L'Alt Pirineu i Aran registra en un any 554 documents de voluntats anticipades
La proporció és de 7,5 per cada mil habitants, per sobre la mitjana catalana. Aquest tràmit permet deixar constància del tractament mèdic que es vol o no es vol rebre en el futur, en cas de perdre capacitat de comunicació
L'Alt Pirineu i Aran ha registrat en el darrer any complet -al 2025- un total de 554 documents de voluntats anticipades. Aquesta xifra representa una proporció de 756 tramitacions per cada 100.000 habitants; o traduït a la realitat pirinenca, 7,5 per cada mil persones, si es té en compte que la seva població total és d'uns 75.000 habitants.
Aquesta mitjana d'ús d'aquesta possibilitat a l'Alt Pirineu i Aran és superior a la del conjunt de Catalunya, on l'any passat es va certificar fins a 52.560 documents de voluntats anticipades. Una dada que suposava un nou rècord anual, amb un increment del 51,9% respecte del 2024, i que en proporció va representar una taxa aproximada de 640/100.000, atenent al fet que darrerament la població total catalana ja ha assolit els 8,2 milions d'habitants.
Per regions, la que té una proporció d'ús més gran d'aquest dret és la Catalunya Central, amb 966 documents per cada 100.000 habitants, seguit de les comarques de Girona (805) i de la ciutat de Barcelona amb una taxa de 795, semblant a la de l'Alt Pirineu, que apareix en quart lloc (756). Les segueixen la regió del Penedès (612), el Camp de Tarragona (590), la Metropolitana Nord (583), la Metropolitana Sud (459) i la regió de Lleida (437), i en últim lloc hi ha les Terres de l'Ebre, amb només 337 peticions per cada 100.000 habitants.
Pel que fa a xifres totals, on s'ha signat més documents és a la ciutat de Barcelona (13.767), seguida de prop per la Regió Metropolitana Nord (12.438). En tercer lloc hi ha Girona (7.500), que supera la Regió Metropolitana Sud (5.385), la Catalunya Central (4.292), el Camp de Tarragona (3.308), el Penedès (2.990) i Lleida, on només se n'ha registrat 1.691. L'Alt Pirineu apareix en últim lloc, tot i que a poca distància de les Terres de l'Ebre, on tan sols se n'ha signat 337.
A l’informe també s'hi explica que des que es va estrenar aquest document, l'any 2002, ja se n'ha tramitat més de 240.000. Des de Salut recorden que aquesta mesura es va crear per "facilitar l’exercici del dret de les persones a expressar de manera anticipada les seves preferències" sobre "l’atenció sanitària i els tractaments mèdics que voldrien rebre en situacions futures, en què no puguin comunicar directament la seva voluntat".
La principal novetat que explica aquest augment és la consolidació de la formalització davant de professionals sanitaris, possibilitat incorporada amb la modificació de la normativa l’any 2024. Durant el 2025, aquesta modalitat ha representat el 84,41% de totes les formalitzacions, amb 44.365 documents, mentre que el 13,01% s’han formalitzat davant notari i el 2,52% davant de tres testimonis.
El document de voluntats anticipades permet que qualsevol persona major d’edat amb capacitat suficient deixi constància per escrit dels seus valors, preferències i instruccions sobre l’atenció sanitària futura. També permet designar una persona representant que vetlli pel compliment de les voluntats expressades quan la persona atorgant no les pugui manifestar directament.
Les dones continuen sent les principals usuàries d’aquesta eina d’autonomia personal. Del total de documents registrats al 2025, 33.520 corresponen a dones (63,77%) i 19.040 a homes (36,23%). Malgrat que la major part de les persones que formalitzen un DVA són d’edat avançada, una proporció significativa ho fa abans dels 60 anys.
Durant el 2025, el 84,98% dels documents s’han registrat directament des dels centres sanitaris, davant del 51,66% de l’any anterior. A finals de 2025, un total de 1.196 centres sanitaris de tot Catalunya hi havien pres part, més del doble dels 588 centres que ho feien l’any 2024.
