Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'embassament d'Oliana, a menys de la meitat de la seva capacitat, amb 37 Hm3

L'embassament d'Oliana, a menys de la meitat de la seva capacitat, amb 37 Hm3

El pantà de Rialb està al 36%, amb 145 Hm3. La UdL atribueix els baixos nivells actuals al poc volum de pluges de la tardor, però també a la fi de la campanya de regadiu a Lleida, i creu que de moment la situació no és greu a llarg termini
Estat actual de la capçalera del pantà de Rialb, a l'Alt Urgell (Foto: ACN)
11/11/2021 10:50

L'embassament d'Oliana és actualment a menys de la meitat de la seva capacitat. Segons dades d'avui mateix de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, actualment el pantà de l'Alt Urgell emmagatzema 37,43 hectòmetres cúbics; és a dir, el 44,38% del seu espai. Més avall, a cavall de l'Alt Urgell i la Noguera, la presa de Rialb disposa de 145,71 Hm3. Tot i ser una xifra molt més alta, es tracta d'un percentatge força més baix (36,11%), tenint en compte que aquesta megainfraestructura té una capacitat màxima de 406 HM3. A més a més, la xifra actual és la meitat de la d'ara fa un any, que era de 294 Hm3.

Des de la Universitat de Lleida atribueixen aquests baixos nivells actuals al poc volum de pluges del que portem de tardor, però també al fet que ara s'ha acabat la campanya de regadiu a la regió de Lleida, que és la principal beneficiària d'aquests embassaments del Pirineu. Ramon Batalla, catedràtic de Geografia Física de la UdL, creu que, tot i aquest ús intensiu d'aigua per a rec a la plana, l'actual sequera "encara està lluny dels nivells d'alerta que pressuposarien problemes a llarg termini". Batalla considera que la sequera actual "és conjuntural".

En una entrevista a l'ACN, el professor ha dit que la tardor d'enguany "és una mica seca o anormalment seca" en alguns punts de Catalunya, on ha plogut entre un 30% i un 50% menys del que ho fa de forma habitual. En tot cas, i malgrat aquests percentatges, conclou que en general les reserves dels embassaments "encara són altes", amb l'excepció de punts com la conca de la Muga (a l'Alt Empordà) i alguns trams dels rius Fluvià i Anoia, on "els aqüífers estan molt baixos". L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha decretat una "prealerta" per fer un "seguiment més puntual" de l'evolució de les reserves.

Nivells millors a les conques internes

A les conques internes de Catalunya, el nivell dels embassaments és ara més alt que a la conca del Segre: al 65%. Una dada que, de fet, és semblant o una mica per sota de la mitjana dels darrers 5 o 10 anys. Per això, i tenint en compte que preses com les de la Baells, Sau i Susqueda abasteixen la gran majoria de la població catalana, Batalla defensa que "ens trobem lluny dels nivells d'alerta que pressuposarien problemes a llarg termini, com va passar fa 12 anys amb la important sequera que va patir Catalunya". El catedràtic conclou que de moment el sistema "no pateix estrès", malgrat que les imatges actuals de les cues d'alguns embassaments, com els d'Oliana i Rialb, puguin donar aquesta sensació.

El professor de la UdL recorda que, en termes tècnics, l'any hidrològic arrenca a l'octubre i, per tant, ara cal esperar que finalitzi la tardor i comenci l'hivern per poder preveure, segons les pluges que acabin caient, si hi haurà problemes de manca d'aigua de cara al 2022. 

Segons l'informe setmanal publicat per la CHE, els índex de sequera basats en les reserves d'octubre de 2021 situen la conca del Segre en "alerta taronja". L'ens regulador de tota la conca de l'Ebre divideix en quatre colors aquest criteri: verd (normalitat), groc (prealerta), taronja (alerta) i vermell (emergència). Actualment només hi ha en emergència la zona d'Aragó-Arbas; i en alerta, a banda d'àrea del Segre, la dels rius Gállego i Cinca.

El regadiu s'emporta el 90% de l'aigua dels pantans a les conques de l'Ebre

Ramon Batalla reconeix que el regadiu de planes com la de Lleida és la principal font de consum d'aigua en conques com les d'Ebre, i amb molta diferència. De fet, aclapara gairebé el 90% del total.

En canvi, a les conques internes de Catalunya, l'ús de l'aigua acaba sent de caràcter urbà, a causa de la sobrepoblació de l'àrea metropolitana de Barcelona (4,5 milions d'habitants), però també per d'altres causes com ara l'ús de piscines particulars en urbanitzacions. Batalla creu que això podria arribar a ser un problema en un futur. Per això, opina que cal "plantejar i debatre si el cost-benefici d'aquesta gestió paga la pena, quan hi ha una despesa important en dessaladores a la costa que gasten molta energia per fer aigua potable que al final s'acaba fent servir per omplir piscines".

Finalment, l'estudiós adverteix que els ecosistemes fluvials de Catalunya"estan sota molta pressió". A aquest problema de sostenibilitat hi contribueix un augment demogràfic exponencial: els darrers vint anys Catalunya ha incrementat la població en un 25%, i en sis dècades el país ha multiplicat per dos el nombre d'habitants, passant de 3,8 milions -a finals dels anys 50- als actuals 7,6 milions.

Mostrar formulari de contacte