L'Alt Pirineu, l'Aran i Lleida presenten les millors dades d'atur i cost de vida de Catalunya, però tenen més envelliment

Les comarques de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran disposen dels millors indicadors de Catalunya pel que fa a atur cost de la vida i lloguer mitjà d'habitatge, segons es reflecteix a l’Informe Social de Catalunya 2025, però també és la demarcació que registra més envelliment, amb un 20,1% de població major de 65 anys, i també més endarreriment tecnològic. Aquestes i d'altres dades les ha comentat la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, en una presentació de l'informe que s'ha dut a terme a Lleida.

La taxa actual d'atur a la demarcació de Lleida, del 7,3% -de l'abril de 2026- és prop de tres punts per sota la mitjana catalana, que el mes passat s'ha enfilat fins al 10,1%, i la taxa d’ocupació de la demarcació, del 56%, és per sobre de les mitjanes catalana i espanyola. Alhora, el cost de la vida a Lleida, l'Alt Pirineu i Aran, calculat 3.163 euros al mes, se situa uns 200 euros per sota la mitjana catalana (3.378 €/mes), i l’habitatge és el més assequible de tot Catalunya, amb un lloguer mitjà de 511 euros al mes i un preu d’obra nova de 1.534 €/m2. Un factor que el govern veu "clau per a famílies i nous residents".

L'informe també fa esment de la importància que segueix tenint el sector primari a la demarcació de Lleida, on encara representa un 7% del PIB, 8,4 vegades més que la mitjana catalana, cosa que la confirma com la principal productora agrícola de Catalunya i com "un territori essencial per a la seguretat alimentària" del país. I la indústria representa més del 20% del PIB provincial, cosa que la converteix en la segona demarcació més industrialitzada del país, amb un especial pes del subsector agroalimentària i amb la Segarra com a referent en aquest àmbit, per l’efecte del grup BonÀrea. 

Valor afegit del turisme al Pirineu

Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, l'estudi esmenta "l'alt valor afegit" que el turisme de neu i muntanya aporta a les comarques pirinenques, tot repercutint en el fet que molts municipis poc poblats de muntanya presentin diversos indicadors socioeconòmics per sobre la mitjana catalana. 

El document analitza "els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania". Segons ha dit Mònica Martínez Bravo, l’estat del benestar "necessita adaptar-se i redimensionar-se" per donar resposta als “nous reptes socials” i per "continuar generant prosperitat compartida i per fer que les bones dades macroeconòmiques es tradueixin en benestar tangible, oportunitats i més confiança en les institucions". 

El repte de l’envelliment

Tanmateix, el treball destaca que la demarcació té reptes pendents, com per exemple incrementar el pes de les activitats d’alt contingut tecnològic, que a data d'avui només representen el 9,2% de l'economia. Segons el Govern, aquesta "és la principal palanca per millorar les perspectives salarials i consolidar un teixit productiu ja sòlid i divers".

Alhora, l’Informe Social identifica l’envelliment demogràfic com un dels grans reptes estructurals de la demarcació. Amb un 20,1% de població major de 65 anys, Lleida figura entre les demarcacions més envellides de l'Estat. Un percentatge que és encara més alt en comarques com el Pallars Jussà (26%) i les Garrigues (25,9%). La ràtio de dependència d’aquestes comarques -on gairebé una de cada dues persones en edat de treballar dona suport a una persona gran - "evidencia la magnitud del fenomen", remarquen. Tot i això, l'anàlisi destaca que la Val d'Aran i la Segarra presenten "una estructura demogràfica més equilibrada", amb més pes de la gent jove o adulta.

La consellera ha apostat per “reforçar” la porta d’entrada a les ajudes a la dependència com el ‘Pla Cura’, que s’ha desplegat les darreres setmanes i també avançar cap a la redimensió de les cures a domicili, amb integració sociosanitària amb el Departament de Salut i també en l’àmbit residencial.