Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'Alt Pirineu i Aran prepara un manifest conjunt per exigir una atenció digna per part de les entitats bancàries

L'Alt Pirineu i Aran prepara un manifest conjunt per exigir una atenció digna per part de les entitats bancàries

El Consell de l'Alt Urgell ha debatut la pèrdua de sucursals, personal i serveis en l'àmbit financer, en el marc d'una moció presentada per Compromís, que ha quedat ajornada. Només 4 dels 19 municipis de la comarca mantenen oficines, les quals, a més, han introduït importants restriccions a l'atenció presencial
Ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell (Foto: arxiu)
11/02/2022 19:55

Els presidents dels consells comarcals de l'Alt Pirineu i la síndica d'Aran preparen un manifest conjunt per exigir un tracte digne als municipis de la regió per part de les entitats bancàries, després de l'augment de queixes i denúncies públiques públiques per l'augment imparable de la pèrdua de sucursals i de personal d'atenció al públic a les zones rurals i, de manera particular, a les comarques pirinenques.

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha debatut la qüestió aquest dijous arran d'una moció que havia presentat Compromís X Pirineu. El grup de l'oposició i l'equip de govern (Junts i ERC) han acordat posposar aquesta proposta presentada al plenari, després que el president comarcal, Martí Riera, ha explicat que abans d'acabar aquest mes hi ha prevista una reunió dels màxims responsables de les comarques de l'Alt Pirineu i de l'Aran per tractar el tema i consensuar el manifest.

La portaveu de Compromís, Carlota Valls, ha explicat que "preocupa la situació que estem patint a la comarca i que és un reflex del que està passant a l'Estat espanyol" i molt especialment a Catalunya, que des del 2008 ha perdut un 64% de les oficines bancàries. I dins de Catalunya, la demarcació de Lleida és la que en percentatge ha perdut més sucursals, fins al punt que actualment 130 municipis ja no disposen ni tan sols d'un caixer automàtic. Molts d'aquests són a l'Alt Urgell, tenint en compte que només 4 dels 19 municipis mantenen almenys una oficina i, a més a més, les que queden han incorporat "importants restriccions en l'atenció presencial", algunes de les quals es mantenen malgrat la millora de la situació sanitària i fins i tot generen cues a l'exterior de les sucursals.

En l'exposició de la moció, Valls va mostrar-se d'acord a ajornar-ne el debat atès que el 24 de febrer hi ha prevista aquesta reunió de presidents comarcals i de la síndica d'Aran, i entén que "un manifest conjunt ha de servir per reivindicar amb més força". Per això, es mostren disposats a sumar-s'hi si recull les peticions fetes en el text que havien presentat aquest dijous.

De fet, Martí Riera ha assegurat que darrerament des del Consell ja es treballava en algunes de les queixes i reclamacions que plantejava la moció, de cara a traslladar-les als bancs. Riera coincideix a dir que "és innegable que el tema de les entitats bancàries i la seva atenció a la ciutadania, o més ben dit desatenció, és un problema grandiós, i especialment per a la gent gran". De la reunió del dia 24, Riera confia que en surti "una reclamació de tota la vegueria", la qual entén que "tindrà més força que si es fes de consell en consell".

Interpel·lació sobre els problemes en els tràmits per internet

D'altra banda, a l'apartat d'interpel·lacions i també relacionat amb l'atenció a la ciutadania, Compromís va demanar millores a l'administració pública pel que fa als tràmits, especialment aquells que actualment s'han de fer per via telemàtica. Carlota Valls va exposar que "el fet que tinguem una qualitat d'internet baixa fa que moltes vegades les aplicacions es pengin, s'ha de tornar a repetir el procediment i es perd moltes hores en aquests tràmits". També denuncia situacions en què "és el mateix sistema el que es penja i t'obliga a tornar a la cua".

Davant d'aquest i d'altres problemes, Valls creu que "és importantíssim que si es vol fer una digitalització, aquesta es faci adaptada a cada territori", i que "no pot ser que se'ns exigeixi el mateix que a ciutats on tenen uns sistemes amb més capacitat i que toleren molt millor aquesta tramitació".

Tres Ponts, declarat com a BCIL

El ple del Consell va aprovar per unanimitat bona part dels punts de l'ordre del dia, entre els quals hi havia la designació de consellers i conselleres amb designació especial, el nomenament d'un representant a la junta del Parc Natural del Cadí-Moixeró i la ratificació del conveni amb els ajuntaments per al programa Camins Tradicionals dels Pirineus.

D'altra banda, en aquesta sessió s'ha aprovat la declaració de l'entorn del congost de Tres Ponts com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Mostrar formulari de contacte