L'Alt Urgell recupera i museïtza els pous de gel de la comarca

L'Alt Urgell ha rehabilitat els dos pous de gel que queden a la comarca, els ha museïtzat i els ha adequat per fer-los visitables. De les quatre construccions d'aquest tipus que hi havia al segle XVII, només en queden dues: la d'Arfa i la d'Oliana. Dels altres dos pous de gel, el de Cortiuda, resta en runes; del de la Seu d'Urgell només se'n té constància documental.

Els pous a l'Alt Urgell es van construir coincidint amb el que s'anomena "petita edat de gel". El tècnic del Consell Comarcal alturgellenc, Carles Gascón, explica que aquestes infraestructures s'utilitzaven "per conservar el gel per èpoques càlides i no per a fabricar-lo, ja que això es feia de forma natural en basses situades a prop dels pous".

Des de l'època antiga, el gel era molt important per a usos medicinals, ja que es destinava a la reducció de febrades, a tallar hemorràgies o a fer excipients per als medicaments. Gascón especifica que els usos alimentaris no eren tan habituals, però els canonges sí l'utilitzaven per a l'elaboració de menges, refrescos i gelats, a més de la  conservació de productes com el peix o la fruita.

En zones obagues i fredes

El lloc que es triava per a la construcció dels pous havia de ser "obac i fred, al costat d'un riu o una riera i no gaire lluny de les poblacions", indica l'arquitecte municipal de Ribera d'Urgellet, Antoni Fiol, que ha estat l'encarregat de la rehabilitació del pou de gel d'Arfa.

Per fer els pous s'aprofitava un turó o una paret natural. A sota terra es feia una construcció circular amb pedra seca d'uns nou o deu metres d'alçària i uns vuit d'amplada i es tancava amb una coberta amb forma de mitja esfera. La base era de còdols, que s'extreien del riu, i s'hi feia un petit reguerol que donava a l'exterior i que servia per extreure l'aigua provinent del gel que s'anava fonent. "Tenia una entrada a mitja alçada en forma de quatre per tal de tallar les corrents d'aire", assenyala l'arquitecte. "També hi havia un forat dalt de tot de la coberta per on es podia baixar el gel a l'hivern quan l'entrada mitja quedava tapada", ressalta Fiol.

El pou de gel d'Arfa el van construir els canonges de la Seu, que eren els qui comercialitzaven el gel. El capítol catedralici d'Urgell va ser un gran promotor d'aquestes construccions sota la seva jurisdicció, com era el cas d'Arfa, Isona, Oliana o la Vall de la Vansa. L'ajuntament de Ribera d'Urgellet ha invertit 84.000 euros en la rehabilitació del pou. Els diners els han aportat la Diputació de Lleida i el mateix consistori.

Nova museïtzació a Oliana

D'altra banda, el pou de gel d'Oliana, d'estructura idèntica al d'Arfa, ha canviat la seva museïtzació, que estava molt degradada. A més, per facilitar la visita, s'ha obert un túnel que s'endinsa uns tretze metres i arriba a la base de la construcció. A les parets d'aquest túnel s'hi han disposat plafons amb textos, fotografies i dibuixos didàctics per tal d'explicar l'extracció, conservació i comercialització del gel. L'actuació ha comportat una inversió de 8.000 euros, finançada amb fons provinents del Consorci Ruta dels Oficis d'Ahir (CROA).

En la nova museografia hi té un pes preponderant la imatge, amb diverses fotografies històriques de pous de gel, tot i que no n'hi ha cap del mateix pou d'Oliana, ja que no s'ha trobat cap mena de documentació relacionada. La restauració del Pou del Gel d'Oliana ha permetre salvaguardar aquesta singular construcció soterrada i, alhora, incorporar-la a la Ruta dels Oficis d'Ahir, promoguda pel Consell Comarcal i de la qual en formen part altres equipaments, com l'antiga farinera de Montferrer, la fàbrica de llanes d'Arsèguel i els museus de les Trementinaires a Tuixent, dels Raiers a Coll de Nargó, i de la Vinya al Pont de Bar.