L'Alt Urgell es manté com a referent en recollida selectiva

L'Alt Urgell es manté molt per damunt de la mitjana catalana en recollida selectiva de residus i presenta novament un dels millors percentatges del país en aquest àmbit, amb pràcticament 4 de cada 10 tones de brossa seleccionades. Una diferència encara més alta en relació amb la mitjana de la demarcació de Lleida, que per contra presenta una de les xifres més negatives.

Segons el balanç del 2014 de l'Agència Catalana de Residus, l'Alt Urgell recull de manera ordenada un 39,42% de restes. És la millor xifra de l'Alt Pirineu i, a nivell provincial, només la supera la Segarra (43,78%). A més a més, l'Alt Urgell també destaca per ser la millor comarca en reciclatge d'envasos (17,97 kg/habitant/any).

La mitjana catalana de recollida selectiva és del 31,24% vuit punts menys que l'alturgellenca; i la de Lleida encara queda més per sota, amb un 25,08%.

La Cerdanya (17,81%) és la comarca pirinenca que presenta pitjor percentatge, en part per la gran presència de turistes i segones residències. El mateix passa amb la Val d'Aran, que és la comarca que genera més residus per habitant (2,13 kg per dia; és a dir, 779 kg per habitant cada any). La segueixen en aquesta altra classificació la Cerdanya i els dos Pallars. Els municipis aranesos, alhora, són a la cua pel que fa a fracció orgànica (5,62 kg/hab./any). Tot i això, aquestes comarques presenten algunes dades positives la Cerdanya lidera el reciclatge de de paper i cartró al Pirineu (40 kg/habitant/any), i l'Aran encapçala la llista de reciclatge de vidre (47 kg/hab./any).

L'adjunt a direcció de l'ARC, Francesc Giró, ha defensat la necessitat de millorar els índexs que s'estan obtenint pel que fa a recollida selectiva neta a Catalunya (31,24%), i també a l'Alt Urgell, per tal de poder complir amb els objectius fixats per la Unió Europea, d'arribar al 50% l'any 2020 i al 70% al 2030. Tot i això, el nou Programa de residus de Catalunya (PRECAT20) ja estableix per l'any 2020 que es pugui assolir un 60%. "Hi ha molta feina a fer compartida entre els ens locals i els ciutadans per tal d'anar progressant", ha defensat Giró.

En aquest sentit, l'ARC ha defensat que les polítiques que s'estan aplicant, com ara l'increment dels cànons que paguen els municipis sobre les tones de brossa que dipositen a l'abocador, "han d'incentivar que els municipis es posin les piles per millorar els resultats, implantant sistemes més eficients que permetin incrementar el reciclatge i que traslladin una responsabilitat compartida als ciutadans". Aquest 2015 el cànon que paguen els ajuntaments per entrar residus a l'abocador és de 19,1 euros per tona, mentre la previsió del Govern per al 2016 és que sigui de 24,5 euros/tona, i el 2020, de prop de 50 euros/tona, fet que es traduirà en un augment en la taxa municipal de recollida de brossa que paguen els ciutadans.

L'ARC defensa el porta a porta

Giró ha defensat nous sistemes com ara el 'porta a porta', tot i la polèmica que ha generat la seva estrena al Pallars Sobirà, una de les primeres comarques on s'ha provat. L'ARC també es planteja d'altres models nous, com ara sistemes de pagament per generació –que actualment només apliquen tres municipis de Catalunya- o el de contenidors tancats amb targeta intel·ligent que permet identificar l'usuari -encara no implementat a Catalunya-. L'adjunt a direcció de l'Agència de Residus de Catalunya s'ha mostrat convençut que "el Pallars Sobirà obtindrà durant el 2015 un dels millors índexs de recollida selectiva, després de la implantació del 'porta a porta'".