Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'economia de l'Alt Urgell es va contraure un 12,3% al 2020 per l'efecte del coronavirus i les restriccions

L'economia de l'Alt Urgell es va contraure un 12,3% al 2020 per l'efecte del coronavirus i les restriccions

Els descensos més marcats van ser en la construcció i els serveis, amb més d'un 13%, però el sector primari va créixer un 2,1%. Totes les comarques catalanes van experimentar un creixement negatiu, amb una mitjana de -11,3%, i el més pronunciat va ser a l'Aran (-23,2%)
11/11/2021 18:05

L'economia de l'Alt Urgell es va contraure en més d'una desena de punts (-12,3%) l'any 2020, a causa de la crisi de la COVID-19 i dels diversos confinaments i restriccions que van aplicar les administracions superiors per contenir la pandèmia, des de l'inici de l'estat d'alarma -que va ser el 14 de març- i al llarg de la resta de l'any.

Per sectors, el que va patir una reculada més gran va ser la construcció (-13,8%), seguida de prop pels serveis (-13,5%). La indústria també va perdre activitat, però de manera més moderada (-6,2%). En canvi, el sector primari de la comarca -agricultura i ramaderia- va créixer un 2,1%, tot coincidint amb un augment de la demanda de determinats aliments per part dels consumidors particulars. Aquestes i moltes més dades apareixen a l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2021, que ha publicat aquest mes la Fundació Antigues Caixes Catalanes, novament sota la direcció del catedràtic d'economia Josep Oliver. L'estudi, de 140 pàgines, permet posar xifres a l'impacte real que han tingut el coronavirus i les restriccions en l'economia, tant a nivell de país com a cada comarca i territori.

En comparació amb la mitjana de tot Catalunya, la contracció general de l'economia de l'Alt Urgell va ser lleugerament per damunt, concretament un punt (l'índex general va ser del -11,3%), si bé en els serveis la diferència és de prop de dos punts (a Catalunya el descens va ser del -11,7%). Per contra la indústria de la comarca va resistir el cop millor que a la resta del país (on la contracció va ser del -15,4%, quasi dos punts més). El mateix va passar amb els serveis (-9,0%), que de mitjana van caure quasi tres punts més que a l'Alt Urgell, i amb el sector primari (-2,6%), quatre punts i mig per sota del resultat urgellenc, que va ser en positiu.

Contracció del 15% a la Cerdanya

Pel que fa a la Cerdanya, la contracció general va ser molt més pronunciada (-15,2%), sobretot a causa de la paralització del sector serveis (-16,1%), afectat primer per l'estat d'alarma, després pels confinaments de cap de setmana i finalment pel confinament comarcal que el Procicat va dictar-hi a l'època de Nadal. També van decaure la resta de sectors cerdans: construcció (-14,6), indústria (-5,8) i primari (-3,4).

Tot i això, el descens econòmic més gran, tant del Pirineu com de tot Catalunya, es va viure a l'Aran, que va perdre quasi una quarta part del seu valor afegit brut (VAB): un descens total de -23,2%, molt focalitzat en els serveis (-27,4) i la construcció (-20,1). Tot i això, la pandèmia pràcticament no es va notar en la indústria i la ramaderia araneses, amb descensos molt moderats (-0,7 i -1,6 respectivament).

A l'altre extrem, el Pallars Sobirà és la comarca de l'Alt Pirineu que va resistir millor les restriccions en termes generals, amb una contracció de només un -5,7%, la meitat que la mitjana catalana i la tercera millor xifra del país, per darrera de la Segarra (-2,0) i la Ribera d'Ebre (-5,3). Així, a la comarca pallaresa, els forts descensos en serveis (-19,1) i construcció (-16,3) es van compensar amb un fort creixement del sector primari (+11,4) i una lleugera millora de la indústria (+0,4).

El Pallars Jussà també va reforçar l'activitat agrària (+7,5%) i la indústria (+0,8), però el seu decreixement va ser més marcat, amb un valor general de -7,9%, a causa dels descensos en els dos sectors amb més pes: serveis (-12,1) i indústria (-11-4).

Finalment, l'Alta Ribagorça va experimentar un retrocés un punt per sota la mitjana (-10,2%). Com a la resta de l'Alt Pirineu, els sectors més castigats als municipis ribagorçans van ser la construcció (-17,1) i els serveis (-15,9), mentre que la indústria va baixar poc (-2,0) i l'agricultura i la ramaderia van viure un fort increment (+10,8).

 

Dades tècniques sobre l'Alt Urgell

A nivell més tècnic, l'Anuari Econòmic Comarcal conclou que a l'Alt Urgell la crisi de la COVID-19 "va afectar severament", però que això "va tenir un trasllat moderat al mercat de treball, en part mercès als ERTO i les mesures de suport als autònoms: al segon trimestre, el 23,2 % dels afiliats va estar protegits; d’aquesta manera, en el conjunt del 2020, l'afiliació a la comarca va caure d’un -3,6 %, mentre els aturats s’incrementaven d’un 25,3 % i la taxa de desocupació se situava en el 12,5 % en el tercer trimestre del 2020, per sobre el 9,3 % del mateix trimestre del 20192.

Aquestes davallades han absorbit parcialment les millores en VAB que s’havien acumulat entre el 2013 i el 2019, de forma que el generat el 2020 es troba un -2,2 % per sota, mentre que en afiliació es mantenen part dels guanys (la del 2020 està un 5,4 % per sobre de la del 2013).

La forta caiguda del VAB terciari no reflecteix la intensitat del xoc de la COVID-19 a l’Alt Urgell, ja que es va contrarestar parcialment amb l’augment del VAB dels serveis col·lectius (4,2 %). Així, estrictament pels privats, la caiguda fou d’un insòlit -18,1% que, quan es davalla als serveis personals (un 60,1 % del VAB terciari), encara s’accentua més (-22,8 %). En aquest àmbit, les pèrdues d’afiliats foren particularment destacades als serveis de menjar i beure (-13,4 %), allotjament (-16,3 %), entreteniment (-13,3 %) i comerç al detall (-8,2 %). Tot plegat, la contracció de l’afiliació dels serveis fou d’un -4,0 %, cosa que situa els 4.036 afiliats del 2020, un 6,7 % per sobre els del 2013.

La contracció relativament continguda del VAB industrial reflecteix la dualitat de prou intenses caigudes de les manufactures (-8,1 %) i modestes pèrdues a energia i aigua (-0,8 %), una branca que a l’Alt Urgell aporta més del 25 % del VAB industrial. Les pèrdues manufactureres reflecteixen la de les seves principals branques: alimentació (-4,0 %) i equip electrònic i òptic (-15,0 %); amb aquesta dinàmica, l'afiliació al sector va caure d'un -2,1 %.

Els resultats de la construcció a l’Alt Urgell estigueren condicionats per la forta caiguda de l’obra civil (45 % del VAB), amb una reducció del -20,2 %, i la contracció menor de la branca d'instal·lacions i acabat d'edificis (més del 33 % del VAB), que va caure d’un -3,6 %. Del seu costat, els habitatges iniciats foren 9, lluny dels 30 del 2019. L’afiliació va reflectir aquesta dinàmica amb un descens conjunt d’un -4,8 %.

Finalment, en el primari, l’augment del VAB reflecteix els bons resultats de la ramaderia (que va créixer d’un 2,3 %), pels resultats de la llet, al mateix temps que l'agricultura augmentava d'un 2,3 %, recollint el creixement nul de les plantes farratgeres i l’increment destacat dels cereals.

Contracció global d'un 13,4% a l'Alt Pirineu

Pel que fa a les dades generals de les comarques de l'Alt Pirineu, l'informe diu que "la COVID-19 hi va tenir un efecte particularment negatiu" per la paralització del turisme i dels serveis en general, a causa de les restriccions. D’aquesta manera, al 2020 el VAB es va contreure d’un -13,4 % a la regió pirinenca, superant la davallada mitjana del -11,3 % de Catalunya i també la de l'Alt Urgell (-12,3).

Aquesta més pèrdua notable expressa la caiguda de l’activitat dels serveis, el principal sector (vora el 74,3 % del VAB el 2019), que va caure d’un molt elevat -17,7 %, mentre també es contreien la construcció (-15,3 %) i, de manera molt més moderada, la indústria (-2,0 %) , al mateix temps que el primari augmentà d’un destacat 9,2%.

Com a resultat d’aquesta dinàmica, les pèrdues del VAB del 2020 han absorbit les millores postcrisi financera de la recuperació 2013-2019, de forma que el VAB generat el 2020 es troba un -2,5 % per sota els mínims del 2013, uns resultats força pitjors que els de Catalunya (+4,5 %). En canvi, en el mercat de treball el saldo des del 2013 al 2020 ha millorat: els 25 mil afiliats del 2020 se situen un 8,0 % per sobre els de 2013.

La contracció molt intensa del VAB es va reflectir parcialment en un empitjorament clar de la situació del mercat de treball, on els afiliats a la Seguretat Social varen caure d’un notable -7,2 %, una pèrdua molt més elevada que el -3,3 % català i la més alta entre els diferents eixos del país. Aquesta disminució va tenir lloc malgrat l’existència de mecanismes de protecció de l’ocupació, com els ERTO o les ajudes a autònoms que temporalment deixessin l’activitat. De fet, en el segon trimestre del 2020, es van autoritzar 1,1 mil expedients d'ERTO, que protegien 4,7 mil assalariats, mentre que l'atur va presentar una intensa alça del 32,8 % (dels 2,3 mil del 2019 als 3,1 mil del 2020).

  • Polígon industrial de Montferrer (Foto: arxiu)
  • El Pallars Sobirà, la comarca pirinenca que va resistir millor la crisi sanitària (Foto: @jicervera)