L'Audiència Nacional arxiva la investigació a la Seu sobre el suport a la Declaració del Parlament

L'Audiència Nacional espanyola ha arxivat finalment la investigació que havia obert a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per la moció amb què es donava suport a la Declaració del Parlament de desconnexió amb l'Estat espanyol. L'anunci l'ha fet l'alcalde urgellenc, Albert Batalla, en el transcurs del plenari celebrat aquest dilluns a la nit, en què precisament la CUP havia presentat una moció en què proposava la "desobediència" a les institucions judicials espanyoles amb relació al procés d'independència. El conjunt de la moció va ser desestimat per la resta de grups.

Albert Batalla va detallar que la sala 4 de l'Audiència els ha comunicat el tancament de les diligències "explicitant que no hi ha cap mena de delicte en l'opinió que els regidors i regidores, tant si hi estan a favor com en contra, havien exercit el passat 11 de novembre".

Darrerament la sala 2 del mateix òrgan judicial ha obert de manera simultània un requeriment indiscriminat contra tots els ajuntaments sobiranistes, però Batalla ha remarcat que la decisió de la sala 4 invalida aquest procés pel que fa a la Seu, perquè "no es poden jutjar dues vegades uns mateixos fets". Per això, l'Ajuntament es limitarà a fer saber a la sala 2 l'arxivament del cas per part de la sala 4.

Amb relació a aquesta ofensiva judicial, CiU i ERC van expressar el suport a alguns dels punts de la moció de la CUP, com ara la crítica a la "politització manifesta de les institucions judicials espanyoles" davant del procés sobiranista i la solidaritat amb els càrrecs municipals citats pels jutges, com ara l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós -investigada per penjar l'estelada al balcó de l'ajuntament- o bé Joan Coma, regidor de la CUP a Vic imputat per l'AN per "sedició". Tanmateix, des de l'equip de govern l'alcalde, Albert Batalla, va considerar que ara mateix no és el moment de trencar definitivament amb l'Estat espanyol i que "ja és prou complicat el procés com perquè posem pressió sobre treballadors públics que puguin ser encausats". Batalla rebutjava així el punt de la moció que instava el Departament d'Interior a evitar que agents dels Mossos d'Esquadra obeeixin ordres de la justícia espanyola.

En la mateixa línia, el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, es va mostrar "d'acord amb tots els punts de la moció excepte amb la desobediència". Viaplana creu que optar ara per aquesta via podria ser contraproduent per a l'independentisme i creu que el que cal és donar més ressò als àmbits en què s'està avançant en aquest objectiu. Va esmentar, entre d'altres, l'Agència Catalana de Tributs, el disseny del nou Codi Civil Català, l'Agència de Protecció Social i el fet que per primera vegada hi ha una majoria independentista al Parlament, tal com es va reflectir en la declaració del 9 de novembre.

Des de Compromís x La Seu, Òscar Ordeig va justificar l'abstenció perquè, tot i rebutjar "que companys de l'Ajuntament puguin ser investigats per opinions polítques", estan "en contra de desobeir la justícia". Ordeig es va referir a les paraules de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que afirma que "a Espanya hi ha un bon sistema judicial, però en determinades instàncies està polititzat" i va lamentar "l'excés de zel de la Fiscalia", però va concloure que "les lleis s'han d'intentar canviar, però no s'han de desobeir". També va demanar que es deixi els Mossos d'Esquadra al marge d'aquest debat.

Per la CUP, Pau Lozano va defensar novament que sí que és necessari "no col·laborar més amb la justícia espanyola" en un moment com l'actual per avançar en "el mandat democràtic" emanat de les darreres eleccions al Parlament. Lozano creu que "si s'aconsegueix que això ho facin tots els ajuntaments catalans, el problema no el tindran els ajuntaments sinó la justícia espanyola", a la qual ja considera "totalment deslegitimada i polititzada" atesa la "persecució indiscriminada" que ha obert contra ens públics, regidors i entitats sobiranistes de tot Catalunya. Lozano insta a "recuperar la força del carrer per tornar a avançar cap a la independència".