L'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran organitza la Setmana de l'Habitatge, que ha inclòs un acte a Organyà

L'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran ha organitzat la seva Setmana de l'Habitatge Cooperatiu, un cicle de quatre trobades celebrades arreu del territori pirinenc amb l'objectiu  de "donar a conèixer aquest model d’accés a l’habitatge" i "explorar el seu potencial com a resposta als reptes d'accés a l'habitatge a la zona. Les jornades s'han dut a terme a Organyà, Alp, la Pobla de Segur i el Pont de Suert. 

La idea d'organitzar aquesta setmana va sorgir, expliquen, d'una enquesta impulsada per l'ateneu mateix de la qual en van concloure que veien "un elevat interès ciutadà" per aquest sistema, "però també un important desconeixement sobre el seu funcionament". Per fer-la han rebut el suport de l'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), amb qui impulsen conjuntament la Taula d'Habitatge. En aquests sessions s'han explicat experiències ja iniciades de cooperatives. A Organyà es va parlar de l'activitat de Cal Blanxart, una iniciativa impulsada en un edifici del barri vell de Berga, i a la resta de xerrades es va explicar els casos de Cal Casas, Repoblem i SomTribu. També s'ha parlat del projecte Llosats, que vol implantar aquesta mateixa línia amb una actuació a l'Alt Pirineu. 

Les xerrades, segons l'ACAPA, "han permès mostrar la diversitat de fórmules que existeixen dins l'habitatge cooperatiu", que van "des de models basats en la compra o el dret de superfície fins a opcions de lloguer a llarg termini", amb "diferents graus de vida comunitària". També s'han abordat els principals reptes que afronten aquests projectes. En aquest sentit, han reconegut els problemes derivats de l'elevat cost tant del sòl com dels materials i els processos de construcció, que s'afegeixen al fet de tractar-se d'"un territori amb una forta pressió sobre el mercat de l'habitatge". 

Un dels conceptes compartits durant les jornades ha estat el de la "triple construcció", que descriu la necessitat de "desenvolupar simultàniament el grup humà, el projecte immobiliari i la seva viabilitat econòmica i financera". Pel que fa als possibles beneficis respecte del mercat convencional, s'hi ha destacat "l'estabilitat residencial, l'arrelament al territori, la generació de comunitat" i "la retirada progressiva d'habitatges" del que consideren com a "dinàmiques especulatives del mercat".

Les trobades han servit també per crear espais de contacte entre administracions locals, grups impulsors i persones interessades. Alguns ajuntaments han exposat la disponibilitat de possibles espais o immobles per desenvolupar iniciatives d'habitatge cooperatiu, mentre que grups emergents han pogut intercanviar experiències amb projectes de llarga trajectòria. Des de la iniciativa Llosats creuen que cal "construir aliances entre administracions, grups impulsors, cooperatives especialitzades i ciutadania" per tal que sigui econòmicament viable aquesta idea.