L'Alt Pirineu ha millorat les dades d'ocupació turística aquest començament d'any respecte del 2019
L'informe apunta que el PIB del conjunt de les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu va créixer l'any passat un 6%, per damunt de la mitjana catalana, i això va compensar parcialment el descens del 8% que hi havia hagut al 2020, any marcat per les restriccions més dures de la pandèmia. De fet, aquell any el PIB lleidatà ja va disminuir menys que al conjunt de Catalunya. Paral·lelament, al 2021 les exportacions van créixer un 16,7% , tot assolint un màxim històric. I el nombre d'empreses s'ha recuperat parcialment i ara és de 16.072 (amb dades d'aquest mes de maig), un 2,9% menys que tres anys abans, el maig de 2019.
Un 11% més de turistes aquesta temporada d'esquí respecte del 2019
Quan a l'ocupació turística, principal actiu econòmic del Pirineu, la demarcació va tenir l'any passat 216.700 turistes allotjats en hotels, un 67% dels que hi havia al 2019, l'últim any sense pandèmia. Aquest percentatge de recuperació és semblant pel que fa específicament a l'Alt Pirineu (66%) i a l'Aran (62%), que concentren bona part de l'oferta d'allotjament provincial. A més a més, aquests percentatges són molt superiors als de l'àrea de Barcelona, que al 2021 només va recuperar un 40% de la xifra d'hostes que tenia tres anys abans.
Aquesta bona línia es manté enguany i, de fet, els cinc primers mesos de 2022 l'Alt Pirineu ja ha allotjat un 11% més de turistes que en els mateixos mesos de 2019, tot coincidint amb la fi de les restriccions de mobilitat que al 2021 impedien l'arribada d'esquiadors a l'hivern. L'Aran també ha començat l'any amb xifres superiors al 2019, tot i que amb un augment més moderat (+6%). Per tot plegat, la Cambra conclou que "el turisme ha recuperat els valors precrisi de forma generalitzada".
Recuperació de llocs de feina
Segons l'anuari, els ERTO han permès que la intensa caiguda del PIB de 2020 no s'hagi traslladat amb la mateixa intensitat a l'ocupació i que la recuperació del mercat laboral hagi estat molt ràpida al 2021. De fet, les afiliacions han crescut un 4,7%, tot superant el creixement registrat pel conjunt de Catalunya (+4,2%), cosa que indica dos elements positius: que la demarcació va resistir millor el moment més dur de la pandèmia i que s'ha recuperat més ràpid.
Des de gener de 2021, el nombre d'afiliacions a Lleida supera els nivells precrisi de 2019. I durant els primers sis mesos de 2022 ha continuat la intensa recuperació del mercat laboral: al juny, s'han assolit 201.331 afiliacions a la Seguretat Social, un 0,8% més que el mateix mes de 2019.
Represa de les exportacions
El 2021 les exportacions de la demarcació de Lleida van augmentar un 16,7% respecte del 2020, un percentatge en aquest cas inferior al 21,5% registrat pel conjunt de les exportacions catalanes. Tot i això, l'estudi recorda que al 2020, en plena etapa de confinaments, les exportacions a nivell provincial no només no es van reduir sinó que van créixer un 0,8%, mentre que en canvi les del conjunt de Catalunya retrocedien un 10,3%.
Les vendes exteriors de fruita, hortalisses i llegums, que representen el 23% del total, han augmentat un 13,5%, mentre que, per contra, les de carn s'han reduït un 9,5% després del fort repunt de 2020. Ara augmenten les exportacions d'olis (11,7%), pinsos animals (30%) i d'altres semimanufactures (61%). Els primers quatre mesos de 2022, ha continuat la "tendència expansiva", amb un creixement interanual acumulat del 19,5%, superior al 14% registrat pel conjunt de Catalunya. A més, el nombre d'empreses exportadores regulars ha augmentat el 2021 fins a un màxim històric de 972, un 3,3% més que l'any anterior.
Perspectives incertes per al 2022
Les perspectives econòmiques per al 2022 són incertes per l'elevada inflació i les pujades de tipus d'interès que ha anunciat el BCE. La resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d'Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l'actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi.
Malgrat això, s'espera que l'economia de la demarcació creixi aquest any i el 2023, impulsada pel fort dinamisme del mercat laboral i la major execució dels fons Next Generation EU, fet que propiciarà un efecte arrossegament sobre la inversió privada.
Els fons Next Generation són el major paquet fiscal de la història a Europa i significaran un desemborsament de recursos de 140.000 MEUR, equivalent a l'11% del PIB espanyol. La Cambra apunta però que perquè aquest instrument tingui un veritable efecte transformador sobre el teixit productiu, cal una distribució territorial justa, una selecció de projectes competitiva, major col·laboració público-privada i una gestió més àgil i coordinada entre administracions.
