Les Entitats Municipals Descentralitzades demanen una actualització del seu marc jurídic
L'associació que les agrupa lamenta que segueixen sent "una de les realitats més desconegudes de l'administració catalana" i per això reclamen més reconeixement. De les 65 EMD catalanes, una quarantena són a l'Alt Pirineu i Aran i onze corresponen a l'Alt Urgell
Els representants de les 65 Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de Catalunya han estat rebuts aquest dilluns pel president del Parlament, Josep Rull, en una audiència institucional que marca una de les trobades més significatives celebrades fins ara per aquests ens locals, molt presents a l'Alt Urgell i al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran. De fet, la gran majoria són a la regió pirinenca.
Un dels punts principals que s'ha tractat a la reunió és la petició d'impulsar una llei específica que actualitzi el marc jurídic d'aquests governs locals i en reforci el reconeixement institucional. Actualment les 65 EMD sumen poc més de 30.000 habitants, però gestionen una important superfície del país i exerceixen funcions pràctiques de govern local, en coordinació amb els respectius ajuntaments. Tot i això, continuen essent, lamenten, "una de les realitats institucionals més desconegudes de l'administració catalana".
La trobada arriba en un moment clau per a les EMD. L'Agrupació d'Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (AEMD) fa anys que treballa en una proposta de llei específica que permeti "actualitzar un marc normatiu que ja no respon a la realitat actual" i que "necessita adaptar-se als reptes dels governs locals descentralitzats". L'AEMD considera que aquesta futura llei hauria de "definir amb més claredat el règim competencial, el sistema de finançament i el paper institucional" que tenen dins l'organització territorial de Catalunya. Alhora, demanen que aquesta revisió els aporti "més seguretat jurídica" i els garanteixi "un tracte homogeni per part del conjunt de les administracions públiques".
Actualment, les EMD són ens locals reconeguts per la legislació catalana, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni, pressupost, NIF, competències pròpies i òrgans de govern escollits democràticament. Malgrat això, encara avui són poc conegudes i, en determinats àmbits administratius, no sempre són identificades com a governs locals amb plena autonomia. Segons el president de l'Agrupació, Juanjo Cortés, "les EMD som governs locals de ple dret" i simplement demanen "que el marc jurídic i les administracions ens reconeguin plenament com a governs locals”.
L'AEMD, constituïda l'any 1993, actua com a interlocutor davant les diferents administracions per defensar els interessos comuns d'aquests governs locals. Les EMD presenten una realitat molt diversa: des de petits nuclis de muntanya amb menys de vint habitants fins a entitats com Valldoreix, un nucli del municipi de Sant Cugat del Vallès que suma quasi 9.000 habitants i, per tant, ja té una dimensió equiparable o superior a la de molts municipis catalans.
Les EMD del Pirineu
De les 65 EMD existents a Catalunya, onze són a l'Alt Urgell. Qui en té més és el municipi de les Valls de Valira, amb set en total: Arcavell, la Farga de Moles, Ars, Asnurri, Bescaran, Civís, Os de Civís i Sant Joan Fumat. Al municipi veí de Montferrer i Castellbò, hi ha l'EMD de la Vila i Vall de Castellbò, mentre que a les Valls d'Aguilar existeixen les de la Guàrdia d'Ares i de Taús i els Castells; i a Josa i Tuixent, la de Josa de Cadí.
A la Cerdanya, existeixen les EMD d'Aransa (al municipi de Lles), Pi (a Bellver) i Víllec i Estana (a Montellà i Martinet). Al Pallars Sobirà, hi ha les de Tornafort (Soriguera), Ainet de Besan, Araós i Àreu (al terme d'Alins), juntament amb les de Montenartró, Arestui i Baiasca (a Llavorsí), Sorpe, Isil i Alòs (Alt Àneu) i Sellui (Baix Pallars). Al Pallars Jussà, tenen aquesta condició els pobles de Vilamitjana (Tremp), Espui (la Torre de Capdella) i Sossís (Conca de Dalt). A l'Alta Ribagorça, Senet (Vilaller) i Durro i Saraís (la Vall de Boí). I a la Val d'Aran, hi ha un total de 13 EMD: Arró, Arrós e Vila, Arties e Garós, Aubèrt e Betlan, Bagergue, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac, Gessa, Tredòs, Unha i Vilac. Moltes d'elles es van formar fruit de les fusions de municipis que hi va haver al començament del segle XX i, especialment, a les acaballes de la dictadura franquista.
L'audiència amb el president del Parlament s'emmarca en el treball que l'Agrupació desenvolupa des de fa anys per obrir una nova etapa en el reconeixement institucional de les EMD. L'entitat considera que disposar d'una llei pròpia, d'un sistema de finançament adaptat i d'un encaix institucional més clar és imprescindible perquè les EMD puguin exercir plenament les seves competències i prestar serveis de proximitat als seus veïns amb la mateixa seguretat jurídica que qualsevol altre govern local.
