L'Arxiu Comarcal rememora la figura de Llorenç Tomàs i Costa

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ofereix aquest dimecres, a les 8 del vespre, una xerrada d'història sobre la figura de Llorenç Tomàs i Costa, religiós i polític urgellenc que va estar implicat activament en la Guerra de Successió.

Amb el lema 'Entre l'Església, la política i l'exili', la historiadora Neus Ballbé explicarà la vida del personatge que dóna nom a un dels principals carrers de la ciutat. Alhora, en mostrarà al públic la seva documentació original, que es conserva a l'Arxiu Comarcal. 

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1660-Viena, 1738) va ocupar diversos càrrecs als bisbats de Vic i Solsona. Com a rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 1705, va impulsar la trobada de personalitats de la petita noblesa d'Osona que cristal·litzaria en el Pacte dels Vigatans, l'inici oficial de l'aixecament de Catalunya contra Felip V i a favor de l'arxiduc Carles.

Durant el conflicte, Tomàs i Costa va ser Canceller del Principat de Catalunya, Abat de Santa Maria d’Amer i de Roses, Capellà d'Honor de Carles III i Tresorer de la Catedral de Barcelona. Després de la guerra, a l'exili, va ser agent de l'Imperi Austrohúngar a Roma i Regent del Consell de Santa Clara de Nàpols. El 1754 les seves despulles van ser portades a la Seu, on reposen a la capella del Roser de l'antic convent de Sant Domènec.

Xerrada sobre el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats

D'altra banda, el proper dimecres dia 18, a les set de la tarda, l'Arxiu oferirà la presentació de la restauració del Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d'Urgell. Aquest document va establir les normes de la Seu des del segle XV i fins a la seva abolició per part de Felip V, que al segle XVIII va suprimir totes les lleis catalanes i va imposar el Decret de Nova Planta.

L'acte serà presidit per l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i anirà a càrrec de la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé; de la restauradora del llibre, Carme Balliu; i de l'arxiver municipal, Lluís Obiols.