L'Alt Pirineu i Aran és la regió on l'Església ha immatriculat més propietats
El Govern calcula que la institució religiosa ha inscrit al seu nom 3.772 immobles les darreres dècades al conjunt de Catalunya. El Bisbat d'Urgell defensa que no s'ha fet "cap apropiació indeguda" tot i l'anunci de l'executiu de crear una oficina de mediació per als denunciants
Actualització
L'Alt Pirineu i Aran és la regió on l'Església ha inscrit més propietats al seu nou les darreres dècades, segons un informe que ha publicat la Generalitat i que abasta el període entre els anys 1946 i 2015. En total, segons el Govern, la institució religiosa ha immatriculat un total de 3.772 immobles al conjunt de Catalunya, sense cap títol que n'acredités la propietat.
El document destaca que el Pallars Sobirà (amb un 11,2% del total), l'Alt Urgell (7,9%), el Pallars Jussà (7,7%) i la Cerdanya (5%) són de les comarques on s'ha produït més aquest fenomen. Entre les quatre sumen més del 30% del total. Tanmateix, el municipi pirinenc on s'hi ha localitzat més casos és la capital de l'Alta Ribagorça, el Pont de Suert, amb 82. L'executiu ha anunciat que crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però en la majoria de casos els afectats que ho han denunciat diuen que no hi ha res a parlar perquè és "una il·legalitat i un robatori". L'Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista que, tot i provenir de la dictadura, va estar en vigor fins al 2015 i li permetia actuar com a notari.
La majoria d'immatruculacions són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris. També hi ha, però, terrenys (41%), la majoria rústics, i edificis com ara rectories, garatges o palaus (9%).
Valoració de Joan-Enric Vives
El Bisbat d'Urgell ha emès aquest dijous mateix un comunicat en el qual l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, nega que l'Església hagi fet "apropiacions indegudes de cap propietat". Vives fins i tot considera “molt injust” que s'acusi l'Església d'això i ha assegurat que, quan al segle XIX es va crear el Registre de la Propietat, es va “prohibir” a la institució catòlica posar al seu nom els edificis i terrenys que “tothom sabia i respectava” que eren seus, com ara construccions de culte entre les quals esmenta “la mateixa Catedral d'Urgell”.
L'arquebisbe opina que en aquests casos no es pot parlar d'immatriculacions sinó de “matriculacions”, perquè “vol dir que a un propietari se li atribueix per primera vegada un terreny”, sense entrar a valorar les moltes denúncies presentades per propietaris dels terrenys on hi ha aquests immobles. Vives ha admès al respecte que hi pot haver “alguna llinda” en litigi i ha dit que procuraran que aquests conflictes es resoldran “bé”, però descarta que calguin més negociacions perquè considera que "el que s'ha fet, s'ha fet bé”. Finalment, el comunicat del Bisbat afirma que l'Església “ha treballat molt pel patrimoni i pels edificis" i que "els ha mantingut durant molts segles, els ha mantingut bé i ha posat els seus treballs, les seves obres d'art i els seus llocs a un ús participatiu públic”.
En un altre comunicat posterior, la Conferència Episcopal Tarraconense -de la qual forma part el Bisbat d'Urgell- hi ha afegit que en aquests casos la "primera inscripció d'una finca al Registre de la Propietat" s'han fet amb la “documentació de prova de la titularitat eclesial” i “d'acord sempre amb la legalitat vigent”. Tot i això, l'entitat admet l'existència de “possibles errors”, denunciats per diversos propietaris de terrenys, i es mostra oberta al “diàleg” i a resoldre els litigis “de forma amistosa”. Si no hi hagués acord, hi afegeixen, “sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents”, afegeix.
Segons la Conferència Episcopal Tarraconense les immatriculacions s’han dut a terme després que entre el 1861 i el 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè la possessió de l'Església es considerava de pública notorietat. El 1998, aquesta prohibició es va considerar inconstitucional i es van poder registrar els béns fins el 2015, “amb la forma legal d’inscripció per certificació”. Tot i això, el recull fet per la Generalitat inclou immatriculacions fetes des del 1946, tenint en compte que la llei específica de la dictadura franquista equipava els bisbes amb els notaris.
El Govern defensa la mediació per evitar conflictes judicials
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat que l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions s'ha creat precisament per resoldre de manera àgil els conflictes sorgits entre l'Església i els propietaris de terrenys afectats i evitar que aquests casos acabin als jutjats o bé es cronifiquin. Tot i que la gran majoria d'atribucions han estat fetes pels bisbats, Capella remarca que l'objectiu no és "assenyalar ningú amb el dit", sinó "resoldre un problema que s'havia enquistat".
De la seva part, l'alcalde del Pont de Suert, Josep Antoni Troguet, ha confirmat que al seu i a d'altres municipis han sorgit litigis entre particulars i el Bisbat d'Urgell pel que fa a les immatriculacions. Per això, Troguet ha avançat que repassaran "a consciència" la llista d'immobles i terrenys publicada ara per la Generalitat, en la qual la capital de l'Alta Ribagorça és un dels municipis més esmentats.
