana a bona part de l'Alt Urgell, incloent la Seu.

Només als extrems nord i est de l'Alt Urgell (Vall de Castellbò, les Valls de Valira, Estamariu, el Pont de Bar, Cava i Josa i Tuixent) no han arribat a aquests nivells, però tot i així també hi ha plogut -o nevat- molt per sobre la mitjana: entre un 50% i un 100% més. Això inclou també tot el vessant nord de la serra del Cadí. I és que aquesta anomalia positiva d'entre el 50% i el 100% és també la que han tingut a quasi tota la Cerdanya i al centre del Pallars Sobirà, com també al nord del Berguedà i del Ripollès.

Més del triple de la pluja habitual a Isona

On han superat més la seva mitjana, però, ha estat al Pallars Jussà i especialment a la seva meitat est (la part més pròxima a l'Alt Urgell), on ja s'han situat a nivells d'entre 300 i 400 respecte a la referència, cosa que vol dir que hi ha plogut més del triple de l'habitual. Això inclou, bàsicament, els municipis d'Isona i Conca Dellà, Abella de la Conca i Gavet de la Conca. A la resta del Jussà (incloent Tremp i la Vall Fosca) hi ha plogut o nevat entre el doble i el triple del que és normal en aquestes zones; és a dir, la mateixa anomalia positiva que hi ha hagut a bona part de l'Alt Urgell, del Solsonès i del Berguedà, com també al sud del Pallars Sobirà i de l'Alta Ribagorça.

Finalment, a la Vall de Meranges, el nord del Pallars Sobirà i quasi tota la Val d'Aran és on la diferència sobre la mitjana ha estat menys marcada, però igualment també hi ha plogut més del previst; concretament, entre un 30% i un 50% més. 

Més de 500 l/m2 a Aigüestortes

Quant al mapa d'acumulació total, on hi ha hagut més precipitació ha estat a la zona d'Aigüestortes (al límit entre el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i l'Aran), on s'ha superat els 500 litres per metre quadrat, amb l'afegit que la immensa majoria aquesta precipitació ha estat en forma de neu. De fet, quan ja s'ha entrat al mes de març algunes zones altes encara acumulen més de dos metres de neu (a la Bonaigua, a 2.266 metres d'altitud, avui hi ha un gruix de 211 cm) i a les cotes més altes de l'estació de Boí Taüll -a més de 2.700 metres- segueixen acumulant 350 centímetres, una de les acumulacions més grans del món a data d'avui pel que fa a estacions d'esquí. 

A les cotes mitjanes d'aquestes comarques, i també a les cotes més altes del Cadí, hi han caigut entre 400 i 500 l/m2 (també en forma de neu), mentre que als fons de les valls s'hi han acumulat a grans trets entre 250 i 400 l/m2. On hi ha plogut menys és a la Seu d'Urgell i a la plana de Cerdanya (entre 150 i 200 l/m2), tot i que igualment han superat amb escreix les seves mitjanes. De fet, a la Seu aquest hivern s'hi ha comptabilitzat fins a 12 dies de nevades, la xifra més alta dels darrers anys. 

Mitjana de temperatura lleugerament més alta

Pel que fa a les temperatures, tot i aquesta abundància de nevades, l'hivern ha estat lleugerament més càlid que la mitjana de les darreres tres dècades. Tot i això, al Pirineu ha estat en general una diferència lleu. La meitat est de l'Alt Urgell ha estat bàsicament a la mitjana habitual, a la Seu i a tot el nord-oest de la comarca hi ha hagut una anomalia d'entre 0,5 i 1 grau, i a la meitat sud sí que ha estat més clara: d'entre 1 i 2 graus.

La temperatura més baixa de l'hivern en nuclis habitats, tant del Pirineu com de tot Catalunya, ha estat al municipi de Das, on el 7 de gener es va arribar a -14,7º a la zona de l'aeròdrom. A alta muntanya, aquest hivern el registre més baix dels observatoris del MeteoCat ha estat a la cota 2.500 de l'estació de Boí Taüll, on el 6 de gener van assolir -16,8º.

A la resta del Pirineu, destaquen les anomalies positives al voltant d'1 grau a bona part del Pallars Jussà i la Val d'Aran. A la resta, com al nord de l'Alt Urgell, la diferència ha estat més lleu. 

A Catalunya, hivern amb més nuvolositat i nits més suaus

Quant a la resta de Catalunya, el MeteoCat conclou que ha estat un hivern "molt plujós" però també "tècnicament càlid". Esmenten que a nivell nacional la precipitació ha superat la del 2020 i que per trobar un hivern tan humit cal remuntar-se al 1996. De fet, ha estat el més plujós -i nivós- dels darrers 30 anys. En destaquen que "no ha estat un únic temporal extrem, sinó la persistència de llevantades, gotes fredes i pertorbacions atlàntiques" al llarg dels tres mesos.

Els màxims registres acumulats han estat al Parc Nacional dels Ports (597 mm, el seu tercer màxim registre històric a l'hivern), Darnius-Boadella (591) i el Puig Sesolles (583), tot i que la quantitat de pluja més alta en un sol dia va ser a Falset, on el 15 de desembre van caure 213 l/m2 en vint-i-quatre hores.

Tot i això, a molts municipis de les comarques de Girona i de Lleida la temperatura mitjana ha estat més de 2 graus per sobre l'habitual a l'època. El MeteoCat ha matisat, però, que això no es deu a les temperatures diürnes (les màximes), que han estat més a prop de la mitjana, sinó sobretot a les nocturnes (les mínimes), perquè les nits han estat més càlides del que es podia esperar, bàsicament per la major nuvolositat que hi ha hagut tant de dia com de nit. Sobre aquest darrer factor, acaben subratllant que ha estat un hivern "amb poca irradiació solar", especialment a les regions de l'Alt Pirineu i del Penedès, on ha estat entre un 10% i un 15% menys assolellat que la mitjana. La temperatura més alta de l'hivern va ser ara fa pocs dies, el 24 de febrer, quan a Benissanet (Ribera d'Ebre) van arribar als 26,4 ºC.