L'Alt Urgell registra un creixement negatiu del PIB durant el 2010

L'Alt Urgell ha vist caure el seu Producte Interior Brut (PIB) en un 1,28% durant el 2010 i es troba a la cua de l'evolució de l'economia a la demarcació de Lleida. Així ho indica l'anuari econòmic de CatalunyaCaixa, que s'ha presentat aquest dilluns.

La davallada de l'activitat en el sector de la construcció (-6.67%) continua sent el gran llast econòmic. L'informe, en canvi, atribueix al sector primari els millors resultats de l'any passat (6,45%). També ha estat positiu el creixement de la indústria (5,64%), mentre que el sector serveis ha retrocedit un 1,64%.

El millor resultat a l'Alt Pirineu i Aran i a la demarcació de Lleida ha estat per a l'Alta Ribagorça, que ha crescut un 2,34%. També tenen un lleuger creixement a la zona pirinenca el Pallars Jussà (0,44%), el Pallars Sobirà (0,44%) i la Val d'Aran (0,24%), malgrat que l'impacte del sector de la construcció també hi és evident. A l'Aran, per exemple, es registra en aquest àmbit una variació interanual negativa de gairebé el 13,78%.

A la demarcació de Lleida vuit comarques han tornat a créixer el 2010, amb les excepcions del Pla d'Urgell (-0,97) i l'Urgell (-0,14).

Resultats generals

CatalunyaCaixa ha corregit les seves previsions de creixement de l'economia catalana pel 2011 entre el 0,6% i el 07% del PIB. La previsió del juliol de l'1,1%, i que responia a les bones dades registrades en les exportacions i el turisme durant el primer semestre, ha variat davant la crisi de desconfiança amb el deute públic esclatada a l'estiu.

Per comarques, l'entitat exposa creixements del 0,2% i el 0,1% per a les demarcacions de Barcelona i Tarragona el 2010, les més beneficiades per la bona marxa del turisme i la indústria, i del 0,2% a Lleida, gràcies a l'empenta de l'agricultura. Girona és la única demarcació que registra un decreixement del -0,3%, arrossegat per la forta caiguda de la construcció.

El turisme i les exportacions, motors de creixement

Malgrat el nul creixement registrat per l'economia catalana el 2010 (0,1%), les dades s'allunyen ja de la forta davallada del 4,1% registrada el 2009. Segons manifesta el catedràtic d'Economia Josep Oliver, les xifres mostren un "canvi de tendència" en el model econòmic. "Són canvis positius en el turisme i les exportacions industrials que malgrat que no tenen encara efectes immediats en l'ocupació, posen les bases per sortir de la crisi", afirma.

Així, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2011 de CatalunyaCaixa, el 2010 la indústria va registrar un creixement anual de l'1,8%, deixant lluny la caiguda del 13,6% registrada el 2009. La dada recull, sobretot, l'augment de la producció energètica (5,1%); però també l'augment de les exportacions industrials, que en els dos primers trimestres de l'any han augmentat un 18,4% i un 15,5% interanual, respectivament.

Destaca d'aquestes exportacions, l'augment de la quota de mercat en els països emergents. Així per exemple han augmentat aquest 2010 un 32% les exportacions als EUA i al Japó, prop d'un 35% a l'Amèrica Llatina o un 24% a l'Àsia emergent, mentre que a la zona euro, ho fan un 12,3%.

Els bons resultats d'aquests sectors han impulsat sobretot l'economia de la demarcació de Barcelona (0,2%), i en concret la seva àrea metropolitana, on l'activitat industrial creix un 1,3%; i també la de Tarragona (0,1%), en aquest cas per la bona evolució de la indústria energètica, que el 2010 ha avançat un 8,6%.

També destaca el bon comportament del turisme a Catalunya en un any en què es va registrar el màxim històric en pernoctacions hoteleres, 45 milions, un 11,3% més que el 2009. Barcelona capital ha encapçalat la bona marxa del turisme, amb un creixement del 24,6% respecte el 2009; seguit de les Terres de l'Ebre (17,5%) i el Garraf (12%). Només la Val d'Aran (-5%) i lLleida (-1,9%) registren en aquest àmbit caigudes, la Catalunya central es manté igual (0%), mentre que la Costa Daurada, el Maresme, la Costa Brava i els Pirineus, registren creixements per sota la mitjana catalana (11,3%).

Pel que fa al sector serveis, per primera vegada des que va començar la crisi, els serveis privats (o,8%) superen en creixement els col·lectius (-1,1%). Una dada que s'explica, d'una banda, per l'augment dels serveis vinculats a la indústria i a la exportació i, per l'altra, a les retallades en els serveis públics. En global, el sector serveis creix al conjunt de Catalunya un 0,4%.

Caiguda de la construcció d'habitatges

La construcció va mantenir el 2010 la seva caiguda i va decaure un 6,1%. L'obra civil va registrar un augment modest, de l'1,8%. La caiguda del sector s'explica sobretot per la davallada de la construcció d'habitatges, -16,9%; així com la construcció d'equipaments d'oficines i serveis, -9,6%. També cau, però més lleugerament, -0,8%, la rehabilitació.

Precisament aquesta caiguda de la construcció és el que més pesa en el conjunt de l'economia de les comarques de Girona, que el 2010 va caure un -0,3%. Els bons resultats en la indústria, que creix un 2,8%, i els serveis, que creixen un 0,5%, queden descompensats per la caiguda de la construcció, que en aquesta demarcació assoleix el 2010 el màxim de tot Catalunya, -8,2%.

La construcció cau també de forma destacada a la demarcació de Tarragona (-7,9%), mentre que es frena a Lleida (-5,8%) i a Barcelona (-5,3%). El volum d'habitatges en construcció es va reduir l'any passat un 35,2% al conjunt de Catalunya. Un 58% a Lleida, 45% a Girona, 37% a Tarragona i 25% a Barcelona.

L'estancament de l'agricultura

El sector primari va registrar al conjunt del país un avanç moderat del 0,3%. L'agricultura s'estanca (0%), i els retrocessos del sector forestal (-1,3%) i del pesquer (-14,6%) queden compensats per la ramaderia, que registra un creixement del 2,8%.

Malgrat aquestes dades generals, a la demarcació de Lleida el sector primari, que creix un 6,1%, empeny el creixement de l'economia del global de la demarcació (0,2%). Destaquen sobretot, pel seu pes, les produccions de fruita fresca (14,3%) i de cereals (8,7%).