L'equip de govern de les Valls d'Aguilar reitera que la sentència sobre Argestugues no és ferma
El consistori recorda que s'ha presentat un recurs i rebutja l'exigència del PSC-Progrés perquè es deshabiti la casa L'alcaldessa, Rosa Fàbrega, fa una crida a trobar una solució que no passi per l'expulsió dels residents actuals
L'equip de govern de l'Ajuntament de les Valls d'Aguilar ha reiterat que no farà fora de la casa d'Argestugues els actuals residents mentre no hi hagi una sentència irrevocable. Des del consistori han rebutjat la proposta presentada per la portaveu del PSC-Progrés, Dolors Vidal, de dur a terme el desnonament de manera immediata, així com l'exigència de dimissió a l'alcaldessa, Rosa Fàbrega.
En un comunicat, Fàbrega ha recordat que s'ha presentat un recurs de cassació i que, per tant, la sentència encara no és ferma. Paral·lelament, ha fet una crida a "trobar la millor solució per a tothom i amb l'ajuda de tots", en referència a la situació de la vintena de veïns d'origen alemany i austríac que viuen a l'immoble.
En aquest sentit, Rosa Fàbrega ha criticat l'actitud de Dolors Vidal i Rosa Bullich ja que considera que "des que van entrar en política municipal van començar uns atacs molt agressius per fer fora del municipi aquests veïns". Segons detalla, la legislatura passada Progrés va intentar des de l'equip de govern desempadronar 22 veïns alemanys d’Argestugues i la Guàrdia d’Ares i alhora "els van fer marxar del bar municipal de Noves de Segre, que havien regentat durant 7 anys, que era l’únic de tot el municipi, i que ara està tancat".
L'origen del conflicte
Pel que fa a l'origen del conflicte, des de l'Ajuntament atribueixen a un error administratiu el fet "que part de la casa es construís, ara farà quaranta anys, en un terreny de 200 m2 que era propietat de l'Església i que posteriorment es va inscriure com a comunal".
Rosa Fàbrega recorda que "la casa i la granja d’Argestugues van ser construïdes per una empresa privada ara fa 40 anys, justament quan el pare de Dolors Vidal era alcalde de les Valls d’Aguilar". I assegura que "es va construir de bona fe, demanant els permisos corresponents i a la vista de tothom". Segons Fàbrega, "l’any 1975, tot coincidint amb la mort de Franco, les coses no estaven tan ben organitzades com ara i no es tenia accés a tanta informació". En aquest sentit, remarca que "l'Ajuntament no ha pagat mai ni una totxana d'aquesta casa".
Des del consistori també apunten que "als anys 90, l’ajuntament de les Valls d’Aguilar va intentar resoldre la situació acordant pel ple fer una permuta des terrenys". El Jutjat de Primera Instància de la Seu va entendre que l'ajuntament havia de finalitzar els tràmits pertinents per fer-la efectiva. El grup de residents actuals s'hi va instal·lar ara fa 15 anys i, segons detallen des de l'alcaldia, "porten la granja d’ovelles i cabres i practiquen l’agricultura biodinàmica".
L'alcaldessa, finalment, afirma que "l’Ajuntament ha de vetllar veritablement pel bé de tots els veïns, cosa que no significa desnonar les persones".
