L'Alt Pirineu i Aran ha perdut gairebé 200 explotacions ramaderes els darrers quatre anys
La xifra actual és de 1.755, de les quals 751 són al Pallars Jussà i 382 a l'Alt Urgell. En aquest període s'han incorporat al sector 116 joves, dels quals un terç ho van fer l'any 2021
L'Alt Pirineu i Aran ha perdut prop de 200 explotacions ramaderes al llarg dels darrers quatre anys, marcats per la crisi sanitària de la COVID i per un fort increment dels costos de producció. Segons dades publicades pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l'any 2020 la regió pirinenca sumava 1.945 explotacions oficials (les que fan la Declaració Agrària o DUN), mentre que a data d'avui són 1.755, segons les dades més recents d'aquest any mateix. Aquest descens ha estat gradual, tot seguint la línia negativa d'anys anteriors, atès que al 2021 se'n va comptabilitzar 1.931; i l'any 2022, un total de 1.854.
El Pallars Jussà és la comarca de l'Alt Pirineu que té més explotacions ramaderes (751), seguida a força distància per l'Alt Urgell (382). En tercer lloc hi ha la Cerdanya (258). La segueixen el Pallars Sobirà (227), l'Alta Ribagorça (73) i l'Aran (64).
Totes les comarques, sense excepció, han experimentat aquest lent descens. Així a l'Alt Urgell, l'any 2020 n'hi havia 413 (31 més que ara); al 2021, 408; i al 2022, 397. Pel que fa a les dades comparatives de la resta de territoris, l'any 2020 al Pallars Jussà n'hi havia 840 (n'han perdut 89 en aquests quatre anys). A la Cerdanya, el descens ha estat més moderat, atès que ara fa quatre anys hi havia 280 explotacions (22 més que ara) i al 2021 fins i tot van augmentar, en arribar a 289. El mateix ha passat al Pallars Sobirà, on se n'ha perdut 16 respecte de les 243 que hi havia a l'inici d'aquest període (al 2021 van arribar a ser 245). A l'Alta Ribagorça, tant el 2020 com el 2021 tenien 86 instal·lacions (13 més que ara). Finalment, a l'Aran, a l'inici de l'actual dècada n'hi havia 83 i, per tant, sí que han baixat de manera considerable (-19).
L'Alt Urgell, la comarca amb més incorporació de joves
Pel que fa a un dels grans reptes actuals del sector, el relleu generacional, aquests darrers quatre anys s'han incorporat a explotacions ramaderes de l'Alt Pirineu i Aran un total de 116 joves. D'aquests, un terç (38) van fer el pas l'any 2021. Una xifra que es podria superar aquest 2023, perquè en el que va d'any ja s'hi han afegit 33 joves. En canvi, al 2020 havien estat només 26, i al 2022 va ser l'any amb menys incorporacions: 19.
A l'Alt Urgell, des del 2020 s'ha constatat l'arribada de 30 joves ramaders (8 al 2020, 10 al 2021 i 6 tant l'any passat com aquest any). És la comarca amb més incorporacions, ja que al Pallars Jussà n'hi ha hagut 27; a la Cerdanya, 24; al Pallars Sobirà, 23; a l'Alta Ribagorça, 7; i a l'Aran, només 4. En aquests dos últims casos, en alguns d'aquests anys no hi ha hagut cap jove que s'estrenés al sector.
Jornades de Reflexió sobre la ramaderia al Pirineu
Aquestes i d'altres dades s'han donat a conèixer a l'inici de les Jornades de Reflexió sobre els reptes i oportunitats de la ramaderia al Pirineu, que es duen a terme aquest dimecres i dijous a l'Escola Agrària del Pirineu, a Bellestar. A la inauguració, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, ha dit que espera que aquesta trobada aporti noves idees de cara a garantir el futur del sector a escala local.
La coordinadora del Departament d'Acció Climàtica a l'Alt Pirineu, Núria Fontanet, ha valorat bé les idees sorgides de les taules de debat, que han ofert una "radiografia crua i aspra" de la situació actual però també de les oportunitats que es poden aprofitar. Fontanet ha expressat especialment la preocupació per les queixes dels professionals per l'excés de burocràcia i, especialment, pels casos d'explotacions a ple rendiment que veuen perillar la seva continuïtat perquè el seu responsable és a prop de jubilar-se i no troba ningú més jove que el vulgui rellevar.
Per tot plegat, la representant de la conselleria creu que cal cercar solucions i establir un "full de ruta" per evitar aquesta tendència al tancament d'explotacions, que es podria accentuar aquests anys vinents si no entra gent jove, tenint en compte que molts dels actuals caps de les instal·lacions tenen més de 50 anys.