L'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça i el Solsonès, entre les comarques amb menys casos d'avortaments en relació amb el nombre d'habitants

L'Alt Urgell, el Solsonès i l'Alta Ribagorça figuren entre les comarques catalanes amb una proporció més baixa de dones que avorten voluntàriament, en relació amb el seu nombre d'habitants. En el cas de les dues primeres comarques, la dada més recent d'aquesta estadística -de l'any 2020- és de 94 avortaments per cada 100.000 habitants, que adaptat a les dimensions de l'Alt Urgell significa que aquell any n'hi va haver prop d'una vintena, tenint en compte que la comarca té poc més de 20.000 habitants. A l'Alta Ribagorça, la proporció és de 77/100.000.

Aquestes comarques de muntanya només són superades a la part baixa per la Terra Alta (amb un índex de 70) i, en última posició, la Ribera d'Ebre (amb 55). En tots els casos, coincideix que es tracta d'algunes de les àrees rurals amb un índex d'envelliment poblacional més alt de Catalunya. A l'altre extrem, la comarca amb més nivell d'avortaments en un any és el Barcelonès, amb 321 per cada 100.000 habitants, seguit del Gironès (286), Osona (256), el Segrià (253), l'Alt Empordà (235) i la Selva (234).

Les dades formen part d'un informe publicat pel Departament de Salut a petició de l'ACN. I, tot i que aquestes primeres xifres són només del 2020, la majoria de l'estudi engloba un període de dos anys i mig, el que va des del començament del 2020 fins a la primera meitat del 2022.

L'Alt Pirineu i Aran, l'única regió amb avortament farmacològic a tots els hospitals

El document també confirma que actualment a l'Alt Pirineu i Aran ja hi ha quatre centres mèdics autoritzats per practicar avortaments farmacològics. És, de fet, l'única regió on hi estan autoritzats tots els seus hospitals comarcals, que són el Sant Hospital (la Seu d'Urgell), l'Hospital de Cerdanya (Puigcerdà), l'Espitau Val d'Aran (Vielha) i l'Hospital del Pallars (Tremp), que va ser el primer del Pirineu a rebre aquest permís, el març de 2021. Els mesos següents s'hi han afegit els altres tres centres.

Al conjunt de Catalunya, són 63 els hospitals públics o Centres d'Atenció Primària autoritzats, dels quals 40 són a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Quant a la resta del país, a les comarques de Girona n'hi ha 10 i a la regió sanitària de Lleida n'hi ha quatre, entre ells la clínica privada MiNovAliança, que atén els avortaments quirúrgics tant a Lleida com a l'Alt Pirineu i Aran, mitjançant un conveni amb Salut. Finalment, al Camp de Tarragona n'hi ha tres; a la Catalunya Central, dos; i a les Terres de l'Ebre, un.

Desplaçaments des de França, Andorra i la resta de l'Estat

Tornant al Pirineu, l'informe també fa públic que en aquests dos anys i mig un total de 282 dones andorranes s'han desplaçat a clíniques de Catalunya per dur a terme una interrupció voluntària de l'embaràs (IVE). La xifra anual ha estat pràcticament calcada al 2020 (116) i al 2021 (117). En canvi, al primer semestre de 2022 s'ha quedat lleugerament per sota d'aquesta mitjana, ja que s'ha notificat 49 ingressos de residents a Andorra per avortar en centres catalans, quan els dos anys anteriors hi ha hagut uns 58 casos semestrals.

La xifra total d'andorranes és semblant a la de dones que vénen a avortar a Catalunya des de la resta de l'Estat espanyol (279). De fet, les andorranes són el segon col·lectiu de dones que més ve a Catalunya des d'altres països per set sotmeses a una IVE, només superades per les franceses, que encapçalen aquesta llista amb 1.029 casos en aquests dos anys i mig (440 el 2020, 386 el 2021 i 203 el primer semestre de 2022). En tercer lloc, ja a més distància, hi ha les italianes, amb 181 registres en tot aquest període de temps.

Uns 20.000 avortaments anuals a Catalunya

A nivell més general, l'informe publicat per l'ACN també detalla que, en els dos anys i mig estudiats, a Catalunya es van practicar un total de 49.319 avortaments; és a dir una mitjana d'uns 20.000 cada any. I que el 78% comptaven amb finançament públic, ja fos total o parcial i amb la participació de centres públics o privats. Sobre aquesta col·laboració, també s'hi indica que almenys una de cada tres IVE amb finançament públic (el 37%) s'acaben derivant a clíniques privades.