La Pujada al Port de Salau reclama al Govern una "política més valenta" a favor del català i l'occità
El CAOC també insta els executius estatals a respectar ambdues llengües i a garantir-ne la seva presència en molts més àmbits. Veïns d'ambdós vessants s'han retrobat al límit entre el Pallars Sobirà i el Coserans
Les queixes, però, no s'han limitat al Govern català sinó que també s'adrecen als executius estatals de banda i banda de la frontera. Al govern francès, li exigeixen un "respecte total" per l'occità i per la seva cultura, en un moment en què aquesta llengua ja està en una situació totalment minoritària als territoris occitans. El mateix passa amb el català, que cada cop perd més espai en favor, bàsicament, del castellà.
El president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), Francesc Sangar, lamenta que, tot i que l'occità està en una situació encara pitjor, tant aquesta llengua com el català "no ocupen el lloc que haurien d'ocupar dins la societat", perquè els governs espanyol i francès prioritzen l'expansió o imposició del castellà i el francès, respectivament. Sangar creu que cal "remoure consciències" per defensar la diversitat lingüística i cultural del país, cosa que entenen que passa per exigir i garantir legalment la presència del català i de l'occità en molts més àmbits.
Recuperar la relació amb Occitània
La Pujada al Port de Salau va néixer amb l'objectiu de recuperar les relacions d'amistat, culturals o comercials que al llarg de la història hi ha hagut entre les valls dels Pirineus català i occità. Uns intercanvis que, almenys pel que fa al Pallars i l'Arieja, s'han anat perdent per motius polítics i per la manca de modernització de les comunicacions. Antigament, el Port de Salau fou un indret determinant en els moviments entre els dos vessants dels Pirineus i, per aquest motiu, fins ben entrat el segle XX encara hi havia una duana a Alòs d'Isil. Però l'impuls de noves carreteres i vies fèrries per d'altres valls pirinenques va deixar aquest pas totalment obsolet al llarg del segle passat.
Per això, una altra de les reivindicacions habituals de la trobada és la construcció del túnel de Salau, tot i que aquest projecte ha perdut força els darrers anys, per la manca de voluntat de les administracions superiors per construir-lo i perquè l'esdeveniment s'ha centrat més en els vessants cultural, polític i social.
Entre dues i quatre hores a peu
Aquesta manca de comunicacions modernes fa que encara avui només es pugui arribar al cim del port com s'havia fet sempre: a peu. Des de la part catalana, el recorregut comença al refugi del Fornet, o bé des del pont de Perosa, i per arribar a dalt de tot es triga entre dues hores i dues hores i mitja. En canvi, pel vessant occità i passant pel poble de Salau, calen més de 4 hores de camí, amb un desnivell de més de 1.000 metres.
Quan els participants es troben al coll, autoritats de la zona fan els seus parlaments i els participants intercanvien productes típics dels dos costats -com ara formatge, vi, galetes, xocolata o embotits- i ballen danses tradicionals. La festa s'acaba amb una gran rotllana cantant el "Cant dels adéus" i una foto de família. Com a actes previs, dissabte a la tarda l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu va acollir una conferència sobre el Parc Pirinenc de les Tres Nacions, a càrrec del director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga. El toc festiu el va posar a la nit el grup Semproniana, amb un concert i ball de música tradicional occitano-catalana a la plaça de l'Església d'Esterri d'Àneu.
