"Tranquil·litat" a l'Ajuntament de la Seu enfront la denúncia de l'Audiència per la moció sobiranista

Dos jutjats de l'Audiència Nacional espanyola han obert suposadament diligències contra els ajuntaments de la Seu d'Urgell i de Celrà (Gironès) per investigar si els membres del ple municipal "van cometre delictes de rebel·lió, sedició i d'altres" en aprovar una moció de suport a la resolució del Parlament per iniciar el procés d'independència de Catalunya. Així ho assegura una informació publicada pel diari madrileny 'El País'. Tanmateix, des del consistori urgellenc han assegurat que de moment no han rebut cap notificació d'aquesta suposada denúncia i que en tot cas, si es confirma, preveuen que "no tindrà recorregut", perquè el text és només "una opinió política" i no suposa cap obligació administrativa ni econòmica per a la ciutat. En el cas de la Seu, la resolució va ser aprovada amb el vot favorable de CDC, ERC i la CUP, mentre que Compromís X La Seu va oposar-s'hi.

Les causes judicials tenen el seu origen en els escrits de la Fiscalia en els quals s'“insta” a identificar els regidors que van adoptar els acords i en reclama documentació. Les diligències es van obrir als jutjats centrals d'instrucció 1 i 4 de l'Audiència Nacional a partir dels atestats que havia fet la Guàrdia Civil. Els informes policials s'havien redactat després de l'ordre remesa pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, en què se'ls instava a enviar informació quan tinguessin coneixement de l'adopció d'acords institucionals “fent cas omís de la decisió del Tribunal Constitucional”, que va suspendre la resolució independentista del Parlament de Catalunya l'11 de novembre, mitja hora abans de la celebració del ple de la capital alturgellenca.

En nom dels tres grups que van aprovar la moció -i que representen 11 dels 17 regidors del consistori-, l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha assegurat aquest migdia que han rebut la notícia amb "plena tranquil·litat" perquè es tracta d'una moció "de caire estrictament polític, d'opinió" i que "no suposa cap mandat concret per a l'Ajuntament, ni l'obertura de cap acte administratiu ni cap acció que suposi un cost econòmic, tal com ja es va explicar en el moment d'aprovar-la".

Batalla ha llegit una declaració de resposta en la qual ha recordat que aquest mateix text ha estat aprovat paral·lelament per centenars d'ajuntaments catalans més, a proposta de les dues principals entitats municipalistes del país, l'ACM i l'AMI. El també diputat emmarca aquesta aprovació en "la facultat de pronunciar-se, sense efectes jurídics, sobre assumptes d'interès general per part dels ens locals, i dels seus regidors, i que troba l'empara en la legislació". Finalment, l'alcalde ha reivindicat que els conflictes polítics, com l'actual a Catalunya, "s'han de resoldre des de la política i no des de la justícia".

Atac al dret d'opinió

En la roda de premsa també hi ha intervingut el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, que ha defensat "el dret d'opinió" dels regidors i regidores. Viaplana recorda que en la moció "només s'ha expressat una opinió, que actualment és majoritària tant a Catalunya com a la Seu", i apunta que "que se sàpiga, fins ara opinar no està penat". També ha remarcat que la moció va en concordança amb el "respecte per la decisió majoritària del Parlament, tal com s'ha fet en d'altres ocasions". El regidor republicà afirma "no entendre" la "desproporció de les actuacions de l'Estat espanyol, ja que les diligències obertes, si són certes, no tenen recorregut, i només estan destinades a crear incertesa".

El Jutjat Central número 4 de l'Audiència Nacional investiga l'Ajuntament de la Seu d'Urgell per aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre. La Fiscalia va presentar un escrit idèntic en cada jutjat, datat el 25 de novembre, en el qual raona que les mocions a favor de la resolució independentista poden constituir "un delicte de sedició i rebel·lió" perquè, tot i reconèixer "que no s'empra força o violència", com exigeix el Codi Penal, s'està impedint a la pràctica “l'aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions”. La Fiscalia hi afegeix que, “a més de canviar l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional”, els acords secessionistes dels ajuntaments “tindrien encaix penal també com a delictes contra la forma de govern”. A més a més, la Fiscalia entén que els alcaldes i els regidors que van votar a favor d'aquestes mocions podrien ser acusats de "prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i ús indegut de fons públics".