L'Alt Urgell comptarà amb un cens d'arxius
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, ha iniciat el cens d’arxius a l’Alt Urgell amb la contractació del tècnic Raimon Ribas, responsable de la seva elaboració, sota la direcció de l’Arxiu Comarcal alturgellenc. La iniciativa s'ha presentat aquest divendres en roda de premsa, amb la presència del president del Consell Comarcal, Jesús Fierro; el director de l'Arxiu Comarcal alturgellenc, Júlio Quílez, i el mateix tècnic responsable del projecte.
Durant els propers 4 mesos, aquest tècnic recorrerà bona part de la comarca complimentant una enquesta que recollirà informació bàsica relativa a dades del titular, la seva ubicació, l’espai ocupat, el seu estat de conservació o els suports documentals, entre d’altres. Per tal de mantenir i garantir la privacitat i la confidencialitat de la informació, especialment en el cas dels fons privats i de particulars, les dades recopilades a través del Cens d’Arxius no seran d’accés públic i es destinaran exclusivament a finalitats de foment i promoció de polítiques de conservació.
El Consell Comarcal de l’Alt Urgell col•laborarà en la iniciativa facilitant tots els mitjans que estiguin al seu abast. D’altra banda, la col•laboració dels ajuntaments esdevindrà fonamental.
Instrument d'estudi del patrimoni
El Cens d’Arxius de Catalunya és un instrument rellevant per a la protecció, la conservació, el coneixement i l’estudi del patrimoni documental, a través del coneixement exhaustiu de l’estat de conservació, la dimensió i la localització sobre el territori de la documentació. Està regulat per la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català en el seu article 60, així com per l’article 24 de la Llei 10/2001 d’arxius i documents.
No es tracta d'un instrument fiscalitzador, sinó d'una eina per promoure polítiques per part de la Generalitat de Catalunya per decidir i dissenyar programes d’ajut i col•laboració que garanteixin la seva conservació. La filosofia del cens rau, per tant, en què per col•laborar i conservar el patrimoni abans s’ha d’identificar i valorar el seu estat.
La documentació objecte del Cens d’Arxius abasta tots aquells fons, grups de fons, col•leccions i documents solts que formin part del patrimoni documental català, estigui o no custodiat en un centre d’arxiu: fons personals, patrimonials, comercials i d’empreses, associacions i fundacions, religiosos, d’institucions, registrals, judicials, notarials; fons de l’Administració reial i senyorial, de l’Administració perifèrica de l’Estat, de l’Administració local així com de l’Administració autonòmica. Tenen especial rellevància per al Cens d’Arxius els fons privats, com ara els personals, patrimonials, d’associacions etc, ja què en molts casos es tracta de conjunts de documents molt vulnerables des del punt de vista de la seva identificació, conservació a llarg termini i integritat.
Un programa que saplica des del 2007
Des de l’entrada en funcionament del programa del cens el 2007 fins a l’actualitat són 13 les comarques que l’han finalitzat -Priorat, Vallès Oriental, Ribera d'Ebre, Noguera, Bages, Ripollès, Alt Empordà, Baix Ebre, Berguedà, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Tarragonès- 18 es troben en fase d’elaboració –entre elles l’Alt Urgell- i la resta finalitzarà el seu inventari en properes campanyes. Entre el 2007 i el 2014, s’han censat un total de 2.340 fons que representen, en el seu conjunt, més de 283 km linials de documentació, xifra que revela un patrimoni documental a Catalunya excepcional i molt divers que cal protegir des de la seva identificació, coneixement i valoració.
