L'Alt Urgell participa en la preparació de l'Agenda Rural

Acabar amb la desconnexió que hi ha entre àrees urbanes i rurals i buscar solucions a les problemàtiques que pateixen les zones agràries o de muntanya. Són els objectius de la nova Agenda Rural Catalana, que podria rebre el vistiplau el mes de juny vinent.

Els diversos agents que participen en la redacció, tant del sector públic com dels sectors empresarial i social, volen reivindicar l'espai que ha de tenir aquesta part del territori -que representa la majoria de la superfície de Catalunya- dins els òrgans de decisió del país. Així, es pretén que en surtin propostes concretes i que l'eina ajudi a fer front a dos dels grans problemes de comarques com l'Alt Urgell: el despoblament i la pèrdua de competitivitat de les empreses.

En el disseny de l'Agenda Rural, entre d'altres actius, s'aprofita el camí recorregut pels grups Leader, que des dels anys 80 s'impliquen en les polítiques locals de la mà de la col·laboració publico-privada i en què l'Alt Urgell és una de les comarques amb més experiència. La gerent del Consorci Leader Alt Urgell-Cerdanya, Mireia Font, valora el fet que aquest futur document s'ha començat a gestar "des de baix" i "de la necessitat que hi ha als mateixos territoris rurals per poder opinar".

Enquestes per integrar la visió de diversos agents

L'objectiu de l'Agenda Rural és que, a partir d'un primer esborrany que s'està redactant, ja se'n pugui extreure conclusions i elaborar el document, el qual s'avaluarà abans de l'aprovació per part de la Generalitat. En tot aquest procés, segons ha detallat Mireia Font, es duran a terme diverses enquestes per integrar la visió de diversos agents del sector públic, entitats empresarials i societat civil. L'objectiu és que en surtin propostes concretes i que aquestes s'integrin en una llista de mesures, seguint el model de l'agenda rural francesa.

Font ha explicat a l'ACN que la idea és que sigui una eina de participació que aplegui a tots els actors i on s'hi exposin els problemes del "dia a dia" d'aquestes àrees, a més dels avantatges que presenten aquests entorns.

El cas de Josa i Tuixent

Un dels municipis que pot exemplificar millor els reptes de l'Agenda Rural és Josa i Tuixent. Aquest terme alturgellenc amb prou feines té uns 100 habitants fixos, però per créixer aposta per treure el màxim profit al seu entorn: la vall de la Vansa, al peu del Cadí. La seva alcaldessa, Marta Poch, defensa que el futur passa per mantenir els dos pilars de la seva economia: la ramaderia i el turisme, trobant un "motor" que uneixi tots dos sectors. Per aquest motiu, Poch creu que l'existència d'una Agenda Rural Catalana és "molt important per tirar endavant projectes, ja sigui a nivell privat com públic". A més a més, considera que les administracions han d'apostar de forma clara "per l'entorn rural i la seva gent".

La connexió a internet de banda ampla és un dels grans reptes que s'espera poder assolir aviat a Josa i Tuixent, un dels municipis de muntanya que des de l'inici de la pandèmia ha vist com augmentava l'interès d'habitants de zones urbanes per instal·lar-s'hi a viure. Un dels principals frens a aquest desig és sovint la dificultat per trobar-hi un habitatge, tret d'aquelles persones que hi tenen segona residència i decideixen convertir-la en habitatge fix. Per seguir atraient població, darrerament han posat en marxa iniciatives de repoblament i arrelament. Poch valora que això pot servir per trobar una "estabilitat econòmica", veure's "reflectits sobre el mapa" i aconseguir que es cregui que "el projecte és viable com a país".

La batllessa de Josa i Tuixent creu que cal veure la zona com "un territori d'oportunitats", tot destacant tant el llegat històric de les trementinaires com projectes actuals singulars, com ara la planta de producció de 'sake' que hi ha al poble, per iniciativa d'un veí, Antoni Campins, i que ara ja es distribueix per tot el món. El valor afegit d'aquest projecte és que el factor que va motivar-ne l'inici va ser comprovar que Tuixent compta amb una aigua de gran qualitat. Per Poch, idees com aquesta poden ser "la guspira que pot fer funcionar un motor", perquè el fet que s'hi elabori una beguda típica del Japó ha servit per donar a conèixer el poble arreu i pot ser un exemple d'emprenedoria per a les persones que tinguin interès a establir-s'hi.

Apropar la visió rural i la urbana

Algunes de les entitats que participen en la redacció de l'Agenda Rural ja van prendre part anteriorment a l'elaboració de l'Agenda Urbana de Catalunya, més centrada en el desenvolupament de les ciutats i de les àrees on s'hi concentra molta població. Per això, consideren que cal evitar que en surti un altre document amb visió urbana i que s'ha de complementar els seus plantejaments amb els dels principals implicats, els entorns rurals, i fins i tot impulsar accions conjuntes que beneficiïn totes dues realitats.

En aquest sentit, els impulsors apunten que "les àrees urbanes necessiten els recursos que hi ha als municipis rurals (com poden ser aigua, aliments, fusta o centrals d'energia) i, en el sentit contrari, molts petits municipis generen activitat econòmica mitjançant serveis o projectes turístics adreçats principalment a la població urbana". Aquesta eina es considera "clau per disposar d'un model consensuat que faci canviar la visió que hi ha sobre aquests territoris" i "garantir la producció agroalimentària per a una alimentació sostenible i millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals".

La coordinació de l'Agenda és a càrrec de la Comissió Interdepartamental del Despoblament Rural, depenent del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L'equip que està elaborant-ne el contingut està format per representants de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis i Comarques de Catalunya (FMC), l'Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).