L'Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell custodia un quilòmetre linial de documents
L'espai ha estat reformat per millorar la conservació i la seguretat d'aquest patrimoni Entre les joies del recinte hi ha un text literari en català del segle XII i una de les Bíblies més antigues de Catalunya
El nou Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, inaugurat recentment, conserva "un quilòmetre linial de documents", segons ha explicat mossèn Benigne Marquès, arxiver diocesà durant més de quaranta anys. La instal·lació està situada a l'església dels Dolors, del segle XVI, a la Seu d'Urgell.
El nou espai permet reunir en un sol lloc tota la documentació que fins a l'actualitat estava recopilada en diverses sales del Palau Episcopal. Les noves instal·lacions reuneixen les condicions de manteniment i seguretat adients.
Per fer-ne l'adequació, primer de tot es va fer un buidatge de l'interior de l'església que ha permès crear-hi un dipòsit blindat de ciment armat, on s'hi dipositen els tres arxius que conformen l'arxiu: el diocesà, el capitular i els fons d'arxiu parroquial.
Pergamins medievals
El document més antic que es conserva a l'arxiu, segons explica Benigne Marquès a l'ACN, és un pergamí de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, datat entre els segles IX i XI al municipi de Ribera d'Urgellet. Marqués recorda que "tot i que no se n'han trobat els vestigis al municipi, encara existeix una partida coneguda com Codinet".
El document més preuat per l'arxiver, però, és que que, segons assegura Marquès, "és el primer text literari escrit en català". El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el 'Liber Iudicum'. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i estudi.
Entre les parets del nou edifici dels arxius de l'Església d'Urgell també s'hi guarda la que és "probablement la Bíblia més antiga, o almenys de les més antigues, conservades a Catalunya". Benigne Marquès ha assenyalat que es tracta d'una Bíblia manuscrita en dos volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es tracta d'un manuscrit sense il·lustracions.
Marqués assenyala que amb l'obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a l'arxiu, que afirma "són d'allò més variat". Hi ha "estudiosos de la història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de persones que ens visiten". En aquest sentit, Marqués explica que un perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de la música, ja que "l'arxiu té un important fons relacionat amb la música".
Un dels estudiosos que visita l'arxiu és Josep Maria Prenafreta, per recuperar la història del seu poble, Vallverd, al Pla d'Urgell. Prenafreta explica que "a més de les partides de naixement, casaments o defuncions en aquella època també s'hi anotaven altres coses molt útils quan vols explica la història del poble com ara baralles, crims, si algú havia caigut a l'estany o persones tancades a la presó".
