Les cases rurals demanen equiparar normatives amb els pisos turístics per evitar la "competència deslleial"
Un manifest recull les peticions del sector, que ha tancat l'estiu amb menys usuaris. Els clients prioritzen el preu davant la qualitat del servei
La Federació de Cases Rurals de Lleida alerta de la “competència deslleial” que està patint el sector amb la irrupció dels habitatges d’ús turístic. Segons ha concretat el president de l'entitat, Mario Mata, s’ha produït un creixement “desmesurat” d'aquest tipus d'oferta, que actualment representa el 30 per cent de les places d'allotjament, enfront del 6 per cent del turisme rural.
Per solucionar aquesta diferència, la Federació demana una equiparació de les normatives, ja que ara per ara és "impossible" abaixar preus. A més, el sector avisa que, si la situació continua, es veuran abocats a “tancar definitivament”. De fet, la temporada d’estiu s'ha clos amb menys usuaris. "El moment econòmic actual fa que es prioritzi el preu per sobre de la qualitat del servei", ha indicat Mata.
En aquest sentit, la Federació recorda que el turisme rural sempre ha estat un element “dinamitzador” de l’economia local, sobretot a la demarcació de Lleida, territori on tradicionalment el aquests allotjaments han estat capdavanters. Mata ha destacat que el seu sector "ha contribuït a fixar població, diversificar l’activitat ramadera i a empoderar les dones, a més d’ajudar a créixer altres negocis, com ara botigues, restaurants o artesans".
Més de 4.500 habitatges d'ús turístic
La Federació de Cases Rurals calcula que uns 4.500 habitatges de la demarcació han passat de ser residencials a ús turístic, situació que està tensant molt el mercat i està impedint l’arribada de nous habitants a les zones de muntanya. I és que, a diferència del turisme rural, aquests pisos no han de complir els requisits tècnics perquè no estan considerats com una activitat econòmica i, per tant, no han de d’assumir les mateixes despeses.
Una altra de les crítiques al sistema és que no es demana als gestors d’aquests immobles que visquin al territori on els estan llogant, amb la qual cosa els seus beneficis no aporten res a l’economia local. "Amb aquesta situació hi perd tot l’entorn, i per aquest motiu des del sector han impulsat un manifest on es recullen aquestes demandes", ha concretat.
